A Pèl Blanc 2014: El Vetus Aurum del Penedès.
Per què ens agrada el vi? Ens diverteix? Ens alimenta? Ens calma la set? Ens corre per les venes? Corre pel nostre imaginari cultural? Alimenta el nostre esperit? Ens produeix sensacions? Ens porta records? Bé… el vi és tot això i moltes coses més.
El vi, per a nosaltres, és un aliment i té uns trets, que el fa diferent de qualsevol altre aliment o beguda: té una contribució emocional, hedònica i té valors culturals i educatius. El vi ens fa sorgir records i sentiments molt agradables. Atrapa percepcions a la nostra pituïtària i boca…. percepcions que són traduïdes en aromes i sabors.
Per sort, cada cop més, ens trobem amb vins que ens parlen, que són singulars i expressius del territori on han nascut. Amb ells, ens vénen records i sentiments. A tot això hem de sumar el factor varietal, les pràctiques agrícoles i el factor humà, que hi ha a dins d’un vi. Això també ens «toca la fibra». Són vins grans, immensos i emocionalment superiors… sota el nostre criteri i punt de vista, és clar!
El celler de Loxarel per dins. Les tines d’argila hi tenen un lloc especial.
Hem d’admetre que les darreres setmanes i mesos, hem topat (obert, begut i gaudit) amb vins que ens ha despertat totes aquestes coses i, curiosament, han estat del Penedès. Ens ha passat amb vins del mestre Manel Avinyó de Clos Lentiscus, amb vins d’Alemany i Corrió, amb els Vins de Foresta, amb els de la família Esteve i Gibert, amb els de l’estimat Josep Durán de Mas dels Clavers, amb els escumosos de l’Ignasi Seguí de Vinyes Singulars o amb els vins de La Salada o els de Mas Candí …. i també amb els vins del Josep Mitjans i la Teresa Nin, de Loxarel.
En Josep Mitjans, fent feina al celler. Fotografia d’EixDiari
Fa temps que seguim la feina de Loxarel, a la distància, doncs mai hem pogut visitar-los, però hem tastat els vins del celler, molts cops a casa o a fires, com el Vijazz… i ja teníem ganes d’explicar-vos un vi del celler! I ho volem fer amb un vi força especial l‘A pèl Blanc.
Abans de parlar-vos del vi, ho farem del celler. Loxarel l’hem d’anar a buscar a la Masia Can Mayol (Vilobí del Penedès, Alt Penedès). Allí és on tenen la majoria de vinyes i el celler, la família Mitjans. Ben a prop de la Masia, durant la Guerra Civil, hi va haver un camp d’aviació i on està el celler, els pilots del camp van construir un refugi antiaeri. I és allí sota, on en Josep va començar, amb només 16 anys, a fer els primers vins. Això el va animar, anys més tard, a fer-se càrrec de les vinyes de la seva família (ell n’és la cinquena generació) per fer els millors vins possibles amb el llegat que tenia a les mans.
Ceps de Loxarel. Foto de TheVineltd.com
Amb la maduresa, en Josep, es va adonar que havia de «canviar el xip» i va abraçar l’agricultura orgànica i biodinàmica, per aconseguir uns escumosos i vins excel·lents, transmissors de la tipicitat i caràcter de les seves vinyes. Una mostra del gran respecte que té el celler per la Mare Terra, és aquest exemple: un ramat d’ovelles és l’encarregat de mantenir a ratlla les males herbes de la vinya.
El celler de Loxarel al fons. Foto de Thevineltd.com
Com la majoria dels cellers que treballen amb consciència ecològica al camp, a Loxarel no són molt amants de les criances agressives i treballem el vi amb processos honestos, amb la mínima intervenció i la mínima addició possible de productes que l’alterin: elaboren vins com ho feien els nostres avantpassats, sense oblidar la innovació. Doncs bé després d’explicar-vos, de manera esbiaixada, qui hi ha darrere de Loxarel i les maneres de fer d’en Josep Mitjans, us expliquem el vi que ens ocupa avui:
A PÈL B’2014 (DO Penedès) del Loxarel Vins.
Dins d’aquest A pèl 2014 trobareu Xarel·lo. Xarel·lo i res més. Per això és protagonista a VINS VIW, l’apartat de VinifiCATs on us xerrem de vins amb varietats de casa nostra. I no hi ha res més nostre, del Penedès i de Can Mayol, que el Xarel·lo. Un Xarel·lo que en Josep cull a tocar del celler, a uns 250 metres sobre el nivell del mar. El cull a mà, amb tota la cura possible i gairebé gra a gra.
Després el raïm fermenta sencer (sense llevat industrial) amb les pells (on està el color, l’aroma, els antioxidants i a on tenim els tanins) en dipòsits durant 4 setmanes fent un vi brisat: brisar un vi blanc, no és altra cosa que fermentar els raïms, amb les seves pells per extreure’n tots els matisos, com si s’elaborés un vi negre. Passades les 4 setmanes esmentades, el vi passa 5 mesos dins d’un «recipient» especial: àmfores d’argila de 720 litres. Unes àmfores d’argila, que es van introduir a Loxarel l’any 2012. Llavors van comprovar els resultats i bona feina, que fan: donant temperatura constant, respecte, microxigenació i sent més nobles que la fusta.
Per acabar de quadrar el cercle respectuós, amb els raïms de Xarel·lo, l’A pèl s’embotella sense sulfits afegits. I la veritat que tampoc els necessita massa, perquè aquell procés d’elaboració que us explicàvem abans, fermentar el raïm amb les pells, ja fa una bona protecció perquè el vi aguanti el pas del temps. El raïm, per si mateix, té unes característiques innates per autoprotegir-se. Finalment, es va embotellar de forma natural, sense sotmetre el vi a la influència dels filtres mecànics, ni químics.
Ara us explicarem les nostres sensacions: Primer ens va donar unes petites aromes de reducció, que van marxar amb uns minuts d'»aireació», després van vindre aromes de fruits secs, torrats, a mel, aromes de sidra, poma rostida, peres madures, fonoll, aromes complexos de roses, més herbes i cítrics … en boca t’omple de sensacions noves i notes que és un vi madur, d’acidesa força marcada, també és fresc, saborós, passa molt bé, té força cos, pes i, a la vegada, baixa molt amablement per la gargamella. Té un post gust llarg i complex. És molt desitjable.
És un vi blanc d’hivern, ens l’imaginem amb un plat de Bacallà, un Rosbif, un Fricandó, unes Guatlles, un Ànec mut amb una mica de compota de poma, un peix consistent… Nosaltres el vam beure en dues tongades: primer amb una mica de cloïsses, musclos i escamarlans i segon, amb un filet de vedella!! Quasi res! Realment és un blanc que aguanta molts plats… i més!… Busca una cuina atrevida per obrir-lo, perquè és un vi amb un punt de sorpresa!
En Josep, en un tast a la Taverna del Vinseum (Vilafranca). Fotografia gentilesa de PrettyWines.
Doncs bé, estimats amics/amigues, desitgem haver despertat la vostra curiositat llegint aquesta petita nota i que us animi a buscar l’A pèl Blanc, o el seu germà negre. Esperem que us sorprengui tant com a nosaltres!
SALUT I VI !!
VinifiCATs 