VinifiCATs

A Pèl Blanc 2014: El Vetus Aurum del Penedès.

maintitle

Per què ens agrada el vi? Ens diverteix? Ens alimenta? Ens calma la set? Ens corre per les venes? Corre pel nostre imaginari cultural? Alimenta el nostre esperit? Ens produeix sensacions? Ens porta records? Bé… el vi és tot això i moltes coses més.

visitans

El vi, per a nosaltres, és un aliment i té uns trets, que el fa diferent de qualsevol altre aliment o beguda: té una contribució emocional, hedònica i té valors culturals i educatius. El vi ens fa sorgir records i sentiments molt agradables. Atrapa percepcions a la nostra pituïtària i boca…. percepcions que són traduïdes en aromes i sabors.

Per sort, cada cop més, ens trobem amb vins que ens parlen, que són singulars i expressius del territori on han nascut. Amb ells, ens vénen records i sentiments. A tot això hem de sumar el factor varietal, les pràctiques agrícoles i el factor humà, que hi ha a dins d’un vi. Això també ens “toca la fibra”. Són vins grans, immensos i emocionalment superiors… sota el nostre criteri i punt de vista, és clar!

1269455_1662664990638125_8803273104568752870_o

El celler de Loxarel per dins. Les tines d’argila hi tenen un lloc especial.

Hem d’admetre que les darreres setmanes i mesos, hem topat (obert, begut i gaudit) amb vins que ens ha despertat totes aquestes coses i, curiosament, han estat del Penedès. Ens ha passat amb vins del mestre Manel Avinyó de Clos Lentiscus, amb vins d’Alemany i Corrió, amb els Vins de Foresta, amb els de la família Esteve i Gibert, amb els de l’estimat Josep Durán de Mas dels Clavers, amb els escumosos de l’Ignasi Seguí de Vinyes Singulars o amb els vins de La Salada o els de Mas Candí …. i també amb els vins del Josep Mitjans i la Teresa Nin, de Loxarel.

eixdiari

En Josep Mitjans, fent feina al celler. Fotografia d’EixDiari

Fa temps que seguim la feina de Loxarel, a la distància, doncs mai hem pogut visitar-los, però hem tastat els vins del celler, molts cops a casa o a fires, com el Vijazz… i ja teníem ganes d’explicar-vos un vi del celler! I ho volem fer amb un vi força especial l‘A pèl Blanc.

Abans de parlar-vos del vi, ho farem del celler. Loxarel l’hem d’anar a buscar a la Masia Can Mayol (Vilobí del Penedès, Alt Penedès). Allí és on tenen la majoria de vinyes i el celler, la família Mitjans. Ben a prop de la Masia, durant la Guerra Civil, hi va haver un camp d’aviació i on està el celler, els pilots del camp van construir un refugi antiaeri. I és allí sota, on en Josep va començar, amb només 16 anys, a fer els primers vins. Això el va animar, anys més tard, a fer-se càrrec de les vinyes de la seva família (ell n’és la cinquena generació) per fer els millors vins possibles amb el llegat que tenia a les mans.

thevineltd.com1

Ceps de Loxarel. Foto de TheVineltd.com

Amb la maduresa, en Josep, es va adonar que havia de “canviar el xip” i va abraçar l’agricultura orgànica i biodinàmica, per aconseguir uns escumosos i vins excel·lents, transmissors de la tipicitat i caràcter de les seves vinyes. Una mostra del gran respecte que té el celler per la Mare Terra, és aquest exemple: un ramat d’ovelles és l’encarregat de mantenir a ratlla les males herbes de la vinya.

.thevineltd.com3

El celler de Loxarel al fons. Foto de Thevineltd.com

Com la majoria dels cellers que treballen amb consciència ecològica al camp, a Loxarel no són molt amants de les criances agressives i treballem el vi amb processos honestos, amb la mínima intervenció i la mínima addició possible de productes que l’alterin: elaboren vins com ho feien els nostres avantpassats, sense oblidar la innovació. Doncs bé després d’explicar-vos, de manera esbiaixada, qui hi ha darrere de Loxarel i les maneres de fer d’en Josep Mitjans, us expliquem el vi que ens ocupa avui:

A PÈL B’2014 (DO Penedès) del Loxarel Vins.

pel1

Dins d’aquest A pèl 2014 trobareu Xarel·lo. Xarel·lo i res més. Per això és protagonista a VINS VIW, l’apartat de VinifiCATs on us xerrem de vins amb varietats de casa nostra. I no hi ha res més nostre, del Penedès i de Can Mayol, que el Xarel·lo. Un Xarel·lo que en Josep cull a tocar del celler, a uns 250 metres sobre el nivell del mar. El cull a mà, amb tota la cura possible i gairebé gra a gra.

Després el raïm fermenta sencer (sense llevat industrial) amb les pells (on està el color, l’aroma, els antioxidants i a on tenim els tanins) en dipòsits durant 4 setmanes fent un vi brisat: brisar un vi blanc, no és altra cosa que fermentar els raïms, amb les seves pells per extreure’n tots els matisos, com si s’elaborés un vi negre. Passades les 4 setmanes esmentades, el vi passa 5 mesos dins d’un “recipient” especial: àmfores d’argila de 720 litres. Unes àmfores d’argila, que es van introduir a Loxarel l’any 2012. Llavors van comprovar els resultats i bona feina, que fan: donant temperatura constant, respecte, microxigenació i sent més nobles que la fusta.

pel2

Per acabar de quadrar el cercle respectuós, amb els raïms de Xarel·lo, l’A pèl s’embotella sense sulfits afegits. I la veritat que tampoc els necessita massa, perquè aquell procés d’elaboració que us explicàvem abans, fermentar el raïm amb les pells, ja fa una bona protecció perquè el vi aguanti el pas del temps. El raïm, per si mateix, té unes característiques innates per autoprotegir-se. Finalment, es va embotellar de forma natural, sense sotmetre el vi a la influència dels filtres mecànics, ni químics.

pel3

Ara us explicarem les nostres sensacions: Primer ens va donar unes petites aromes de reducció, que van marxar amb uns minuts d'”aireació”, després van vindre aromes de fruits secs, torrats, a mel, aromes de sidra, poma rostida, peres madures, fonoll, aromes complexos de roses, més herbes i cítrics … en boca t’omple de sensacions noves i notes que és un vi madur, d’acidesa força marcada, també és fresc, saborós, passa molt bé, té força cos, pes i, a la vegada, baixa molt amablement per la gargamella. Té un post gust llarg i complex. És molt desitjable.

pel4

És un vi blanc d’hivern, ens l’imaginem amb un plat de Bacallà, un Rosbif, un Fricandó, unes Guatlles, un Ànec mut amb una mica de compota de poma, un peix consistent… Nosaltres el vam beure en dues tongades: primer amb una mica de cloïsses, musclos i escamarlans i segon, amb un filet de vedella!! Quasi res! Realment és un blanc que aguanta molts plats… i més!… Busca una cuina atrevida per obrir-lo, perquè és un vi amb un punt de sorpresa!

pretty2

En Josep, en un tast a la Taverna del Vinseum (Vilafranca). Fotografia gentilesa de PrettyWines.

Doncs bé, estimats amics/amigues, desitgem haver despertat la vostra curiositat llegint aquesta petita nota i que us animi a buscar l’A pèl Blanc, o el seu germà negre. Esperem que us sorprengui tant com a nosaltres!

SALUT I VI !!

 

 

Maria Ganxa 2014: El caramel de Falset.

MAINTTILE

Explica la llegenda, que la Maria era una vella i pobra dona que vivia a Falset. No podia veure als nens i, fins i tot, els perseguia pels carrers de la Vila amb la seva escombra. No els podia veure, per què més d’un, li havia fet una malifeta. Ens la podem imaginar per la Plaça de la Quartera, cridant i empaitant la quitxalla. Un bon dia en Jaumet, un dels nens que sempre es reia d’ella, va robar la “ganxa” del forner i va “encolomar-la” a la porta de la Sra. Maria. Llegeix més

There’s another way … to do it! (Visita a La Salada i Mas Candí)

MAINtitle

Feu un exercici fàcil: acompanyeu-nos en un petit viatge en el temps. Viatgem cap al passat, cap als volts del mes de Març de 2015, concretament al dia 23. El distribuïdor Cuvée 3.000 fa un showroom per mostrar (i deixar tastar) la feina, dels cellers que té al seu catàleg. Tastem molts vins: d’aquí, d’allà i de més enllà. Ens emocionen molts i d’altres ens posen “la gallina de piel”. Entre aquests darrers, els vins d’una gent que elaboren vins emocionants al Penedès. Aquesta gent són una parella d’amics i socis en això d’elaborar vins en: Ramon Jané i Toni Carbó. Tots dos fan vins amb la Mercè Cuscó, a Mas Candí. En Toni també fa vins de manera més personal, en un projecte engrescador i diferent anomenat La Salada. Llegeix més