Diari de Tramuntana (II): “Castell de focs a Vilajuïga” (Visita a Espelt Viticultors)

Continuem explicant-vos el segon capítol de “Diari de Tramuntana“, el nostre pas per 4 cellers de l’Alt Empordà. Si l’altre dia us descobríem les “interioritats” del celler Còsmic Vinyaters, un petit celler que acaba d’arrencar a la DO Empordà, avui ens parem a un dels cellers més grans de la DO: Espelt Viticultors, de Vilajuïga.

2 de maig de 2014 i teníem cita, cap als volts de les 11. Ens presentem a en Xavi, un treballador del celler. En aquell moment estava atenent a la botiga del celler: “Benvinguts. Espereu-vos 5 minutets i us atendrà l’Anna Espelt“. Sorpresos, assentim amb el cap i esperem. Sorpresos, perquè ens anava a fer la visita una de les grans enòlogues de casa nostra i perquè som conscients de la feina que porta “tripular” un celler com Espelt, una de les magnituds vinícoles de la comarca. Agraïts i cofois ens vàrem quedar.

masies

L’Anna ens va proposar donar un tomb amb el seu 4X4 per les finques que més s’estima. Segur que s’estima totes finques d’Espelt, però vam notar emoció, devoció i un enamorament especial amb les que ens va mostrar aquell matí.

La primera parada la vàrem fer darrere mateix del seu modern celler. Allí darrere, s’alça la Masia familiar, de forts fonaments, com els que va assentar el seu avi Lluís per tal que, Espelt Viticultors, fos el que és ara.

L’avi de l’Anna (i també l’àvia, que encara es “deixa caure” pel celler) era una persona molt dinàmica i amb molta empenta. Si hagués nascut avui en dia, li dirien emprenedor. El seus avis són fills de Pau, al costat de Vilajuïga, i eren uns modests masovers. L’avi Lluís sempre havia tingut deliri pel Món del vi, tenia vinya i, fins i tot, va ser president de la Cooperativa de Pau durant 25 anys.

Finals dels 70 i el seu avi decideix comprar una gran finca. A la dècada del 80 en compra més, aquest cop a Roses. Ja estem a finals dels 90 i principis dels 2000, i compren més terreny amb la intenció de plantar vinya i construir la seva seu, a prop de la Masia de la família, que ens aixoplugava de la Tramuntana. A grans dibuixades, aquest són els fonaments d’Espelt.

contras2

Les vinyes que veiem, entre el celler i la Masia, les va plantar l’Anna de l’any 1999 fins al 2001 com a projecte final de carrera. Des del principi, van ser mimades sota el paraigua ecològic, i avui dia, ja comencen a donar bons resultats. Tan bons, que ja han tret el primer vi ecològic del celler.

Al fer la primera parada al costat de la Masia, que està una mica elevada, vèiem la magnificència de La Plana de l’Empordà. Una plana de la qual l’Anna és filla i està enamorada: “Estem al final dels Pirineus, de lluny veiem el Canigó, tenim el mar ben a prop. Estem envoltats de 3 paratges naturals: el del Cap de Creus, el de l’Albera i un xic més enllà els Aiguamolls. Que més volem?

AnnaEspelt

L’Anna Espelt ensenyant-nos unes vinyes del celler.

Tot seguit, vam anar cap a la vinya que tenen a tocar del Parc Natural de l’Albera. Eren Carinyenes d’uns 85 anys, amb algunes “esquitxades” de Lledoner roig (van a parar al vi blanc, Quinze Roures).

Lledoner. Quin nom tan bonic tenen els empordanesos, per referir-se a les estimades Garnatxes! Ens vam fixar que aquests ceps tan macos creixen en terres vermells. Un bon sòl per què les arrels d’aquests ceps treballin com rellotges suïssos. Un sòl que dóna vins d’elegant esmoquin. La flaire de Garriga ens embriagava, mentre l’Anna ens comentava que, d’aquesta finca (i d’alguna més), surt el vi Terres Negres.

TNTerra

D’aquestes vinyes surt el Terres Negres

De camí a la tercera parada, l’Anna va anar comentant que a l’Empordà es va anar perdent el llegat enològic, el coneixement i els estudis del terroir. Per sort, d’uns anys cap aquí, tot allò es va recuperant. També va destacar la valoració positiva que se’n fa avui dia (també al seu celler) de les varietats locals: “Ara es valoren més les varietats típiques d’aquí, i es va cap a les bones expressions del terroir. Ja no necessitem tants Cabernets, per exemple. És el que volem ser també, a Espelt: anem reconduint la nostra gamma, perquè siguin vins més expressius d’aquí i més autèntics” Vàrem preguntar a l’Anna per la Tramuntana: “El vent ens envolta, ens dóna un “rollo” diferent. És part de nosaltres“.

Parlant, parlant, ja estàvem a Rabós i a tocar del riu Orlina, on faríem la tercera parada. Espelt té un petit tresor en aquesta finca: Carinyenes de 108 anys! Plantades en orientació Sud-est, on el Sol toca de tarda, on hi ha un bon pendent d’un 5% … Unes Carinyenes que mimen fins l’extenuïtat per elaborar el seu vi més preuat: el Comabruna.

Arribats a aquest punt, l’Anna ens va preguntar si ens venia de gust visitar la seva vinya preferida. Vam assentir i cap allà vam anar!! Cap a Roses. Sí! A Roses! Espelt és l’únic celler que posseeix vinya en aquesta població tan turística. Sorprenent oi? No la tenen a la vista de tothom. Vàrem haver de creuar una urbanització i una carretera que va cap a Cala Montjoi.

Vinyes de Mas Marès. Vinyes abocades al Mare Nostrum, a Roses i a la Tramuntana.

Vinyes de Mas Marès. Vinyes abocades al Mare Nostrum, a Roses i a la Tramuntana.

Aquesta finca de Roses té el nom de Mas Marès i està a les portes del Parc Natural del Cap de Creus. Com deia aquell anunci, dels Més que un Club, recordeu aquest nom: en un futur donarà a parlar. Mas Marès és una finca curiosa: abocada al Mar i molt, molt fresca. Dona raïms molt aromàtics, complexos i “entramuntanats”.

Van plantar els primers ceps vora el Mar i van anar pujant de mica en mica, fins a dalt de la finca, tot fent parets de pedra seca, sense ciment i refent les que hi havia. Una feinada titànica (i maca) per l’alçada, pel vent que fa, per l’esforç de moure totes aquelles terres… Des del principi, treballen les vinyes sota criteris ecològics i abocades a la Mare Nostrum: “Hi vinc sovint, però cada vegada que ho faig, m’emociono” ens va revelar l’Anna. Encara no fan cap vi exclusivament d’aquest paratge, però temps al temps!

Més detalls de Mas Marès

Més detalls de Mas Marès

Mas Marès és un projecte que va més enllà de plantar vinya: han recuperat l’olivar que hi havia, tenen un camp experimental de Garnatxes velles de l’Empordà, tenen ruscos d’abelles, deixen passar vaques per “netejar” el sotabosc, fomenten el creixement de suredes i la biodiversitat, per combatre el foc. Les vistes i l’espectacle de Mas Marès és infinit. Veure les vistes que tenen aquestes vinyes és impagable. Gràcies Anna per portar-nos!

totes

Després d’ensenyar-nos aquestes 3 finques, l’Anna, ens va portar de nou a Vilajuïga, per tastar un bon grapat dels vins d’Espelt. Els vam tastar a la part de dalt del celler, en una gran sala de tast amb unes grans vidrieres , que ens van permetre gaudir d’unes bones vistes. Vàrem tastar fins a 9 vins. Per no fer una totxana d’entrada, els repassarem de la manera més esbiaixada possible.

VAILET B’2013 (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

vailet

Vi de Garnatxa Blanca i Macabeu. Una bona porta d’entrada a la gamma d’Espelt. Un vi fàcil de beure, sense pretensions, honest i que demostra de manera juganera, el que és l’Empordà i el caràcter de la zona de la plana.

Aromes de poma golden, peres, algun toc de pinya, notes de pell de llimona, aranges i tocs d’ametlla sense torrar. A la boca notem un bon treball amb l’acidesa que mostra. És frescot i alhora mostra potència mediterrània. Deixa gustet d’herbes, llimes i sensacions salines.

Una boníssima opció per refrescar-se la gargamella una tarda d’estiu.

QUINZE ROURES B’2013 (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

15roures

Un blanc que combina, de mil meravelles, amb un Mar i Muntanya o amb peixos contundents. Un vi blanc molt gastronòmic, que pretén ser un vi de terroir i que ho aconsegueix, amb molt bona nota.

És un cupatge de les tradicionals Garnatxa Blanca i Roja, passades uns 4 mesos per la bóta. Un pas per bóta subtil, que serveix com a suport per què el vi aguanti bé el pas del temps. Quinze Roures, és un vi apte per envellir i aguantar el pas del temps, a casa o al teu rebost particular: les anyades 2007 o 2008, actualment, fan les delícies dels amants dels vins blancs amb aromes “envellits”

En nas vàrem notar pinyes i meló, ben madurs, mels, fruits secs torrats, xocolata i aroma subtil a vainilla. A la boca notem que té més personalitat que el Vailet: té més cos i persistència. Ens deixa un gustet a mel que enamora.

LLEDONER ROSAT R’2013  (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

lledoner

Ens trobem amb un rosat d’estil “més clàssic”. El nom és un homenatge a la manera d’anomenar la Garnatxa a l’Empordà. L’Anna Espelt és molt fan d’aquest tipus de vi: “A mi m’agraden molt els rosats” A Espelt els mimen i en fan bandera. Ens agrada trobar cellers que els reivindiquin, per què a nosaltres ens agraden … i molt.

És un vi 100% Garnatxa Negra, de ceps plantats just al davant del celler. Al nas notem molta fruita vermella (nabius, gerds o maduixots silvestres), acompanyada per un reguitzell d’herbes com l’orenga o la camomil·la. No volem deixar passar per alt la seua aroma a pebre rosa. Com veieu res de xuxes, ni “palotes” i això fa patxoca. A la boca ens entra de manera sedosa i baixa de manera contundent. Ens deixa gust d’aquells nabius i gerds que trobàvem al nas.

CORALÍ R’2013 (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

coralí2

Coralí és un rosat d’estil més “provençal”, amb un color de pell de ceba de Figueres, molt atractiu. D’uns anys ençà s’ha posat de moda aquest estil de rosat, i Espelt, no és aliè a aquestes modes.

Era un rosat destinat, en principi, pel mercat exterior i es van adonar, que al mercat interior, també podria tindre cabuda. Així ha estat.

També és un rosat fet exclusivament amb Garnatxa Negra; i presenta unes aromes a móres i cireres. També juguen al nostre nas aromes a margarides o roses. També volem destacar aromes a pebre blanc i rosat. A la nostra boca es mostrà suau, molt refrescant.

SAULÓ N’2013 (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

saulo

Després de 4 vins refrescants, passàrem a tastar vins negres. Vàrem començar pel vi de les ADES, com li agrada dir a l’Anna: “De les calçotades, de les graellades, de les costellades o de les trobades. Per què és un vi negre senzill, per gaudir i per fer jarana amb els amics” ens va comentar de manera divertida.

També va comentar que és un dels vins que té millor relació qualitat-preu de l’Estat. No ho diuen des del celler mateix, sinó, entesos com en David Seijas o Ferran Centelles. També el fan servir molt al restaurant Compartir de Cadaqués, per ser un vi amb poca estructura, juganer amb el menjar. Acompanya molt bé a tota mena d’àpats.

Un cupatge de Garnatxa Negra i Carinyena, més o menys al 50 % cada una, podem trobar en aquest jove Sauló. Jove amb un lleuger pas per bóta d’uns 2/3 mesos.

Quan el vam olorar vàrem descobrir en ell: prunes seques, móres, maduixes i olor de iogurt de fruites del bosc. També notes de canyella, lligades amb notes de flors com l’espígol o les violetes. A la boca vàrem notar certa potència, tanins força agradables i notem subtilesa alcohòlica. Es gaudeix bevent-lo. Deixa gustet de fruites del bosc.

SOL I VENT N’2013 (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

sol i vent

Ens topem amb una novetat d’enguany i el primer vi amb certificat ecològic del celler. Recordeu la primera parada que us explicàvem? Just a tocar de la Masia familiar, i darrere del nou celler Espelt? Doncs aquest vi, prové d’aquelles vinyes.

És la culminació d’aquell projecte de fi de carrera de l’Anna. Sol i Vent, és un vi que respira i transpira Mediterrani. Un caràcter de Mare Nostrum, on ens trobem com peix a l’aigua.

Un vi amb una bona base de Garnatxa (un 60%), amb una mica de Sirà i una punteta de Monestrell. No té pas per fusta, tot i aquest fet, no ens hem de plantejar el Sol i Vent com un vi jove. Té força estructura, maduresa i està fet amb llevats autòctons.

Al nas té notes florals de romaní, espígol i farigola. Però una olor treu el nas (mai millor dit) per sobre de les altres: la Garriga. Aroma a bosc de la Mare Nostrum. Això ja fa trempera! No podem obviar l’olor de nabiu, móra, cirera o maduixa molt madura.

A la boca sembla que mosseguis un préssec de vinya, dóna la sensació que et regalima el suc d’aquest fruit groc. La seva carnositat enamora, els seus tanins són dolços, és untuós i envolvent. Per la gargamella t’ensenya múscul, que abraça, del que no atabala ni està tatuat.

I la paraula que resumeix aquesta brutalitat de vi és: elegància. Sol i Vent és un pas cap al futur del celler. Un pas cap a l’esmòquing o el quimono de seda. Un dels vins de 2014 per nosaltres. Llàstima que vàrem comprar una única ampolla, ja liquidada, per celebrar el primer aniversari de la nostra filla Minerva.

TERRES NEGRES N’ 2012 (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

TN

Pugem un esglaó més, i albirem el final del tast. Aquest esglaó, anomenat Terres Negres, va fer les delícies del nostre paladar. Si ja ens coneixeu o llegiu, coneixeu la debilitat que tenim pels vins de Carinyena.

Aquesta Carinyena, ve de la segona parada que vàrem fer amb l’Anna, a tocar de l’Albera. Però no és un monovarietal de Carinyena, l’acompanya un 10/15 % de Garnatxa. “Posem aquest petit percentatge de Garnatxa, perquè el vi, “s’obri” un xic més ràpid“. Totes dues passen uns 12 mesos en bótes usades i alguna nova (però poca).

Un esglaó més a la gamma dels vins Espelt, però sense gratar-se molt la butxaca: ronda els 13€. Una bona opció per un compromís.

Al nas notem notes força complexes a: cuir, xocolata, vainilla, coco, regalèssia. També fruita molt madura, gairebé a melmelada, de fruites del bosc. En boca és seriós, de tanins marcats i madurs, de fort caràcter, deixa boca de vellut, de bon gust. Un dels grans vins de la comarca?

COMABRUNA N’2010 (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

comabruna

Això és una altra història. I és que aquí tenim història viva en una ampolla. Trobem les Carinyenes de la finca de Rabós que us hem parlat abans. Unes Carinyenes de 108, han vist moltes històries, moltes pluges, moltes sequeres, moltes mans les han mimades.

Les dames de l’Empordà, també són les Carinyenes!. Un dels motius de la nostra visita a l’Empordà, era tornar a emocionar-nos amb un vi de Carinyena centenària. El Comabruna ho ha tornat a fer. Aquestes dames velles (i belles), emocionants i de pedra preciosa, fan una criança respectuosa d’uns 18 mesos en bótes de 500 litres.

Tornem a parlar-vos d’elegància. Bé, elegància i complexitat. I això és el que trobem al nas: Roses, violetes, fonolls, vainilles, xocolata, pells de taronja, a purets “senyoretes”, toffees, préssec i fruita del bosc gairebé compotada.

A la boca entra amb intensitat, amb potència, amb volum, seduint-nos … però també de manera sedosa, amb tanins polits i té estructura de ferro. Al final ens deixa un bon gust a minerals, a caramels cremat de crema catalana, a bombons Mon Chéri.

És el vi top del celler. Tot i això, no és un vi de 50 o 60 €, no us espanteu: ronda la vintena d’euros. Per comprar un palet sencer, si us deixa l’Anna. Una autèntica joia, una autèntica passada, una autèntica seducció, una autèntica elegància. Una HISTÒRIA autèntica.

AIRAM  (DO Empordà) d’Espelt Viticultors

airam

Un vi dolç espatarrant. La traca final al castell de focs, que ens van brindar a Espelt, aquell matí. Connecta directament a les arrels de l’Anna: en aquest dolç trobem una solera de 1998, que va fer el seu avi, abans de construir el celler actual.

És un dolç típic de l’Empordà, amb Garnatxa Negra i Roja, sense filtrar. Ens dóna olors de fruits secs, de figa, d’orellana, de cacau, de mel, de canyella, a sucre cremat, a codonyat, a garrofes. Un festival!

Un cop el tenim a la boca, no notem molta dolçor, és untuós, lleuger (sembla mentira per les olors complexes) i molt autèntic. Deixa gustet a pa de pessic, a pastís de whisky, a préssec en almívar, panses. Com veieu les aromes i els gustos són molt diferents. Descol·locats ens vam quedar! :O

Abans del punt final no volem deixar un detall, que salta a la vista. Fixeu-vos en les etiquetes. No us sona aquests traços? No? Les etiquetes d’Espelt les fa, ni més ni menys, el pare del Cobi. Sí! Mariscal: “Volíem retre un homenatge als molts artistes pictòrics, que han passat per l’Empordà, o són fills d’aquesta terra. Volíem contractar en Dalí, però no vàrem arribar a temps!!

comiat

L’Anna, qui us escriu i les dues dames que em suporten

Ara sí! Arribem al punt final d’aquest relat, per les terres d’Espelt Viticultors, pel paisatge de la Plana de l’Empordà, per les terres de l’Albera, per les terres dela Badia de Roses … l’Anna Espelt, i tot el seu equip, cada any que passa ens “embotella” totes aquestes terres de l’Empordà. Des de ja, continuarem bevent-nos tots aquests paisatges. Ja són vins de capçalera per nosaltres!

El futur del celler passa per Mar Marès, per continuar el llegat enològic de l’àvi, per continuar el seu camí cap a l’agricultura ecològica i per la finor i l’elegància.

SALUT I VINS ESPELTS ! !

Anuncios

9 Comments on “Diari de Tramuntana (II): “Castell de focs a Vilajuïga” (Visita a Espelt Viticultors)

  1. Vaig probar el Sol i Vent, i em va sorprendre, és un gran vi. I, després de llegir el post, m’he quedat amb moltes ganes de probar el Comabruna !! Després de la teva recomanació del Camí de Cormes, no dubto que m’encantarà. Salut !

  2. Pingback: Diari de Tramuntana (III) “Dolçament entramuntanats” (Visita al Celler Mas Llunes) | VinifiCATs

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: