Passejant pel Rocapoll (Visita al Celler Devinssi)

Tenim Gratallops a uns 45 minuts en cotxe de Tarragona, la ciutat on vivim. Uns 45 minuts que fem tot sovint, però menys del que ens agradaria. Ens agradaria passar-hi més sovint, però ja se sap, el dia a dia t’atrapa i la rutina de la vida urbanita, t’ofega. En el nostre cas, trepitjar la terra de la Llicorella, ens carrega les piles i ens distreu d’aquesta rutina.

Aquesta rutina (i altres maldecaps laborals) no ens han deixat explicar-vos moltes coses, últimament, en aquest dietari vínic. Avui tornem a donar-vos la llauna amb una nova pàgina, d’aquest particular dietari. Ho fem explicant-vos la visita que vàrem fer, ja fa uns mesos, al Celler Devinssi de Gratallops.

vinsi1

Com dèiem, ens encanta trepitjar el Priorat, per què la seva terra, la seva gent, les seves vinyes i els seus paisatges, són una gran font d’energia per nosaltres. Era mitjans d’Agost i necessitàvem aquesta font d’energia. I així un 17 d’agost de 2014, ens posarem en contacte amb en Jordi Ustrell, els responsable de les visites enoturístiques i la cara “més visible”, a Devinssi.

Ens va citar a les portes del celler, al Carrer Masets, tot girant a mà dreta del Carrer Valls, cap al migdia. Allí ens esperava en Jordi, vam agafar el seu quatre per quatre i ens vam endinsar pels “budells” de Gratallops. Per aquells camins mítics prioratins, normalment interiors, que et porten a uns tresors vínics, inigualables: “Poder ja heu passat més d’un cop per aquí. Travessem camins que porten a Clos de l’Obac, a Clos Mogador, a finques de Clos Erasmus o de Saó del Coster … i bé, al nostre Rocapoll“.vinssi7

De camí on faríem el tast, en Jordi, ens va fer un ràpid resum de la història del celler, explicant-nos 4 pinzellades: Devinssi és un celler força jove, té uns 10 anys, fruit de l’empenta dels germans Roca Benito: “Els propietaris de Devinssi tenen una empresa de distribució de vins, Mesonero, nascuda als anys 80. Vora els 90, varen pensar que seria una bona idea fer el seu propi vi”. Els fonaments de l’actual Celler Devinssi, els van fer a la Conca de Barberà. Aquells primers vins, es van deixar de fer.

Van deixar-ho córrer uns anys i tot just quan una comarca estava fent el seu boom, van decidir engegar aquell somni de nou. Sí amics / amigues aquella comarca era el Priorat. Els Roca se senten atrets per ella i tenen l’oportunitat de comprar unes finques, per començar a fer vi, tot xino-xano. Una persona va ser clau en el “desembarcament” prioratí dels Roca: en Josep Puig, de Viñedos de Ithaca (Puig Priorat). “En Josep és un bon amic de la família i els va ajudar molt” va dir en Jordi. Animats pel mateix Josep Puig, van començar a buscar una casa a Gratallops, per vinificar els seus vins. I van trobar-la al Carrer Masets: “Una casa amb un gran pati i que després d’una reforma, es va convertir en el celler.”

pano

Sense adonar-nos, estàvem on faríem gran part de la visita. Ens aixoplugava una petita i modesta construcció. En Jordi ens va “plantificar” una taula i 3 cadires, allí mateix, per xerrar, tot tastant els vins del celler. “Així observarem el paisatge, la natura, tastareu els nostres vins i després donarem un tomb per la vinya” Asseguts, en aquella modesta i ferma taula, en Jordi ens va continuar explicant el projecte del celler i també, el seu projecte personal.

Al muntar el celler sabien que iniciaven una aventura, amb un camí misteriós: el Priorat, és una terra dura i difícil, on la inversió que fas, la veuràs al cap d’un temps” La terra de la Llicorella sempre fa selecció, com una mena de Darwin dels negocis vínics. Molts no se n’han sortit. Els Roca, sí.

raïms

Raïms prioratins! Molt bons! Molt fins!

I l’aventura prioratina d’en Jordi? Doncs va començar farà uns 5 anys. Els seus orígens no són a Gratallops, ni al Priorat, ni de Tarragona, ni de Catalunya, ni d’Espanya … els hem d’anar a buscar a la ciutat “més europea” de Rússia, a Sant Petersburg. Havia viatjat moltes vegades a Espanya i tenia clar que el seu futur, passava a la pell de Brau: “Sí!! I mireu, al final vaig acabar vivint a Gratallops. Un poble on es viu i es respira vi … i això que jo, mai havia establert contacte amb el Món del vi. A la meva ciutat natal, no hi és!!“, va dir de manera graciosa.

Buscava una feina relacionada amb les llengües i va enviar forces Currículums, abans de vindre a casa nostra. Un, encara no sap com, va arribar a les mans d’uns dels amos del celler: “Ells buscaven algú amb idiomes per exportar vi i buscar clients, a fóra de l’Estat i aquesta va ser la meva primera feina aquí“. Quan ho va resoldre, es va quedar i es va dedicar a l’enoturisme, a les xarxes socials i a “fer una mica de tot“, com ens va comentar.

Les nostres mans brindant al Rocapoll (Foto del Celler Devinssi)

Les nostres mans brindant al Rocapoll
(Foto del Celler Devinssi)

Parlant, rient i compartint anècdotes vàries del Món del vi, cosa fàcil amb en Jordi (és una persona que li encanta enraonar), les aromes del primer vi, ja ens rodejaven. Començàvem amb el vi blanc del celler, el Mas de les Valls Blanc. Després vàrem tastar 3 vins negres i tot seguit us expliquem les nostres sensacions:

Mas de les Valls Blanc 2011 (D.O.Q. Priorat) del Celler Devinssi.

vinsi2

Un blanc peculiar i que han pogut tirar endavant, gràcies a un amic del celler, que els ven vi base per elaborar-lo. Prové de dues parcel·les i hi trobem dues varietats: dos terços de Pedro Ximenes i un terç de Garnatxa Blanca. Totes dues varietats passen 3 mesos a les bótes. Amb prou feines en fan unes 900 ampolles i el vam trobar força interessant.

El seu color palla i les seves aromes ens prometien una bona festa: Herbes aromàtiques, romaní, espígol, notes cítriques de ratlladura de llimona, peres, albercocs, paraguaies, nespres … i especialment a poma. En Jordi es va parar especialment en aquest darrer aroma, li recordava a la seva infantesa soviètica: “La meva família tenia un pomer i com no hi havia fruita fresca a l’hivern, assecàvem les pomes. A mi sempre m’ha recordat a aquelles pomes seques, de la casa de la mare” Ja veieu, el vi té aquesta màgia, és capaç de recordar-nos aromes i transportar-nos a llocs o temps pretèrits.

Un cop a la boca, el blanc de Devinssi, té una bona acidesa, és amable i té molta frescor. Deixa un gust d’orellana, que el fa molt atractiu, des del nostre punt de vista. No sembla un blanc prioratí de la frescor que té i és ideal per acompanyar peixos “greixosos” com el salmó o amb carn blanca, com el conill o el pollastre.

Cupatge de De Vinssi N’2013 (D.O.Q. Priorat) del Celler Devinssi.

vinssi3

Un cop tastat el blanc del celler, vàrem tastar el seu vi negre jove, elaborat pel ràpid consum, per gaudir i per no pensar massa, en el vi que tens a la copa. L’elaboren bàsicament per un gran grup de restauració de Barcelona (Oído Cocina!). Aquest grup de restaurants tenen a la seva cartera, la Pepa Tomate o el Suquet de l’Almirall, per posar dos exemples.

Aquí trobem Garnatxa i Carinyena (majoritàriament), acompanyades de Cabernet Sauvignon, Merlot i Sirà. El vam trobar divertit, eixelebrat i disposat a ser begut amb grans dosi de xerinola. Un vi informal ideal per una graellada de carn entre amics o una calçotada.

El seu color porpra crida l’atenció i en olorar-lo, sembla acabat de treure de la tina o com si fos un vi de maceració carbònica: aromes a iogurts de fruites del bosc, nabius blaus, esbarzers, móres o a fruits del riber. Bàsicament fruita i més fruita.

A la boca no deixa massa gust, fins i tot, diríem que et deixa la boca plana, baixa fresc i ràpid per la gargamella. Records de fruites madures i té uns tanins força dolços i polits.

Mas de les Valls N’2011 (D.O.Q. Priorat) del Celler Devinssi.

vinssi4

Mas de les Valls, va ser el tercer vi que tastàvem. Aquí ja teníem un vi més seriós, on el 95% del vi, és un cupatge de les dues dames prioratines: Garnatxa i Carinyena i la resta del vi, aquell 5% restant, és Cabernet Sauvignon.

Normalment, la seriositat, la trobem en vins passats per fusta i aquest s’hi ha estat uns 11 mesos: els primers mesos en bótes d’origen americà i la resta del temps, en bótes d’origen francès.

Quan l’olorem, la seua aroma a xocolata en saluda afectuosament, les vainilles també i en segon terme, apareixen les aromes més fruitades: melmelada de pruna, prunes seques, pomes vermelles, gerds. Quan fem uns bons girs a la copa, la seva mineralitat es fa més present. El seus anissos i fonolls, són les aromes més embriagadores.

A la boca notem la seva “potència” amable, no té massa astringència i la seva acidesa equilibrada, ens va encantar. És un vi ideal per unes mandonguilles amb sípia, carns a la graella o amb formatges secs.

Il·lia N’2011 (D.O.Q. Priorat) del Celler Devinssi.

vinsi5

Una joia. Una sorpresa. Una joia sorpressiva, que s’ha de decantar: “D’entrada no es mostra tal com és. L’hi hem de donar temps… és un vi que em recorda el caràcter català: on al principi no coneixes la persona i a poc a poc, quan t’agafa confiança, et mostra com és” ens va dir en Jordi.

Vàrem notar que és un vi de tertúlia. Un vi especial, d’aquells que s’acompanya amb una xerrada i uns riures. Per prendre’l sense menjar: “És ideal per obrir-lo un vespre amb la família, la teva parella o amics … i anar xerrant amb ells, copa en mà

En Jordi, ens va xerrar els secrets més íntims del vi, començant pel nom: “En Josep (un dels germans propietaris del celler) va començar a elaborar els vins a la Conca de Barberà i moltes finques d’on treia els raïms, pertanyien als Ducs de Cervera” Per qui no ho sàpiga, els fundadors del Ducat de Cervera, varen ser Il·lia i Isarn. Ja ho tenim, un nom homenatge, als fonaments vinícoles dels Roca Benito. “Penseu, també, que és un nom fàcil de pronunciar en molts idiomes i té la ela geminada, una grafia molt catalana

L’etiqueta del vi també té el seu misteri … *Que són aquests números romans, Jordi? – “És una paraula misteriosa i encriptada… però us ho explico: la paraula és, cavall. Un cavall, que fa honor i homenatge a en Josep Puig

VINSSI5

Ja us hem dit que és un vi especial i també el més complex del tast. Vàrem notar aromes i sabors més licorosos: Cireres en licor (com un Mon Chéri), prunes molt madures, gust de panses, a roses, a cafè, clau, canyella …

A la boca es nota aspror i astringència, dos aspectes que els temps “domarà”. Malgrat aquests dos apunts, es deixa beure. Ens va deixar un gust de panses i caramels, que ens van fer gaudir molt. Un Priorat seriós, més aviat, de tall modern.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Un cop vàrem acabar el tast, en Jordi, ens va convidar a passejar per la seva finca emblemàtica i més màgica: el Rocapoll. És màgica! Allí hi viuen uns ceps increïbles: unes valentes Carinyenes d’uns 85 anys. Valentes i velles. Velles i lluitadores. Lluitadores i MOLT BELLES!!

Quan els Roca Benito, van fer-se amb ella, estava una mica d’abandonada, amb uns matolls més alts que una catedral gòtica i “semblava més una selva, que una terra, on hi havia de créixer una vinya“, ens va indicar en Jordi. La van desbrossar i es van trobar unes vinyes un xic “esmaperdudes”. Les van recuperar i, ràpidament, es van adonar del potencial d’aquestes velles dames.

rocapoll

L’energia que desprenien aquelles Carinyenes, ens van atrapar. Teníem aquella sensació d’estar en un lloc important del Priorat, en un lloc molt especial. Recordeu el nom de Rocapoll, serà (si no ho és ja) un dels noms importants, dins el panorama vínic i estel·lar de la comarca… per cert, d’aquesta finca en treuen un vi. Un vi de marqueteria fina, un vi especial i de tirada mot limitada: fan poc més d’una bóta i unes 300 ampolles. És la joia de corona del celler i per això el seu preu és exigent: uns 65 Euros. Quan vam anar a visitar-los, amb prou feines tenien 3 ampolles. No el vam tastar. Poder, algun dia. El tenim a la nostra llista de desitjos, ja sabeu (els lectors habituals), el nostre idil·li amb aquesta varietat.

JORDI VINYA

Allí estant, en Jordi ens va fer veure on estàvem: rodejats d’estrelles víniques del firmament prioratí. “Aquell edifici cobert d’heura és Clos Mogador, aquell edifici rosat Clos de l’Obac, més avall una plantació de Clos Erasmus. Com veieu aquí a tocar de la nostra finca, tenim els iniciadors del nou Priorat. Aquí no hi ha Chateaux, són edificis normals, res d’opulències

Després del passeig i tast, a tocar del Rocapoll, en Jordi ens va convidar a visitar una altra finca. Ho vam acceptar de bon grat, estem massa acostumats a l’asfalt i volem veure verd, en les escapades que fem. En aquesta finca, vàrem veure ceps més joves de Garnatxa, en gran nombre, i d’algun cep de Cabernet Sauvignon: “Aquesta finca va ser il·lusió d’en Josep, ell va plantar-la.

collageceller

Tot seguit ens vam dirigir a la “sala de màquines” del Celler Devinssi: el celler. Un celler el temps passa de manera lenta, on tot es fa de manera molt manual i on el temps s’atura. Bé com a tot el Priorat, on tot es fa a poc a poc i amb bona lletra. No us volem atabalar massa més, donant detalls de les tines que utilitzen al Celler Devinssi o quines bótes i altres ginys vínics, … Mireu! Deixarem que ho descobriu vosaltres mateixos. Truqueu a en Jordi (977 83 95 23) i que us faci una visita enoturística, de manual. És això el que ens va fer a nosaltres. Una visita enoturística com manen els cànons!

final

Gràcies Jordi per deixar-nos passejar entre les Carinyenes del Rocapoll. Ens van carregar les piles!

Unes piles que s’estan esgotant. La cosa tindrà fàcil solució: tornar a passejar pel Rocapoll!!

Salut i vi!!

Anuncios

7 Comments on “Passejant pel Rocapoll (Visita al Celler Devinssi)

  1. Tot un personatge, el Jordi, nosaltres vam estar allà l’any passat i, encara que no vam poder visitar les vinyes, va ser una jornada espectacular. I el Rocapoll … no deixis de provar-ho, ploraràs d’emoció, com vam fer nosaltres!

  2. Pingback: Коста Дорада: Прогулка по винограднику Рокаполь (экскурсия в Celler Devinssi). Часть 1 | Винные туры в Приорате (Коста Дорада, Испания)

  3. Pingback: Коста Дорада: Прогулка по винограднику Рокаполь (экскурсия в Celler Devinssi). Часть 2 | Винные туры в Приорате (Коста Дорада, Испания)

  4. Pingback: Vi i enoturisme: 20 episodis destacats del 2015. Celler Devinssi, DOQ Priorat | Celler Devinssi

  5. Pingback: Butlletí dels padrins de la vinya (abril 2015) | Celler Devinssi

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: