Diari de Tramuntana (III) “Dolçament entramuntanats” (Visita al Celler Mas Llunes)

Ja estem a la tercera entrega del nostre Diari de Tramuntana. Després de “deixar-nos caure” per Còsmic Vinyaters i Espelt Viticultors, el tercer dia de visites el vam fer a peu de l’Albera, a Garriguella. En aquesta vila teníem el “camp base” empordanès. Així doncs, una visita que fèiem a peu, sense agafar el cotxe! Garriguella, és la vila del Celler Mas Llunes

entrada

Mas Llunes, farà uns dos anys, està posat a tot drap amb l’enoturisme. Prova d’això és el goig que feia el celler ple de visitants de totes les edats, el dia que vam anar. Aquell dia vam ser uns enoturistes més i vàrem descobrir els secrets del celler, gràcies a una de les noies encarregades a fer aquestes tasques: la Míriam

Just a fora del celler vam començar la nostra visita i ràpidament estàvem cabussats en les essències de Mas Llunes. Un celler que continua la tradició vinícola de l’Antoni Roig, propietari del celler. Una tradició familiar, que hem d’anar a buscar-la 700 anys enrere. Quan el temps era temps.

Després de tants anys cultivant la terra, la família Roig, l’any 2000 va decidir tirar endavant aquesta aventura que avui us expliquem. Van fundar el celler i també varen construït unes noves instal.lacions. Com podeu imaginar, un nou celler de 14 anys, és modern i es tenen totes les comoditats d’avui dia per fer vins actuals… però no deixen escapar la seva empremta empordanesa i el llegat, d’anys enrere.

vinyes

Vinyes davant del celler

La Míriam, ens va descobrir que els vins de Mas Llunes, estan marcats per un grapat de factors:

* Tenen un raïm excel·lent: “Si no hi ha un bon raïm, no hi ha bon vi. Això és primordial

* La bona temperatura de l’Alta Empordà: “A l’estiu fa calor, que va molt bé per què el raïm maduri. I a l’hivern no hi ha gelada, que faci malbé la planta

*La Tramuntana: és un gran benefici pels viticultors de tot l’Empordà, i també per Mas Llunes. El vent s’emporta les malalties causades per la humitat. L’alta potència i cos dels vins de l’Empordà, és a causa del vent: fa madurar ràpidament el raïm i fa pujar el sucre.

* El terreny: Tenen gairebé totes les seves vinyes a peus de l’Albera i allí trobem molta pissarra: pissarra de tons grisos i de tons negres. També tenen vinya a la Plana, com la del davant del celler, i és un terreny més argilós i al·luvial.

* Varietats: Aposten de manera forta per les varietats típiques de la zona: Carinyena Blanca, una mica de Picapoll, Garnatxa Roja i Negra, Carinyena … i també donen uns tocs internacionals amb raïms com el Merlot, el Cabernet Sauvignon i el Sirà.

Tot això ens ho va explicar passant per diferents parts del celler: per desgrapadora, la premsa, les tines, l’embotelladora, l’etiquetadora … per on també passen els raïms, els mosts i els vins de Mas Llunes. Les 80.000 ampolles del celler, no tenen més remei que passar per on vam fer nosaltres!Collage1

A la sala de bótes ens van continuar explicant “intimitats” del celler: tenen unes 47 Hs de vinya i unes 7 plantades en vas. Aquestes últimes 7 hectàrees, són de vinyes molt velles: al voltant dels 110 anys i s’han de collir a mà. Utilitzen, sempre, fusta provinent de França “per què fa criances més subtils i preserva el que és l’Empordà

Collage3

On reposen les bótes, vàrem preguntar pel seu meravellós vi blanc de criança, el Nívia: “Oh! Ho sento, està esgotat!!” – Ostres quina llàstima! – vàrem replicar- Aquell dia, 3 de Maig, estava a la tina, acabat de filtrar i encara havia d’estar un mes i mig en repòs. Ara ja està a la venda … i frisem per degustar una ampolla!!! Un vi blanc que vàrem gaudir l’última vegada que vam estar a l’Empordà i ho vam fer amb un Nívia 2011 … i encara ens recordem d’ell, el tenim marcat a foc dins del nostre cervell.

Després de veure “els budells” de Mas Llunes, vàrem tastar la feina del celler. Sis vins que vàrem jugar amb les nostres papil·les i paladars, de manera ben plaent i gustosa. Vinga va! Ara us parlem dels vins que vam tastar en aquesta visita.

MARAGDA B’13 del Celler Mas Llunes (DO Empordà) 

maragdablanc

El viatge pels vins del celler, va començar amb aquest vi blanc jove. Una bona carta de presentació, feta de Garnatxa Blanca (en un alt percentatge), de Garnatxa Roja (un puntet, per donar acidesa i estructura) i Macabeu (una pinzellada, que aquest any és més present). Totes aquestes varietats passen un mes a la tina, per aconseguir un bon volum, si te’l poses a la boca.

Quan el tenim servit, sorprèn la seva tonalitat verda als costats de la copa. Sense remenar la copa, ja et dóna bones olors de poma, de pera i una mica de pinya. Al remenar el vi, surten aromes més florals com a lliri o ratlladura de llimona.

A la boca és voluminós, no és pesat, té equilibri i és mostra fresquet. Ens l’imaginem amb un peix lleuger o amb un formatge fresc.

El nom del vi és un homenatge a la pedra preciosa del mateix nom i que, en l’època dels romans, representava la joventut, renéixer, la natura … i el vi és així! a sobre, té tons verdosos com les maragdes.

MARAGDA ROSAT R’13 del Celler Mas Llunes (DO Empordà) 

maragdarosat

Rosat de Garnatxa Negra, de davant mateix del celler, d’uns 25 anys, i un puntet de Sirà. Abans era un rosat amb molt color i, avui en dia, té un color més provençal, de color de ceba de Figueres.

Un rosat que a l’estiu triomfa amb els turistes belgues, holandesos o alemanys que passen pel celler. Se l’emporten com a xurros. El nom segueix la línia del seu germà blanc, amb un fet diferencial: una de vint-i-cinc mil maragdes verdes, és rosada.

Reguitzell d’aromes fruitoses: cirera, maduixa, plàtan i també a farigola i espígol. A la boca és lleuger, però també té un xic de volum, persistent (sorprenent per ser un rosat) i no trobem dolçor per enlloc. Les aromes a fruita vermella del nas no es noten gaire: diríem que és un blanc! Amb gustet de pera llimonera, nespres o préssecs.

CERCIVM N’12 del Celler Mas Llunes (DO Empordà) 

cerciuvm

Com veieu els vins de Mas Llunes, tant als noms com la imatge, segueixen una línia grecoromana: “Un homenatge a aquells que van portar la cultura vínica a l’Empordà i a casa nostra“. Aquest Cercivm, pren el nom a com van anomenar, els romans, a la Tramuntana: “Fa uns anys es van trobar documents, que explicaven que els romans estaven a la Gàl·lia i volien creuar els Pirineus i un fort vent tirava els genets dels cavalls. Aquest vent li deien Cercivm, hom es pot imaginar que és la Tramuntana“.

El vi Cercivm és el vi negre més jove del celler i té quatre varietats: Garnatxa Negra, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Sirà. Totes quatre estan 3 mesos en bóta.

Si ensumem el Cercivm trobem aromes a fruita madura (nabius, móres, maduixes, cireres…) espècies dolces (canyella, vainilla) i també d’altres que no ho són tant, com el clau. També olorem farigola, romaní o ginesta. De fons notem aromes làctiques, com iogurt de fruites del bosc.

Un cop a la boca no notem gens el pas per bóta, és lleuger, juganer, de ràpida caiguda per la gargamella, suau (res d’aspror típica de vins jovenets). Tanins? On sou? Tothom que fèiem el tast, vàrem coincidir que és un gran vi i a preu reduït. Un vi per un ampli sector de públic.

RHODES N’09 del Celler Mas Llunes (DO Empordà) 

rhodes

Ampolla 4.598 d’unes 7.086 totals. I heus ací una altra joia empordanesa. Els Roig, a la seva finca Fontanillas, tenen unes velles (i molt belles) dames empordaneses: Carinyenes de 111 anys. Aquestes Carinyenes velles són la base i estructura del Rhodes 2009, acompanyades per unes pinzellades de Sirà (un vint i llarg per cent del vi).

Les dues varietats passen uns 12 mesos en bótes franceses. I si olorem el vi, descobrirem cireres molt negres, mores ben madures, nabius, prunes seques, regalèssia, cacaus, cuir, moltes espècies de diferents procedències, olor de pedra de pissarra mullada, a bosc de pinassa mullat per la pluja …. No deixem escapar les aromes a mentolades, que queden al fons del nas. Festival olfactiu per uns 11€, que més volem? 7.086 ampolles que van que volen … a què esperes? 😀

De gust mineral, especiat i amb gust de la fruita negra del nas; entra bé, amb molt de cos, amb acidesa juganera, tanins força presents, amb un final molt bo i el tens el gustet del vi, força estona.

I que voleu que us digui? Un altre vi de Carinyena (sí acompanyada d’un xic de Sirà) que ens torna a enamorar. I ja van …. ehem…. no recordo la quantitat, però si la qualitat de les velles Carinyenes de casa nostra. Un homenatge al passat vínic de Garriguella i al passat grec de la veïna Roses, perquè el nom del vi, és una clara referència al segon poblat grec en importància, de la comarca.

EMPORION N’06 del Celler Mas Llunes (DO Empordà) 

emporion

Tastem l’ampolla 2.849 d’un total de 2.900. El vi més estructurat i vell del celler. Per això si mai us topeu amb un Emporion, decanteu-lo bé: durant unes 4 o 5 hores. La Miriam (recordeu la nostra guia, en aquella visita) quan sap que l’ha d’obrir, a casa seva, l’obre la nit abans. Un vi que necessita una bona oxigenació.

L’Emporion 2006 és un cupatge de varietats internacionals: Cabernet Sauvignon, en un 72 % del vi, i de Sirà en un 28%. Totes dues fan nones en bóta, durant un any.

En les primeres ensumades vàrem notar que encara estava un xic tancat i tímid. Amb un bon cop de canell, a poc a poc, és va obrint: olors intenses a espècies (pebre, clau, nou moscada), notes balsàmiques (romaní, fonoll, eucaliptus), aromes de fruits del bosc, i a pebrot escalivat. L’aroma de fusta de la criança és present.

A la boca notarem una estructura sòlida, tanins força presents, força potència. Una acidesa ben marcada i elegant. El gust de pebrot ens va agradar força i l’aroma de gerd, envaïa el nostre paladar.

Pensem que avui és dia és un vi molt foll, el pas del temps el farà, encara més madur i acabarà de polir aquests tanins, ben presents, que encara té. Per comprovar-ho, una ampolla va vindre a Tarragona, per anar madurant-se al rebost de casa.

GARNATXA D’EMPORDÀ SOLERA del Celler Mas Llunes (DO Empordà) 

solera

Para el carro, llobarro! Atura’t i pren aire! Estem davant d’un vi dolç de Champions League. Com molts, ja deveu saber, aquest vi va ser el triomfador total als Primers premis Vinari i es va proclamar Millor Vi de Catalunya, en aquests premis. També va ser el millor vi dolç per La Guia de Vins de Catalunya 2014. No és per menys, és un vi excepcional. Aquests dos premis van posar el focus a un tipus de vi tradicional i ningunejat. Últimament, els vins dolços han estat els actors de repartiment en premis, restauració, crítiques …. i ja era hora que tinguessin un paper especial! Nosaltres ens alegrem que així sigui, perquè som consumidors freqüents i els defenem a mort.

El nostre viatge vínic empordanès (entre altres coses) era una excusa per descobrir nous vins (per a nosaltres) de Carinyena i nous vins dolços. Conèixer vins com el Combruna d’Espelt i aquest Garnatxa Solera, van satisfer els nostres desitjos.

Collage4

Si aquest Garnatxa Solera és tradició, res més tradicional a l’Empordà, que elaborar un vi dolç amb la varietat Garnatxa Roja. Així és aquest Garnatxa Solera, fet al 100% amb aquesta varietat. La Garnatxa Roja fermenta amb les seves pells, com si fos un vi negre i a la meitat d’aquesta fermentació, s’afegeix alcohol vínic. Aquest alcohol mata els llevats, para la fermentació i puja el sucre que es troba al most. Un cop fet això passa a les bótes… a unes bótes que ja tenen most d’anys enrere. Això ho fan des de 2002, per tant en aquestes bótes (i en el vi), trobem most d’aquell any i posteriors, fins al present. D’aquest procés se’n diu, fer Solera.

etiquetes

Ensumar aquest vi és un festival d’aromes i un viatge a les tradicions. Olorem orellanes, préssecs, mandarines, taronja confitada, pomes al forn, pastís Strudel, aromes melosos, caramel cremat de crema catalana, avellanes, ametlles garapinyades, nous, vainilles … També notem aromes oxidatives i rancies de fons, perquè el vi es deixa evaporar i oxidar dins de la bóta.

A la boca la seva dolçor no empelega, sembla mentira: és fresc, extraordinàriament elegant, intens, deixa la boca de vellut. Tens el gust del vi minuts i minuts. Un gust de tota aquella fruita del nas: taronja, poma al forn, orellana … i el gust de fruit sec, enamora.

Per fer una copa, darrere una altra. Diuen que és un vi de postres. Diuen, perquè jo el gaudiria (i el gaudiré) sense res més. Una mica, de dolça Tramuntana … per estar dolçament entramuntanat!

totes

 SALUT I VINS DOLÇOS DE LLEDONER !!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: