There’s another way … to do it! (Visita a La Salada i Mas Candí)

Feu un exercici fàcil: acompanyeu-nos en un petit viatge en el temps. Viatgem cap al passat, cap als volts del mes de Març de 2015, concretament al dia 23. El distribuïdor Cuvée 3.000 fa un showroom per mostrar (i deixar tastar) la feina, dels cellers que té al seu catàleg. Tastem molts vins: d’aquí, d’allà i de més enllà. Ens emocionen molts i d’altres ens posen “la gallina de piel”. Entre aquests darrers, els vins d’una gent que elaboren vins emocionants al Penedès. Aquesta gent són una parella d’amics i socis en això d’elaborar vins en: Ramon Jané i Toni Carbó. Tots dos fan vins amb la Mercè Cuscó, a Mas Candí. En Toni també fa vins de manera més personal, en un projecte engrescador i diferent anomenat La Salada.

Screenshots_2016-01-28-00-02-34

La Mercè, en Ramon i en Toni , preparant dipòsits un dia de verema. Foto extreta de l’Instagram d’en Toni Carbó.

En Ramon està atrafegat servint vins i donant les explicacions pertinents. Just en Toni està “lliure” i aprofitem per abordar-lo, presentar-nos (ens seguim mútuament a l’Instagram) i que ens expliqui el seu projecte personal, La Salada i el que té en comú amb en Ramon i la Mercè, Mas Candí. La veritat, mai havíem tastat els seus vins i ens quedem esparverats de la bona feina d’ambdós cellers. Xerrant amb ell li proposem una visita, per més endavant. Accepta i un bon dia de Juny, el truquem i quedem per conèixer més a fons la nineta dels seus ulls: el Celler La Salada i de pas, conèixer també Mas Candí, per dins.

ermotcasa

La vinya de l’Ermot amb La Salada de fons.

Ens trobem amb en Toni Carbó, a la vinya de l’Ermot, una finca espectacular de Macabeu. Estem rodejats d’uns vells savis de 70 anys, alguns recaragolats, altre rectes, uns amb força vegetació, altres no en tenen tanta … els ceps com les persones, n’hi ha que porten millor que altres l’edat.

El besavi d’en Toni va néixer a prop d’aquests ceps de Macabeu, en una modesta construcció que treu el cap per allí: La Salada. La Salada no és altra cosa que una petita construcció, molt estimada per la seva família. En homenatge al seu passat, va decidir batejar el seu projecte més íntim, amb el nom d’aquesta petita casa de pagès. Pagès: L’ofici d’en Toni: “Jo sóc pagès de tota la vida!” ens manifestà. Com ho va ser el seu pare, el seu avi o el besavi que va néixer a La Salada.

ermotceps

Savis Macabeus de 70 anys.

En Toni Carbó pagès, té unes 20 has i en gestiona unes quantes més. Els raïms de les millors hectàrees es queden a La Salada i Mas Candí. La resta?, les ven a grans cases de vi i cava de la comarca, per acabar de guanyar-s’hi la vida. Aquestes terres han anat passant de generació en generació per la família d’en Toni i van ser guanyades amb esforç i suor. Per exemple, La Salada i l’Ermot, forces anys enrere, pertanyien a una gran explotació anomenada Can Bas. Era tan gran que va ser la casa vínica més important del Penedès, en la seva època (d’ella en depenien unes 500 Ha). A poc a poc, els seus avantpassats, van anar comprant petits trossos de terra, com l’Ermot. Petits trossos de terra, que ningú volia o que els grans amos menystenien i, que en teoria, no donaven bon raïm. Ai! Que innocents eren aquells antics amos! Amb el temps, la família Carbó n’ha tret (i en treu) “un suc” envejable.

Els ceps de L’Ermot encara ens observaven mentre, en Toni ens explicava més detalls i vivències del seu passat. Darrere nostre ens va fer veure una petita vinya de Garnatxa Blanca. Oh sí! Garnatxa Blanca al Penedès! Aquesta petita plantació, tan petita que amb prou feina vam veure uns 20 ceps, va a parar al vi L’Ovella Negra de Mas Candí. Llavors ens va confessar el seu enamorament per aquesta varietat de raïm, però també pel Xarel·lo i el Macabeu … 3 varietats ben arrelades a casa nostra i que pel Toni tenen alguna cosa especial.

toniexplica

En Toni xerrant amb nosaltres, en un moment de la visita.

Vam observar la seva manera de treballar la vinya. Ell va qualificar-la com salvatge-ecològica i hi aplica els tractaments més respectuosos possibles: poques dosis de sofre o coure, tractaments amb silici i també hi tira fems, com adob. Mirant-se els ceps ens va exclamar: “Per exemple aquesta vinya, que treballa com treballa, al seu ritme (per la seva vellesa), tants sols faltaria que li poséssim adobs químics!!!” Sega depenent de la vinya, depenent de l’any, si plou molt o no … el seu ideari seria aixafar l’herba, amb un corró, per tindre un bon matalàs de palla … temps al temps. Molts d’aquests tractaments abracen l’agricultura biodinàmica i en aquests temes, es deixa assessorar pel Jordi QuerolHi ha gent que no hi creu amb aquest cultiu, però nosaltres veiem cada dia els ceps i veiem com n’estan de bé! Comencem a entendre i veure que funciona… i molt!“.

bufa2

Xarel·los costeruts a Les Parellades.

Després de trepitjar L’Ermot, ens va dur a una vinya de Xarel·lo, d’uns 40 anys. Una finca que està darrere de casa seva, a Les Parellades. És una meravella de finca, una mica costeruda, segurament difícil de treballar i amb un sòl ple de vida: una “marca de la casa” de les vinyes del Celler La Salada. Un sòl ple d’insectes, de nius de cucs i de formigues. També s’hi troben un bon munt de microorganismes, que ajuden a en Toni, a “portar” la vinya, oxigenant i “esponjant” el sòl. Com gran apassionat del seu ofici, ens parla de molts maldecaps que té el seu dia a dia: malalties de les vinyes, plagues de senglars, bandades d’ocells … Com dirien en castellà “gafes del oficio”. Però ep! Aquests 2 darrers aspectes diu molt de la seva manera de fer, com a viticultor, com no “ataca” la natura, aquests animals estan de luxe als seus ceps!

bufavinya

Aquesta finca, tampoc la volia ningú, quan el seu avi va comprar-la “Com no tenia gaires diners, anava comprant allò que ningú volia. De fet, és una vinya que mai ha donat molts quilos de raïm” Ara això està de collons, pel que busca en Toni (més qualitat que quantitat), però a l’època del seu avi, que es buscaven quilos i quilos de raïm, per poder portar cales a casa, hauria de ser un suplici. Allí ens va xerrar un petit secret: ni a La Salada, ni a Mas Candí, tenen taula de selecció. Cullen el raïm a mà (amb caixes de 15 quilos), de la manera més curosa possible i fan la selecció de raïm, a la mateixa vinya. Per això es necessiten moltes mans i si falta 5 o 6 persones més per fer-ho correctament, doncs es contracten i punto pelota.

terrer

Aquí veiem la vida dels sòls de La Salada.

Anant cap a casa seva, lloc on vam tastar els seus vins més personals, en Toni s’anava obrint i ens va explicar coses d’en Toni consumidor de vi: Es va definir com un gran amant dels Champagnes, amb qui darrerament s’ha retrobat i s’ha enamorat, una mica més. Ens va remarcar l’acidesa punyent que tenen i el seu perfecte casament, amb les grans viandes de casa nostra. També ens va desvetllar, els vins que realment l’emocionen: aquells que darrere hi ha una persona. I es va explicar de la següent manera: “Sí, són aquells vins que la mateixa persona que fa el vi, és qui cuida els ceps. Que les mateixes mans que despampolen o les mateixes mans que poden … Són les mateixes mans, que toquen el most al celler.” De fet són els vins que més beu i els cellers que va a visitar.

toniceps

I al tombar de casa seva, es va declarar fan d’en Ton Mata (Recaredo). Ens va manifestar la seva admiració per ell i el seu equip, amb la bona feina que fan, de manera especial amb la finca del Turó d’en Mota: “Han situat aquesta vinya al Món. Realçant territori, comarca, cellers familiars … Fan molta feina pel Penedès“. Així mateix, també va lloar la feina del Celler Raventós i Blanc.

També va destacar la seva passió pel Sumoll “A mi sempre m’ha agradat molt … Penseu! Segles enrere, era la varietat més plantada a Catalunya … Per alguna cosa seria” Del Sumoll l’encanta l’acidesa que té i el seu “puntx”. Ens va destacar que és una varietat ideal “pels vins que es porten ara: prims i més fàcils” De tots els vins que es fan i es desfan amb aquesta varietat ens va destacar el Collita Roja de Pardas, el Sumoll d’Heretat Montrubí, el de Jané Ventura o els Jalapins.

Screenshots_2016-01-28-00-16-16

En Ramon i en Toni, preparant silici. Foto extreta de l’Instagram d’en Toni Carbó.

Ja a la cuina de casa seva, ens vam disposar a tastar els vins de La Salada. I és allí, a casa seva, on a en Toni l’encantaria elaborar els seus vins. De moment, els elabora a Mas Candí i té pensaments d’arrengar el petit celler familiar que hi ha a les parts més baixes de casa. Segur que ben aviat, farà números i mirarà pressupostos per fer-ho. “Sota de casa, fins als anys 90, es feia vi” Ara en desús i antic, el vol recuperar, per “seguir sent el que va ser: un celler petit i humil. Ja està, no em cal res més!” I ja teníem el primer vi a la copa: L’Ermot 2014!!

L’ERMOT B’2014 (Sense DO) del Celler La Salada.

ermot

100% Macabeu. Macabeu sense cap sulfit afegit, ni cap intervenció, sense filtratges, ni clarificats. Macabeu macerat molts dies amb les seves pells, premsat directe. Macabeu amb un trasbals i prou. Macabeu “mirant les llunes”. Macabeu amb els llevats de la mateixa vinya i celler. Un Macabeu transparent, afable i sincer … com és en Toni!

Quan el vam olorar ens van vindre records a pomes, herbes de casa nostra, notes florals, de fonolls. A la boca emociona, ens marca la seva sinceritat, fragilitat, la seva acidesa, el seu gust a ametlles, a herbes i el seu gust fresc, brivant i sense perdre aquella “boca ample” que donen els vins de la Mare Nostrum.

A La Salada els vins són vins lliures, van a la seva “bola”, sense estereotips, ni encasellaments, ni normes establertes per la DO de la zona. Vam preguntar-li per aquest fet: “No els entendrien … i de moment vull que els meus vins siguin lliures… de tot!” No els vol lligar. Com us expliquem els vins de La Salada no tenen sulfits afegits “perquè, de moment, vull veure per on van” ens manifestà. Vam continuar el tast amb un gran divertiment…

ROIG BOIG V’2014 (Sense DO) del Celler La Salada.

roigboig

El vi més divertit de La Salada. És un refresc, pensat com a vi d’estiu, un vi per passar-s’ho bé. Segurament és el vi “més orgànic” del celler. Un vi vermell (mireu bé les fotos) fet d’un poti-poti de varietats blanques i negres: Mandó, Sumoll, Torbat, Mònica, Xarel·lo, Carinyena, Parellada, Canonau … Com tots els vins de La Salada, Roig Boig, és un vi lliure i sense sulfits.

Olorar un Roig Boig és olorar una magrana acabada de tallar, unes maduixes acabades de collir, fruita vermella salvatge del camp. També és el vi on trobem més notes animals. A la boca és el que us dèiem abans: festa, xerinola, més delicadesa que L’Ermot, finor, frescor i molts matisos. Et deixa un gust de xuxes molt agradable. D’aquells vins que has d’anar amb cura, perquè a “lo tonto” t’has begut l’ampolla.

got

Mola l’etiqueta eh? Està feta per la cosina de l’Anna (que treballa a l’equip de la Roser Capdevila, de les Tres Bessones). L’Anna és la parella d’en Toni i part important del celler. “Els vins de casa els faig amb ella: també ve a la vinya, a podar, al que faci falta … fins i tot està formant i portant, ella sola, una vinya de Sumoll i Malvasia“.

LA BUFARRELLA B’2014 (Sense DO) del Celler La Salada.

bufa

Tercer vi tastat. Aquest és una filigrana. Un Xarel·lo pel mètode brisat. Brisar un vi blanc, no és altra cosa que fermentar els raïms, amb les seves pells per extreure’n tots els matisos. És com fer un vi negre, però amb raïms blancs. El mètode brisat és tant antic com l’anar a peu i els nostres avantpassats, ja utilitzaven aquesta mena de fer força arrelada a la Terra Alta, Montsant o recentment recuperada al Penedès. En Toni, en aquest cas, deixa els raïms uns 10 mesos amb les pells.

El seu color, enamora i el seu to “torbat” et crida l’atenció i pretén ser un vi taronja. És un vi per menjar: té força cos, estructura, tanicitat i potència, per ésser acompanyat d’una bona teca. I ja és això: recorda un vi negre. És sense cap mena de dubte el vi més natural de La Salada.

Tindre una copa de Bufarrella és olorar a terra, a pebre blanc, peres, poma madura, fonoll, farigola, tons melosos o pinyes en almívar. A la boca, la seva franca acidesa et saluda, la seva profunditat també. Com he dit abans, té cos, certa contundència, un xic de tanicitat, també untuós i amb estructura. Et deixa un gust de la fruita blanca, abans esmentada.

MAÇANERS N’2013  (Sense DO) del Celler La Salada.

maça

I per acabar el tast, el vi negre de La Salada. Un vi de Sumoll que, sorprenentment, no és del Penedès … és del Bages! Més concretament de Castelladral, a tocar de Navàs. Va anar, per qüestions del destí, “a mans” d’en Toni. És una vinya d’uns 80 anys que estava deixada de la mà de Déu, malmesa i que ell està recuperant amb l’ajut del propietari del terreny. És una vinya costeruda, entre boscos i hi puja a fer treballs, quan pot, i ho fa tot a mà. Aquests vells Sumolls s’ho mereixen. A la mateixa vinya hi ha petites esquitxades de Pansa Blanca, Picapoll, Carrega-rucs, Valtrols … uns 15 ceps, entre tot plegat. També ho cull i ho posa dins del vi. Total, 15 ceps, no alteraran l’estructura del vi.

Cull el raïm i ràpid cap a Mas Candí, per posar-lo en una bóta (o dos, depenent de l’any) i allí s’està el que faci falta, normalment uns 16 o 18 mesos. El que faci falta, per què va al seu rollo i a vegades es pot trobar un xic de sucre residual. Com els seus germans penedesencs, no hi ha sulfits afegits i tampoc té llevats seleccionats.

Quan el vam olorar ens esperàvem aromes animals, de cuir o la famosa aroma: cavall suat … Doncs ni rastre de tot això. Ràpid apareixen aromes a fruita vermella, a cireres madures, a magranes, a nabius, alguna pruna … i també pinassa, resines, alfàbregues, espígol, que ens mostren on creixen els ceps: a tocar del bosc. També apunts de pebre negre i canyella. A la boca tenim acidesa punyent, més frescor, tanins presents i et deixa la boca una mica secant.

salada

De debò us recomanem els vins de La Salada. Ja veureu, no us deixaran indiferents. Us beureu uns vins honestos, tot sovint afables i transparents … més o menys com és el seu autor. Per cert … ens van faltar tastar, precisament, els 2 vins que més ens agraden del celler: els escumosos ancestrals Tinc Set i Roig Boig Escumós. Coses de l’èxit vínic: es vénen ràpidament.

mas candí

El Mas Candí de Les Gunyoles.

Un cop vam acabar de tastar el projecte particular d’en Toni, ens va convidar a anar a Les Gunyoles, a Mas Candí. Allí és on en Toni, elabora vins amb la Mercè i el seu inseparable amic Ramon. Un projecte que va començar l’any 2006, amb els esmentats Ramon, Mercè i Toni, juntament amb en Ramon Galimany (cosí d’en Toni). Aquest darrer a poc a poc, va abandonar el projecte.

Mas Candí no és altra cosa que fer valer les millors vinyes, les millors parcel·les, les varietats del Penedès, el llegat que té cada u i l’ofici de tots plegats: la pagesia. Del grapat d’hectàrees que tenen tots tres (en Toni a Les Parellades, la Mercè a Les Gunyoles i en Ramon a Guardiola) entren al seu celler unes 7/8 Ha pel cap baix: “No ho hem comptat mai, la veritat, però per nombre d’ampolles i litres que fem, seria això més o menys” A Mas Candí hi entra la creme de la creme dels tres: “Quan vam començar vam seleccionar les millors vinyes de tots. Quines són les millors vinyes de Xarel·lo que tens tu? Aquestes són les meves, aquelles les de la Mercè … I així vam començar. Així va arrencar el QX”

20150509_135657

La filosofia a Mas Candí convergeix amb la de La Salada: elaborar els vins els més respectuosos possibles, de petit tiratge i amb raïms procedents d’una viticultura que respecta la Mare Terra … Però hi ha una diferència: els de Mas Candí sí que tenen sulfits afegits, els mínims.

Davant del celler, en Toni ens va fer veure una petita plantació que ens va frisar. Una plantació amb varietats ancestrals, recuperades i autòctones del Penedès. La primera filera era Mandó, varietat insigne pel celler i que dóna forma al seu “vi japonès”: el Vincle. També Rogenc, Mónica, Torbat, Sumoll, Malvasia de Sitges, Garnatxa Blanca… un seguit de varietats lligades a casa nostra i que, en Ramon i en Toni, estan lluitant per recuperar, de manera titànica.

mostra

La petita vinya, amb varietats ancestrals i recuperades.

De lluny, i també a tocar del celler, vèiem les vinyes del seu vi Desig i una altra vinya especial: la primera treballada de manera més respectuosa: “Abans treballàvem de “manera convencional” a la vinya i aquesta, vam començar a deixar-hi més herbes, a no tirar tants productes químics, a respectar més el seu cicle, a escoltar més els ceps, a llaurar-la amb cavall … ho vam fer amb aquesta per què era la que estava més a tocar del celler i la que podien mirar de manera més propera” Així l’any 2008, van veure que abraçant l’agricultura ecològica era l’opció que volien treballar.

nachosaenz

En Toni llaurant. Foto de Nacho Saenz

Passada una estona, vam entrar a la sala de màquines: al celler. Un celler de mida petita, sense gaires ginys tecnològics, amb el mínim i necessari. Allí ens va explicar com actuen, un cop collit el raïm: lloguen una cambra frigorífica i com estan tot el dia a la vinya, un cop collit el raïm, el deixen allí unes 24 hores… i a la tarda següent procedeixen “a treballar-lo”, a premsar-lo … i així cada dia que dura la verema: “Collim tot el dia per les grans marques i, quan entrem el raïm per a nosaltres, ho hem de fer així No tenim un altre remei! Treballem de 7 del matí a 6 de la tarda, a la vinya i a partir de les 7 de la tarda venim aquí … i a vegades hi som fins a les 11, les 12 o la 1 de la matinada!… per fer els nostres vins. Al Setembre aquí, estem amunt i avall … com uns bojos!!

ramon

En Ramon veremant. Foto extreta de l’Instagram d’en Toni Carbó

Més endinsats al celler, vam veure i tastar les 3 bótes (una bóta francesa, una de castanyer i l’altra d’acàcia) del seu magnífic vi blanc QX. De totes tres ens quedem amb el Xarel·lo “guardat” a la bóta de castanyer, pel seu respecte al vi, finesa i delicadesa. També vam tastar una prova de Sumoll sense sulfits, que tenien en un dipòsit d’argila blanca poc porosa, amb un resultat esparverant. Després vam tastar un vi d’una àmfora. Un vi que provenia de la part més bona de totes les finques del QX. En aquells moments, no sabien si aniria al total del QX ’14 o s’embotellaria sol: “És d’una part que ens dóna molt volum, acidesa, untuositat, cremositat … i que ressalta una part força salina“.

alineació

I després d’una estoneta pel celler, ens vam asseure sota uns porxos que tenen allí mateix, per tastar vins de Mas Candí. Al tast ens van acompanyar en Ramon i la Mercè. Saludats, en Ramon, ens va preguntar pels vins de La Salada. Vam comentar-li el que us hem dit abans: que eren honestos, afables, transparents … i que la Bufarrella i Roig Boig, són els més orgànics, més naturals i que, poder, més difícils d’entendre “pel gran públic”. I en Ramon en va replicar “Ja és això, has d’obrir la ment per tastar-los” I ens van explicar el seu deliri pels vins naturals: “Tots compartim moltes coses, moltes copes, molts dinars, molts moments i converses … i també l’afició per aquests tipus de vins: despullats, naturals, sense sulfits afegits … digui-ho com vulguis. Quan ens vam iniciar amb aquest tipus de vi, ja no vam tindre ni aturador, ni marxa enrere: ens encanten!“. Mentrestant, la Mercè ens servia el primer vi i després “van caure” 3 més.

DESIG B’2014 (DO Penedès) del Celler Mas Candí.

desig

Desig és un vi 100% Xarel·lo, d’una vinya dels anys 60. Per elaborar el vi, cullen el raïm, el posen 24 h a la cambra, el derrapen, el trenquen, el xafen i va cap a un dipòsit 24 h més amb les pells. Es premsa, 24 h més de decantació … i 6/7 mesos a un dipòsit amb les seves mares. Desig és un vi que té molta tela. És un vi que aquell dia es va comportar d’una manera senyorial. Un vi amb molts matisos i amb una enorme RQP: no arriba als 8 €. Tota una perleta enològica que no rasca la butxaca.

Quan el vam ensumar, hi trobarem aromes madures de poma, pinya, litxis, pera llimonera, alguna punta de llimona ratllada, albercocs, orellanes. També vam intuir aromes a farigola i fonoll. A la boca va donar acidesa, amplitud, ens deixà el paladar untuós i té un final salí, mineral, fresc, lleuger … defineix amb tots els ets i uts, com és la varietat…

QX (Quatre Xarel·los) B’2013 (DO Penedès) del Celler Mas Candí.

qx

Possiblement el vi més gastronòmic que vam tastar aquell matí. A la primera ensumada i pas per boca, el vam imaginar amb una escudella i carn d’olla, un rostit o un plat ben contundent. Li diem a en Ramon i ell ens diu “Intentem fer vins blancs seriosos, amb un xic de cos i que ells mateixos xerrin” Doncs aquest ho va fer molt bé: ens va dir porteu-me ja, a la taula!

QX és una selecció acurada de Xarel·los, fermentats i passats per diferents tipus bótes, un 8/9 mesos. Un Xarel·lo passat per fusta, però que en cap moment diríem que hi ha estat.

L’any 2013 va ser pel QX una anyada delicada, fràgil, fragant (fuita groga d’os ben madura, fruites tropicals, pell de taronja, gessamí, flors seques, notes torrades, poderosos fumats i espècies dolces), fina i seriosa. Amb una boca on torna l’acidesa punyent (marca de la casa), té untuositat, volum i frescor, és complex, elegant i et deixa un puntet amarg al final. El gust de brioix, que va passant per les papil·les gustatives, és una passada!

VINCLE N’2014 (Sense DO) del Celler Mas Candí.

vincle

L’oda de Mas Candí, a la varietat Mandó. La Mandó és una varietat ancestral i tradicional de casa nostra, però poc conreada i recuperada recentment. Amb prou feines n’hi ha 3ha a tot Catalunya i per sort de nosaltres, amb aquest Vincle, tenim la possibilitat d’esbrinar com és la varietat: amb un color molt maco, amb grau alcohòlic més aviat baix i amb una acidesa que enamora.

Del Vincle se’n fan poques ampolles, no arriben a 700 unitats i la gran majoria se’n van al Japó. Per això, una mica més amunt, us hem dit que és el vi japonès del celler. L’anvers de l’etiqueta, parla l’idioma del sol naixent. Curiós, oi? Doncs més curiós és el seu destí gastronòmic: pels sushis. Sí… és un vi roig que balla d’allò més bé, amb la tonyina, per exemple.

Vincle passa uns mesos a les tines d’acer i prou. És un vi on la tanicitat no apareix gens, és prim, suau, de gúa de seda, delicat, fràgil, per beure fresc i que olora a la cançó “Smells like teen spirit” de Nirvana. Té aromes a flors, aranyons, magranes, boixos i a herbes aromàtiques (orenga o sàlvia). A la boca és lleuger, molt fàcil de beure, amb tanins fins, saborós, agradable, sense gaire profunditat. És un vi distret, d’aquells que no et canses de beure.

LES FORQUES N’2010 (DO Penedès) del Celler Mas Candí.

forques

El vi de tall més clàssic que vam beure. El vi amb més cos de tots. Un vi que ens el vam imaginar un dia d’hivern, amb un tall de vedella i la llar de foc, encesa. Les Forques és un vi amb un esquelet potent de Cabernet Sauvignon (un 70% del vi), més un 30% d’aquelles varietats recuperades o de casa nostra: Garnatxa, Sumoll, Mandó i Mònica. Totes les varietats passen, uns 12 mesos, a les bótes.

Vam ensumar Les Forques i vam trobar maduixes, mores i forces tocs minerals. A la boca també es nota la mineralitat i té un bon toc de fruita madura. És llaminer, potent i seductor.

fotofinish

Foto finish de la nostra visita.

Les Forques va ser el darrer vi tastat. El temps va passar volant entre grans xerrades, grans reflexions de tots, grans recomanacions de vins i locals gastronòmics. Cinc hores vam estar “empatant-nos” d’un Penedès, que té una altra manera de fer les coses. Un Penedès que creu, en les varietats que es conreaven (i es conreen) tota la vida. Un Penedès més respectuós amb la Terra. Un Penedès que fa les coses “piano, piano”. Un Penedès que fa petits tiratges de vi. Un Penedès sense gaires elements tecnològics. Un Penedès més autèntic. Un Penedès més despullat. Un Penedès que és més valent. Un Penedès que mira les llunes. Un Penedès que és humil. Un Penedès que admira el veí. Un Penedès que fa les coses diferents. Un Penedès …. on hi ha una altra manera de fer les coses. Així són en Toni, en Ramon i la Mercè.

SALUT I VI!

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: