Fent vins per compartir. Fent vins a la Borda Cebrià. (Visita a Batlliu de Sort)

Farà uns tres anys, vàrem “ensopegar” amb una ampolla d’un celler de Sort, la veritat, ens va sobtar. Eren els primers dies del nostre frenesí vínic … I sí!, ens va sobtar imaginar-nos vinyes al Pirineu. Aquella ampolla que venia de Sort, portava dins un elixir fet de Pinot Noir. La seua aroma fragant i el seu gust, ens va enamorar. Des d’aquell dia sempre hem comprat una ampolla, en l’anyada pertinent, d’aquell Pinot i mai hem deixat de seguir el dia a dia del celler, pel gran ull d’Internet. Aquell celler del Pirineu, no és altre que Batlliu de Sort.

batlliu2

Sempre els volíem visitar però mai trobàvem l’ocasió i aprofitant unes vacances familiars, hi vam posar remei. Dia 8 de setembre de 2014, ens esperen en Josep Mª Rabasa i en Ramon, les dues cares més visibles del celler. Ens guien per les seves vinyes, pel seu celler, tastem els seus vins i ens comencen a explicar el seu projecte. Sí el seu projecte: Batlliu de Sort és un projecte de recuperació de territori.

Batlliu no és fer vi i ja està. No és plantar vinya i ja està. És el projecte de 4 socis del Pallars Sobirà: en Ramon, en Rabasa (els nostres cicerones aquell dia), l’Aleix i en Guillem. 4 socis de Sort, motivats a fer alguna cosa a la seva comarca i per la seva comarca, motivats a fer vi al costat de casa seva. El més fàcil fos fer-ho al Penedès, al Priorat .. NO! Volen fer vi a Sort, a tocar d’on viuen, a la Borda Cebrià.

bordaok

Fer vi al Pirineu no és una cosa nova d’ara, hi ha referències apuntant a un passat vínic a la zona. No es poden passar per alt topònims a la comarca o a tocar de la mateixa vinya de Batlliu com: Castellviny, Enviny, La Vinyeta, La Vinya Vella o La Vinya de Moridi, ni el retaule que hi ha a dins de Santa Maria de Taüll: tota plena de gotims. És fàcil endevinar el motiu per què es va deixar-la vinya al Pirineu i segurament deu ser el de sempre: econòmic. Segurament, seria més fàcil arrencar els ceps, conrear pastura i tenir ramat. També fer vi allí era, i és, complicat. Amb l’arribada de millors comunicacions terrestres, era més fàcil portar vi de fora la comarca. Fos com fos i fos quin fos el motiu, avui en dia tenim els valents de Batlliu de Sort, que fan bons vins al Pallars Sobirà.

raims

En Ramon i en Rabasa van començar explicant-nos l’entorn del celler i com és el clima de Sort: encara que sembli sorprenent, és una zona una mica càlida, no és una zona del Pirineu “estricte”, meteorològicament parlant. És més aviat benigne: Sort està en una mena de Vall, queda com en una olleta i té un clima més calentet, per dir-ho d’una manera col·loquial. També té alguna cosa a veure, on estan les vinyes: en una zona mitjana-baixa de la muntanya, entre 850 metres i 920. L’aixopluc de les muntanyes que rodeja el celler, també tenen coses a dir: “Poder, al final, el que marca la diferència és la influència climàtica de l’entorn i no tant si estàs a 800, 900 o 1.000 metres … és la suma de tot” ens comentà en Rabasa. Tenen forces pluges, però no plou tant “bèstia” com altres zones pirenaiques “També ens bufa molt l’aire, així els míldius i companyia no ens toquen tant els nassos”

Algú qui té vinya o altres conreus, sempre està pendent de l’oratge. A Batlliu de n’estan especialment pendents i en concret, en Rabasa: “És que és vital, on estem!… Però jo sempre em fixo en la predicció més favorable“, ens va dir de manera joiosa.

vinya i cel

Tenen plantades unes 7 hectàrees de vinya, en sòls poc fèrtils i que drenen molt bé l’aigua. Deixen coberta vegetal, fan cultiu ecològic i no tiren, ni herbicides, ni pesticides: “Procurem no alterar gaire l’ecosistema. No ens imaginem fer-ho d’una altra manera. Fer vi aquí i fotre-li de tot a la terra, no tindria sentit” va dir en Ramon. Treballen la terra i la vinya de la manera “més manual possible” per tenir cura de tot, i clar, la verema també la fan manual, en caixes de 15 quilos, per fer una bona selecció i tria a la vinya. Antigament la seva vinya hi havia prats de pastura i tampoc han manipulat de cap manera el seu terreny per fer terrasses o marges, ni res que se li assembli.

Treballen bàsicament la Pinot Noir, Riesling i el Viognier … i de sobte en Ramon ens diu “Ah! Espereu!, no sé si venint per la carretera, us heu fixat: abans d’entrar al celler, hi ha una petita finca” Ens van explicar que aquella petita finca, és una petita zona experimental, plantada de bracet amb l’Incavi per recuperar varietats autòctones del Pirineu. Són ceps provinents de plantes ancestrals, recuperades, abandonades, deixades de la mà de Déu pels marges dels Pirineus. Es van portar a analitzar a Montpeller, per treure’n l’ADN i per comprovar si eren conegudes o no… de 26 brots que van trobar, 14 eren desconeguts!!

pendent

Hi ha varietats negres i blanques. Ara són merament, un experiment. De moment no saben, el que donaran i si seran bones per vinificar. Òbviament, tampoc tenen nom. De moment es diuen Pirineus 1, Pirineus 2 … Tampoc saben si seran plantats als “prats” del celler. “No en sabem res d’aquestes varietats. Poder farà 100 anys, 200 o 300, que ningú les ha fet servir” I clar, també han canviat els vins, les maneres de vinificar i els nostres gustos, si ho comparem amb segles passats.

terrer

Quan ja pujàvem pels vessants del celler, vam veure els seus Rieslings, i també com és el terreny de Batlliu de Sort (en la seva gran majoria): terra de pissarra fosca, molt degradada, molt esmicolada.

Quan van arribar a la Borda Cebrià, un dels seus grans maldecaps i inquietuds, va ser quines varietats hi plantaven: “Aquí no hi ha masses referents i va costar decidir-les” Per això tenen una altra plantació de “banc de proves” propi, per veure quines varietats aguanten el clima de Sort. Un tros experimental on tenen varietats diverses com el Xarel·lo, el Moscat, Gewürztraminer, Garnatxa Blanca i Negra, Sirà … Un total de 300 ceps. No és, ni de bon tros, el centre del projecte però si un pla de futur, una mena de bola de cristall, per comprovar l’adaptació d’aquestes varietats al Pallars Sobirà. Aquesta adaptació, sembla que no és del tot satisfactòria “Els hi costa molt tirar endavant a totes aquestes varietats, aquí … però sembla que el xarel·lo va tirant”

amunt

Aquesta plantació experimental (i tota la vinificació i vinya) està assessorada pel Pep Aguilar i Patri Morillo de Ya le llamaremos (Celler Comunica, Celler l’infernal) i la tria d’aquelles o aquestes varietats, van fer-la amb ells. Ens van reconèixer el seu enamorament i fixació inicial per la Garnatxa: “I sort que no vàrem plantar-ne, per què aquí dalt, no dóna bons resultats!“. Veient anàlisis de sòls, de pluges i altres factors, varen esbrinar les varietats idònies: Pinot Noir, Riesling i el Viognier. Les dues primeres treballen força bé on està Batlliu de Sort: “Són les varietats que es van adaptar millor aquí i també, pensem, que són les millors per expressar el terrer de Batlliu” Sota el nostre modest punt de vista, creiem que varen encertar de ple i els hi vam dir “Ens encanta que la gent ens ho reconegui: els nostres raïms són expressius del lloc on creixen.”

panorama

Pujant i passejant un xic més, vàrem veure uns ceps de Pinot Noir plantats el 2013. Eren petits, minsos, lluitadors i que, amb el temps, seran grans i ferms … A Batlliu de Sort volen que els ceps, acabats de plantar, tinguin una adaptació ràpida al sòl i busquen l’equilibri, amb l’entorn que els envolta. Tampoc els donen cap tractament “per tirar amunt”, les deixen fer el seu camí: “Sabem que afectarà al seu desenvolupament, però no a la planta. I, de pas, els ceps crearan resistències per ells mateixos“.

1390677_10204127811772161_7331233491102310643_n

En Rabasa i en Ramon (els nostres guies per Batlliu) a Ràdio 4, després de ser entrevistats. Foto gentilesa de Ruth Troyano.

Veieu que hi ha ceps més grans i més petits, en les nostres finques, és perquè estan plantats en anys diferents” Com veieu no han deixat de plantar ceps nous i, encara que sembli xocant al Pirineu, un bon grapat d’aquests Pinots de nova plantació, es van morir de sequera: “A què sembla estrany, que alguna cosa, es mori de calor al Pirineu? Doncs sí! La veritat és que sí“. Una prova d’allò que us explicàvem més amunt: Sort no és un lloc de clima pirenaic estricte i fa un xic més de calor que en altres llocs de la vora.

A les parts altes de la finca, tenen els ceps envoltats d’un bosc de roures. Els vam preguntar si els habitants d’aquell bosc els feien la guitza, picant raïms. Ens van contestar que sí: Cérvols, Daines i altres animals, els encanta passejar-se pels seus ceps i menjar, algun raïm. Abans de veremar posen algun impediment, però poca cosa fa.

batlliu4

Xino-xano ens vam arribar on està el seu Viognier i una altra part de Riesling: era una vinya emocionant, maca, d’aquelles que et queden a la retina. Des d’aquella finca veiem el Pic de l’Orri o s’intuïa el Monteixo i vàrem exclamar ¡¡Quines vistes tenen aquests ceps!! Tot just a tocar d’aquestes vinyes, vam escoltar aigua circular i ens vam fixar que estan a tocar del Barranc de les Lleres. Més idíl·lic impossible! També intuíem un treballador del celler fent feina: estava despampolant (traient fulles del cep) “Les traiem tard, per protegir el raïm de les possibles pedregades. No pedrega molt aquí, però per si de cas, les deixem gairebé fins a l’últim moment“.

Després de donar un tomb per les vinyes, visitaríem la sala de màquines de Batlliu: el seu celler. Un celler que està ubicat al voltant de l’antiga borda pallaresa, anomenada Cebrià. Aquesta borda tenia al seu voltant altres construccions, com un forn de pa, una gran bassa, una caseta pels masovers, alguna quadra, un paller, una vaqueria … “Els habitants de les bordes eren autosuficients, lo de comprar és una cosa moderna” ens va apuntar en Rabasa.

batlliu3

La finca i totes aquestes construccions, estaven totalment abandonades, quan van arribar. Tot estava que es queia. El pas del temps, feia 30 anys que ningú s’ocupava d’aquesta borda, havia fet de les seves. A poc a poc van anar refent les construccions (i encara ho fan, especialment a l’hivern) i van aprofitar l’antiga estructura de la vaqueria per alçar el celler: varen aprofitar murs de contenció , desaigües, fosses sèptiques etc. per alçar-lo: “I és un celler adaptat, econòmicament, assumible i molt funcional” La veritat que quan el vam veure ens va fer aquesta sensació: celler ample, de sostre alt i ple de petits dipòsits.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Tot aquell reguitzell de petits dipòsits no hi són per casualitat: cada parcel·la els madura a un ritme diferent i les vinifiquen per separat. Un altre detall que ens va agradar és la seva aposta pels llevats autòctons i la gairebé nul·la addicció de sulfurós, als seus vins. Posen sulfurós, però molt poc. Fins i tot, fan un vi que no té sulfits afegits i que més endavant us ensenyarem. Tampoc estabilitzen els vins: ho fan els freds de l’hivern. Treballen sempre amb inox per què al ser un projecte tan jove i tant nou, volen conèixer i saber el potencial de les seves vinyes “sense interferències” d’altres materials. Amb aquesta manera de treballar, dins el celler, aconsegueixen el que volen: que els seus vins siguin d’alta expressió i lo més directe possible de la vinya.

alineació

Un cop passejats per les vinyes i el celler, vam entrar a la Borda Cebrià, totalment condicionada i ben arranjada. Allí dins, vam tastar un bon grapat de vins i que a continuació, us volem explicar i descobrir.

Vi Bord Blanc 2013 (D.O. Costers del Segre) de Batlliu de Sort.

bord

Començarem amb un vi bandarra, de divertiment (per a ells i pel consumidor). És un vi d’aproximació al territori, pel consum local i fàcil d’explicar als clients més propers. Els Vins Bords (blanc i negre) són una aposta del celler, pel comerç del Pirineu: tan sols es troba a les botigues dels 2 Pallars, a la Vall d’Aran i a l’Alta Ribagorça. Cada any canvien el cupatge i l’etiqueta, una forma més de divertir-se, fent el que els agrada.

Aquest Vi Bord Blanc és un cupatge en un 40% de Riesling, un 40% de Viognier i un 20% de Xarel·lo. El Xarel·lo ve d’aquella vinya d’experimentació pròpia, per què el 2013 va treballar molt bé: “Estava molt maco i vam decidir posar-lo aquí

Al nas la varietat que és més “afectiva” és la Viognier. En olorar-lo ens van venir records del maracujà, mango, poma verda, codony o cítrics. Un bon tuti-fruiti! A la boca té molta acidesa, símbol d’identitat del celler, frescor i harmonia. És sincer, untuós i de gustos dolços: pinya, llima, canyella, llimona. El vam imaginar amb un menjar especiat o picant o amb carns blanques.

Biu de Sort Blanc 2012 (D.O. Costers del Segre) de Batlliu de Sort.

biublanc

Quan el vam tastar ja no tenien gaires ampolles pel celler. A hores d’ara trobar una ampolla d’aquesta anyada deu ser una quimera, però el comentarem, de totes maneres.

El Biu Blanc és un cupatge d’un 80% de Riesling i un 20% de Viognier. Totes dues varietats van a dipòsits d’acer inoxidable. Allí s’estan amb calma i tranquil·litat, uns mesos. És un vi que vol temps, calma, deixar fer, es fa sense presses, sense passar pel fred, amb una ràpida passada pel filtre. Keep Calm i que el vi “es vagi fent”, criant-se a la tina.

Vèiem que tenia un color més pujat que l’anterior blanc: una bona mostra de la increïble evolució que tenen els vins del celler, dins l’ampolla. Que bé maduren els Rieslings de Batlliu a l’ampolla. A la boca, l’acidesa estava més polida, encara tenia un bon puntet cítric i tenia una estructura ferma. En nas va ser un festival: pètal de roses, poma verda, pera, préssec, albercoc … i allà amagada una olor que ens encanta trobar als vins blancs evolucionats: a hidrocarburs, com a petroli. Quan li vam destacar a en Rabasa ens va contestar tot cofoi: “Aquí teniu la prova: els nostres vins, evolucionats en ampolla, fan les delícies dels nostres consumidors

Nero de Sort 2013 (D.O. Costers del Segre) de Batlliu de Sort.

nero

Aquest és el nostre 0,0, el nostre vi sense sulfits” Així ens el va presentar en Ramon, quan ens l’estava servint. Un monovarietal de Pinot Noir, totalment lliure de sulfits afegits. Més o menys l’elaboren com el seu famós Biu Negre (fermentació en dipòsits d’acer inoxidable i criança durant 10 mesos, al mateix dipòsit), tret d’un aspecte: un 20% del raïm ha fermentat amb rapa (amb la tija del raïm).

El Nero de Sort va néixer gràcies a “l’espenta” d’en Joan València (Cuvée 3000) el seu distribuïdor a Barcelona: “Ho vam acceptar com un repte, com una mena d’experiment i la veritat, que n’estem contents del resultat

És un vi tímid i delicat. Va costar un bon cop de canell, que s’expressés com ho havia de fer. Un cop ben espavilat, vam notar la seva finor i delicadesa.

Olors fines a cirera, a maduixa, a herba, barrejant-se amb una olor de terra humida que va fascinar a la part femenina de VinifiCATs. En petites dosis van aparèixer flors com el clavell, les violetes o les roses. A la boca el vam notar un xic astringent (segurament per aquella mica de rapa), però també fresc, expressiu, equilibrat, força rodó i deixa amb una sensació a la boca plena. I torna la marca de la casa: acidesa juganera.

Biu de Sort Negre 2013 (D.O. Costers del Segre) de Batlliu de Sort

collage

Heus ací un dels nostres vins de capçalera. Aquest monovarietal de Pinot Noir, ens té el cor robat. Un Biu Negre 2013 on es nota que, cada vegada, els amics de Batlliu coneixen millor els seus ceps. Així doncs us confirmem que el 2013 és l’anyada “més Pinot”. És l’anyada, on la varietat és més expressiva.

Ens enamora d’entrada: el seu color robí, ens captiva. A les primeres ensumades ja et deixa esmaperdut. Et sedueixen aromes d’espígol, roses, maduixes, cireres, gerds, fulles de te.

Quan ja has flipat amb la seva aroma et toca passar-lo a la boca. Tota una joia, una sedositat que et deixa amb un pam de nas, una elegància que no tenen ni els dissenys d’Antoni Miró, una frescor que et renta les papil·les gustatives. És molt gustós, mineral i torna l’acidesa.

No som imparcials amb aquest vi, ho reconeixem. Ens agrada massa. Els nostres amics ho saben i segurament caurà alguna ampolla al proper Sant Joan. Per això són els vins de Batlliu de Sort: per compartir-los: “Fem vins per compartir, per a nosaltres és una satisfacció fer vins i que la gent els comparteixi, al voltant d’una taula” ens manifestà en Rabasa durant un instant del tast.

Biu de Sort Blanc de Noirs 2010 (D.O. Costers del Segre) de Batlliu de Sort.

noirs2

Quin fi de festa i visita ens van brindar a Batlliu! Un fi de visita amb un dels vins més especials a casa nostra. És especial per què deu ser l’únic Pinot Noir elaborat en blanc de Catalunya. Una joia de vi i d’edició limitada. Ens vam sentir cofois, per poder tastar-lo.

És un vi que no el van tornar a fer. Era el primer any de vinificació del celler, volien fer coses diferents, no tenien prou vi blanc i es van decidir a fer-lo. Ara per ara, volen destinar tot el seu P. Noir a elaborar els vins negres i no volen “sacrificar” raïm per tornar-lo a elaborar. Un vi xocant i diferent a què estem acostumats a tastar. Encara se’n troba alguna ampolla i us animem a cercar-ne una 😉 no us penedireu!

Al nas es troben fruits secs com les nous de macadàmia, ametlles, brioixos, pomes madures, pomes al forn, tocs melosos … també ens van venir records a vins de Xerès; i a la boca ens va deixar sensacions mantegoses, madures, té molt volum i la seva acidesa ens va agradar. Una acidesa que, quan van vinificar el vi, era molt punxant i el pas del temps ha domat. És un vi molt gastronòmic, especial i que amb formatge blau s’acompanya “la mar” de bé.

fotofinish

Ja enfilàvem el final de la visita i en Ramon va haver de marxar. Ens vam acomiadar d’ell i vam continuar xerrant amb en Rabasa una estona de les nostres vacances al Pirineu, productes i plats típics del Pallars, vins excepcionals … les converses i confidències haurien continuat, però la nostra petita Minerva va posar fi a la visita, començant a posar-se nerviosa per què volia fer la una becaina.

Ens vam acomiadar dels paisatges que es veuen des de Batlliu de Sort i d’en Rabasa. Ens vàrem emplaçar a veure’ns de nou.

Ara ens acomiadem de vosaltres fins a la propera. Escriurem un capítol més d’aquest dietari vínic, explicant-vos el nou projecte d’en Fredi Torres al Priorat. Cuideu-vos! I obriu molts vins catalans pel proper St. Joan!!

Salut i vi!!

Anuncios

2 Comments on “Fent vins per compartir. Fent vins a la Borda Cebrià. (Visita a Batlliu de Sort)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: