Fora estrès! Donant un tomb per la D.O. Monstant…
Una bona manera de treure’s l’estrès acumulat és anar, ni que sigui per una estona, a la comarca del Priorat. Tot aprofitant uns dies de vacances, el passat 19 d’Abril, ens vam deixar caure unes horetes pel Masroig, Els Guiamets i Falset, per tant, territori DO Montsant.
Hi ha gent quan té vacances, se’n va a fer esports d’aventura, a la platja… Nosaltres preferim fer tastets per cellers i gaudir de la gastronomia. Feia setmanes teníem pendent anar al Celler el Masroig a fer una visita, anar a Els Guiamets a saludar al mestre Joan Pujades, al seu celler Mas de la Caçadora o tornar a gaudir de la gastronomia de l’Hostal Sport a Falset. Això és el que vam fer aquell dia. Això és la nostra crònica.
Logo del Celler El Masroig
10:30 del matí. L’Eulàlia Roca ens esperava al Celler El Masroig. Dies enrere ens va convidar a visitar el celler, no podíem dir que no. Una vegada saludats, encetàvem la visita amb una dada rellevant: Celler El Masroig és el celler amb més producció de la D.O.Montsant, representant el 25% de la DO (mig milió d’ampolles). La bandera del celler és la Carinyena i representa gairebé la meitat de la seva producció. La vila del Masroig està en una zona ideal per aquesta dama del Priorat i les condicions climatològiques són optimes per a ella (poca pluja, estiu calorós i molt fred a l’hivern). Òbviament, també tenen Garnatxa, Ull de Llebre, Sirà, Cabernet, Garnatxa Blanca o Macabeu.
L’elaboració es fa en 4 naus. La primera és del 1917 (any de la fundació de la Cooperativa), la segona del 1974, la tercera del 1997 (quan es va voler fer vins amb més qualitat) i la quarta, de nova creació, del 2011. També tenen un altre espai «a dins» del poble on tenen sala de bótes i centre logístic.
Entrada a la nau del 1974.
Vàrem començar la visita per la nau de 2011. Allí tenen la línia d’embotellatge (capaç d’embotellar 2000 ampolles/hora), unes grans tines d’acer i la nau per «donar l’últim toc» als vins (clarificats i filtratges). Una nau molt funcional. Gràcies a aquesta capacitat, també fan «d’empresa de servei» a altres cellers més petits, embotellant i oferint logística a d’altres cellers més de la DO.
Després, pas cap a les altres naus, totes unides. Allí vam veure les primeres tines d’acer inoxidable del celler de finals dels 80 i principis dels 90 del passat segle, sense camises de fred. Acte seguit, guaitada a una de les principals entrades del raïm al celler, on entra gairebé, tot el raïm no seleccionat. Observació a l’entrada de raïm més seleccionat, desrapadores més petites, procès manual i fermentacions en tines més menudes, de 5000 mil llitres; on van els Ètnics, Sycar, els Vinyes Velles … els vins de «més categoria» del celler.
Gairebé per acabar, l’Eulàlia ens va portar a una part del Celler el Masroig un xic curiosa: la nau on es fa la maceració carbònica. Ens va sobtar veure les tines en posició horitzontal, unes tines que semblaven més unes rentadores, que «uns recipients» per fermentar raïms.
El Celler, va ser pioner a la comarca fent aquest tipus de fermentacions i que per no allargar el post aquí us deixo un parell d’enllaços, on us expliquen que és això de la maceració carbònica. Aquesta nau té la seva pròpia entrada de raïm. Un raïm que entra sencer (amb rapa) i amb el remolc del pagès amb uns 35/40cm de fruit, sense fer aquella «muntanyeta» típica; així el raïm entrarà lo més sencer possible per fer aquest tipus de fermentació. Perquè estan en horitzontal les tines? Pel mateix motiu, «respectar» els fruits. D’aquesta nau surten: el Vi Novell i Les Sorts Jove. Són vins amb una fruita exagerada en nas i més suaus en boca, amb menys tanins.
Tines per la maceració carbònica.
Abans de baixar als budells del celler, em vaig fixar en unes tines que estaven connectades amb la botiga del celler: al Masroig encara hi ha tradició (com a molts pobles amb cooperativa) d’anar a buscar vi a doll amb la garrafeta.
L’última parada la vàrem fer sota terra. Sota uns antics trulls, ara en desús. Ara hi ha la sala de tast (en obres quan vam anar nosaltres), espais multifuncionals per fer exposicions, activitats culturals o petites fires.
Detalls dels antics trulls
Per acabar, la feina «més feixuga» de la visita (creu-t’ho, és la millor!) el tast de vins. L’Eulàlia ens va donar màniga ampla per tastar, nosaltres modestos i poc abusadors, vàrem escollir 3: Solà Fred B’12, Les Sorts Jove N’12 i el Les Sorts Sycar N’10. I com a bonus track, vàrem tastar un oli del celler, Les Sorts Molí Baix. Sí per què al Celler El Masroig, també s’hi fa oli (i molt bo, per cert).
* SOLÀ FRED B’12 (D.O. Montsant) del Celler El Masroig *
Ja vam tastar el seu germanet negre i ens va encantar. Aquest blanc no es queda curt, no es queda enrere. Un vi jove que va de cara a barraca, et ve a buscar directament a la gargamella. És d’aquells blancs fresquets, fàcils que no et fan pensar que tens un vi a la copa i d’aquells que vas parlant i… Ui! Ja no en queda res!! Va entrant, entrant i no en queda. Un vi triple B (Bo, bonic i barat) de totes, totes!! Per uns 5 Euros tens un bon vi. Que vols més?
És un matrimoni interessant entre Macabeu i Garnatxa Blanca. Ventall d’olors de fruita groga: Préssecs, Albercocs, Nespres…, petits tocs àcids: Aranges o llimones. Poder, també ens venen tocs a gespa acabada de tallar i flors de taronger. Intensitat aromàtica, tocs de tota aquesta fruita, tons melosos i seductor: Vine a jugar amb mi!
En boca té certa untuositat, MOLT fresquet, agradable, intens, acidesa juganera i modernet. Tota aquella fruita del nas, fot un ¡Plop! a la boca, destacant per sobre de totes, el préssec i la llimona. Si cau a les vostres mans, feu-me cas, us agradarà. Una joia.
* LES SORTS JOVE N’12 (D.O. Montsant) del Celler El Masroig *
Feu memòria d’abans, quan us parlava de la maceració carbònica, aquest és un dels dos vins amb aquest mètode del celler. Abans no us ho he comentat, és molt difícil trobar vins amb aquest mètode a Catalunya. És un mètode molt utilitzat a la Rioja,Zamora i Valladolid (DO Toro)… llavors és un vi, gairebé, únic a casa nostra. Doncs aprofitem-ho, per això el vàrem escollir amb l’Eulàlia per tastar-lo.
Per començar els vins fermentats amb aquest mètode, han de ser consumits, preferentment, durant l’any d’elaboració. «Home també el pots beure l’any següent, però millor consumiu-lo en l’any de curs«.
És un poti-poti divertit i eixelebrat de Carinyena, Sirà, Ull de Llebre i Garnatxa. En nas és una festeta de Iogurts de fruites del bosc, olor de xarop de la tos, a groselles, maduixes i un xic de pruna… una aroma molt embriagadora, molt seductor que el fa molt interessant i que si ets bevedor habitual, o no, de vins… et deixa una mica desquadrat, amb aromes diferents als que hom està a habituat. A la boca notem greix del iogurt del nas, frescor, puntxadetes minerals, sedós com un quimono, tanins lleugers (però presents), viu àcidament i dolcet.
Una ampolla va vindre cap a casa i el dia de Sant Joan la vàrem obrir amb amics i una bona graellada de carn. Va triomfar com l’Avecrem. Ep! I és un altre vi B+B+B!! Per uns 5 euros tens un vi, com hem vist, festiu i juganer.
* LES SORTS SYCAR N’10 (D.O.Montsant) del Celler Masroig *
Per finalitzar vàrem pujar un esglaó més. En preu, en selecció, en qualitat o en criança. Estàvem davant d’un vi passat uns 14 mesos per la bóta i el seu nom ja dóna una pista del que hi trobem dins: SYrà i CARinyena. Bé tot i l’ordre dels factors, la Carinyena és molt present en el cupatge donant un 80 % de dominància.
Aquest Sycar és un bon vi de criança. Abans de tastar-lo airegeu-lo o decanteu-lo una mica, acabat d’obrir es mostra un pèl tímid i fins a una estona no s’obrirà com una flor de primavera.
Una vegada superat el seu tancament, es mostra llaminer i seductor en nas: Fruites vermelles madures, nabius, melmelades de móres, espècies dolces i tons de xocolata i cafè. En boca t’ensenya músculs (potent en boca i tanins juganers), però aquests músculs no són de gimnàs: són d’algú que embolcalla (torrats amables, tanins dolços, bona persistència i acaba agradable). Aquella fruiteta madura apareix en boca, donant protagonisme a un cassís, que costa trobar en nas.
Després del tast, petita compra de diferents vins i mentre l’Eulàlia o ens ho preparava, vàrem veure unes ampolles d’oli per ser degustades. No vam trigar gaire a tastar-lo.
* LES SORTS MOLÍ BAIX (DOP Siurana) *
Tercer oli comentat a VinifiCATs. Aquest fet de 100 % olives arbequines (el perfil d’oli que ens agrada més a nosaltres). De tots és conegut el nivell de vins de la comarca, en olis no es queden pas curts. Aquest oli, verge extra, és molt suau en boca: és molt dolç i el punt picant gairebé no es nota. Té unes aromes a fonolls i carxofetes molt xulos.
Arribava el migdia, ja gairebé eren les 12. Havia passat una hora i mitja de visita, com qui no vol… Demostració que vàrem estar molt a gust al celler… però, el temps se’ns tirava a sobre i en Joan Pujades ens esperava a Els Guiamets; i a la nostra «cicerone» de la visita l’hi esperava un parell de matrimonis, vinguts d’Holanda per visitar el celler. Temps de comiats i hora d’agafar el cotxe cap al poble del costat.
Tap amb el logo de Mas de la Caçadora.
12:30. En 10 minuts ens posàvem al celler d’en Joan Pujades, que estava traginant caixes de cartró i va parar la feina per rebre’ns. Mil gràcies Joan! Temps de visitar (per fi!) Mas de la Caçadora, a l’Avinguda de la Carretera 9 de Els Guiamets.
Diem, per fi, perquè fa temps que coneixem a en Joan i la seva feina, i teníem pendent la visita «a casa» seva. Hem coincidit amb ell un fotimer de vegades i fins i tot, ens va convidar l’Agost de l’any passat, a una petita trobada amb altres amics per tastar «provatures» i altres curiositats que elabora, per consum més particular.
Ja farà uns 3 anys que anem per aquests mons de Déu coneixent gent del món del vi (i gairebé un any d’aquest petit altaveu del vi català) i us podem assegurar que en Joan Pujades, és una de les persones que admirem i apreciem més (intentarem ser el més imparcials possible alhora de valorar els seus vins). Ell és el cap visible del projecte. Un projecte que es va engegar al 2003 al petit «atilier» de vins on estàvem fent la visita.
Tines de Mas de la Caçadora
Un petit «atelier» on: «Aquí vàrem començar amb 4 tines, una de 5mil litres, aquestes dues de 3mil i una de 2mil; aquella de dalt de tot… i això era brutal, amb un pis tan sols de bótes… i poquet a poquet, hem posat coses, amb calçador.» La veritat és que l’espai està ben aprofitat, i fins i tot, en certs punts del celler has de caminar de costat.
«Això eren dues granges. A casa tenien pollastres (jo no ho vist) i després, aquest espai, es va convertir en el «local» dels mals endreços… ho vam cimentar, ho vam pintar, ho vam arreglar i així vam començar» Aquest petit espai avui en dia tindria una capacitat d’uns 40.000 litres, més o menys les 30.000 ampolles que Mas de la Caçadora treu al mercat cada any.
Després d’aquesta petita introducció, vàrem anar per feina, tastant vins directament de la tina: «Quan ve gent aquí (a visitar-lo) li deixo tastar, més aviat tines… una ampolla la pots tastar aquí o a qualsevol lloc … però tastar vins «en rama» que, a vegades, divergeixen molt del resultat final, només ho pots fer aquí, al celler«. A nosaltres això ens encanta Joan! És una altra panoràmica de beure un vi, que després tindràs a l’ampolla.
Ja teníem el primer vi a les copes. Teníem L’Oreig 2012.
* OREIG B’12 de Mas de la Caçadora (D.O. Montsant) *
Lògicament, si estàvem tastant vins directament de tina, l’ampolla que normalment us il·lustra el vi, en aquesta ocasió no hi serà. Veureu el vi directament, ja a la copa. Començàvem amb un vi blanc. Un blanc jove molt interessant i que a nosaltres ens agrada molt.
Segons anyada té entre un 60 i 70 % de Garnatxa Blanca, 20 i tants de Macabeu i una punteta de Moscatell d’Alexandria; veremen aquesta última varietat, no molt madura per no buscar massa dolçor i per buscar més fragàncies. Aquestes varietats es vinifiquen juntes: «Amb aquest vi i el rosat, fem cupatge de raïm, no de vins«.
Ensumades de fonoll, caramel de llimona, pera confitada (d’aquella que és posa a les mones de Pasqua), pomes, préssecs, ametlla sense torrar… un nas carregat d’elegància i frescor. I a la boca un toc mineral (mineralitat d’aigua de muntanya), és llaminer, trobarem una mica de mares en suspensió, per donar una mica d’untuositat, que li donen un toc de mantega. Deixa la boca seca amb salivera, amb ganes de més copes. Un luxe de vi blanc.
Estava llest per embotellar, una mica de repòs més en tina i llest per anar a l’ampolla. Com ens agradada tant, ¡un parell d’ampolles del 2011 cap a casa! Un Oreig 2011 amb un 9’44 a la Guia de Vins de Catalunya, sent el segon blanc jove millor puntuat de la DO Montsant. I a botiga el trobareu al voltant dels 6€, magnífica RCP !! Un magnífic triple B !! (Bo, Bonic, Barat)
* U R’12 de Mas de la Caçadora (DO Montsant) *
Sí, U. Una sola vocal i prou. Així és com s’anomena el rosat de la casa. En Joan ens va fer èmfasi que la DO Montsant, no és un DO de rosats. Però, per nosaltres, hi surten els tres millors rosats de Catalunya: el mateix U, el Brunus Rosat de Portal del Montsant i el Rosa, de Coca i Fitó.
Si mai us topeu amb aquest rosat, flipareu una mica. Si us posessin la copa tapada sense veure res, al tastar-lo, us semblaria un negre. Té molt cos, amb uns 14 graus i poc sucre residual. I el color també et fa cridar l’atenció: diríem que estem davant d’un negre jove.
Fet de Garnatxa Negra i Merlot, està al mercat del 2007, i amb prou feines en fan 1.000 litres l’any. Un rosat preuat, però fàcil de trobar… a l’Orangette de Reus, el tenen, per exemple.
En nas li vàrem trobar un puntet, encara, de potència glicèrica… el temps ja la domarà; síndries i aromes d’un negre: confitura de maduixa, gerds, pruna. En boca el notareu potent, però alhora fresc (els rosats són per això) i un regustet a xuxes. Encara que us xoqui, és un rosat ideal per tapejar, acompanyat de pa amb tomàquet i pernil salat o un plat de pasta a la bolonyesa; nosaltres l’hem provat amb els tres plats i hi lliga força.
Premsa de vi i tines. Detalls de l’atelier de Mas de la Caçadora
Anàvem tastant vinets, xerràvem i xerràvem amb en Joan: del vi a doll per cada dia, dels excel·lents bag in box que hi ha a Catalunya, de l’última vegada que ens vam trobar, del posicionament del vi a les xarxes socials, dels materials a l’hora d’embotellar un vi i de gent del món del vi català a tenir en consideració i admiració, com en Joan R. Bada de Vins del Tros o en Joan Fabra del Celler Martí i Fabra, de l’Empordà. Ja queia el tercer vi, un vi negre:
* CARINYENA 2012 (DO Montsant) del Celler Mas de la Caçadora *
Carinyena 100 % i prou. Carinyena de l’any. Carinyena per ser envellida. Carinyena que anirà al Quom o al Limbeu. Carinyena … Ay! Carinyena, com t’estimem!! Una carinyena com us he dit, pausada a la tina i llesta per anar a fer criança en bota. Un vi provinent de ceps madurs, del voltant dels 50 anys. Amb un color com si haguessin esclafat dues móres amb les mans, un pèl rústica, un pèl salvatge (com ens agrada a nosaltres, per gustos els colors) un punt secant i amb un nas golós i a la boca passava molt bé.
* VI MISTERIÓS (Sense DO) del 2009 *
L’anomenarem així per desig d’en Joan. Ens va dir el nom, però ens va dir que no publiquéssim, encara. Serà un vi que sortirà al mercat aquesta tardor, quan surti al mercat farem reedició i us el presentarem, com Déu mana.
Serà la recuperació d’una marca, una marca molt coneguda als anys 50, un vi que es feia temps enrere, amb una història molt maca darrere, el feien com. a hobby… Y hasta ahí puedo leer.
En sortiran unes 1.300 ampolles, ampolles borgonyeses i sense DO. Si en cau una a les nostres mans, ja la tuitejarem. És un vi extraordinari, creieu-me. Fet d’un 95 % de Carinyena i un toc de Merlot. Raïms fermentats i criats en fusta. Un vi fi, polit i molt rodó. Amb un nas de mores, violetes, confitures i tocs de mandarines, molt interessants. I amb una boca deliciosa, original, plena de cafès, cacaus, espècies dolces… feia temps que no ens trobarem amb un vi així. Amb ganes que surti, ja!!!!
Després de gairebé dues hores de companyonia, de 4 vins i d’un temps que vàrem apreciar molt, ens acomiadàvem d’en Joan. Ens esperaven a Falset per fer l’última parada d’aquell dia. Parada i fonda, mai millor dit. Teníem taula a l’Hotel-Hostal Sport.
14:45 Marta Domènech ens tenia enllestida la taula. Era un Divendres i hi havia més calma, a la sala de menjars. Més calma per parlar amb la meva companya de viatge, de fa 13 anys. Intimitats i xerrades entre Núria, la meva parella, jo i la nostra petita dins del ventre. Xerrada de tota la jornada que abans us he explicat, xarrades d’amor i xerrades del futur àpat.
La Marta ens havia deixat la carta de menges i la carta de beures. Jo ràpid cap a la carta de beures (dèries de fons, i passió de forma). Una carta de beures, premiada als recents premis CARTAVÍ 2012 Ep! I ben merescut! Amplia selecció de vins catalans (Clar que sí!) però fixant-se fortament en el territori: vins de la DOQ Priorat i DO Montsant.
Segon cop que dinava a l’Hostal Sport i vàrem seleccionar plats típics de la gastronomia catalana: Croquetes de caldo per obrir boca, un bon plat de caldo, Canelons, Civet de vedella… i alguna cosa més, que no recordo (una altra vegada provarem amb un esmorzar de forquilla) Tots aquests plats varen ser regats amb un vi a copes, de l’àmplia selecció que tenen llesta per si algú en demana. Vaig escollir un vi que ens tornava, al punt de partida d’aquesta crònica: a El Masroig. Vaig escollir un vi blanc, d’un altre mestre de la comarca. Un vi del mestre Joan Asens (i companyia), d’Orto Vins (la cosa va de Joans), un Blanc d’Orto (Flor) 2011.
* BLANC D’ORTO Flor 2011 d´Orto Vins (DO Montsant) *
Ens trobem davant d’un monovarietal de Garnatxa Blanca. Una Garnatxa Blanca sorgida de 5 finques, 4 d’elles a El Masroig (d’aquí la tornada a l’inici de la crònica) i una altra finca de La Torre de Fontaubella. Ceps madurets (de 40 a 60 anys) i de diferents alçades (de 90 metres a 330 metres).
A la vista sembla un vi passat per fusta (amb uns tons groguencs, gairebé daurats), però no és pas així: és un vi sense pas per bóta. I com s’ aconsegueix aquest to daurat? Doncs fàcil! El most està 24 hores amb les seves pells i ràpid cap a tina (amb llevats autòctons) a fermentar i posterior criança, de 7 mesos, amb les seves pròpies mares, en aquella tina (normalment de 3mil litres). Així obtenen un vi jovenet en cos i ple d’aromes de criança.
Ensumades a brioixos acabats de fer, a pessigades de molles de pa, ametlla acabada de sortir de l’arbre, a pomes al forn, a peres madures, un puntet de pell de llimona… Et deixa la llengua mantegosa, la boca ben plena de sensacions intenses i agradables, és llarg i el tindrem una estoneta recordant-lo. Records d’aquella fruita del nas, record d’aquella poma, ben present.
Un vi blanc bastant potent i intens, com la terra que l’ha vist créixer, com les persones que l’han mimat.
Després d’aquest bon àpat i aquest intens vi, vàrem xerrar una estona més amb na Marta Domènech i ens vàrem acomiadar d’ella. Però abans no podíem deixar escapar l’oportunitat de fotografiar-nos davant del «photocall» que l’artista, Marina Capdevila va pintar als vidres de l’Hostal.
Acabava aquell dia. Un dia breu però intens. Una crònica llarga però amb passió. La passió que ens torna la comarca prioratina, cada vegada que hi anem. Fins a la propera!
SALUT I VI!
VinifiCATs 
Ens apuntem Mas de la Caçadora com a suggeriment. A més, tenim pendent una visita a l’Hostal Sport, caldrà aprofitar les vacances per fer-ho!!
Hola amics!! Doncs ja sabeu quan tingueu vacances: Fora estrès de la ciutat, pel Priorat!! La veritat, us recomano molt la visita amb en Joan Pujades a Mas de la Caçadora, gaudireu! Aquell dia no vàrem tastar ni el Quom ni el Limbeu (vins negres) i si ho feu també un agradaràn. El blanc i el rosat, dels meus predilectes… Ens llegim !!
Pingback: Vi Novell 2015 del Celler El Masroig: La tradició més actual. | VinifiCATs