De Porrera, de tota la vida (Visita a Sangenís i Vaqué)
22 de juny de 2014. Un cap de setmana especial: celebrem 14 anys junts, la meva companya de vida i qui us escriu. El dia abans, el passem a l’AQ de Tarragona i aquell dia 22, el volíem visitar un celler. Gastronomia, vi i amor … que més es pot demanar? La intenció era visitar un celler, a prop de casa, vàrem barrinar opcions i vam escollir Porrera!!
Porrera, des de la part alta de La Cometa
A Porrera «devem», a diferents cellers visitar-los i aquell matí de «jubileu» escollim Sangenís i Vaqué. Ens obre les portes de casa seva, la Maria Sangenís. Els Sangenís tenen una llarga tradició elaborant vins i treballant la terra. Generacions i generacions fent aquesta feina. Una feina i un ofici, que en aquesta casa, es va començar l’any 1700, aproximadament. Avui en dia trobem als pares de la Maria, ella mateixa i la seva germana Núria.
El pare va heretar la vinya de la seva família, la mare el celler i quan es van casar (a finals dels 70) van decidir tirar endavant el projecte que avui us explico. Els seus pares tenien moltes ganes de «fer vi», de nou a casa: «Tenien vinya, tenien celler i ganes de fer un projecte … i es van preguntar: Ostres! Per què no ho fem, si tenim tot el necessari i ens agrada la viticultura?»
La família Sangenís i Vaqué: en Pere, la Conxita, la Maria i la Núria.
Els pares de la Maria van ser valents i arriscats. Us podeu imaginar, com de dur devia ser tirar endavant un projecte vínic al Priorat, als anys 70 – 80. Poca gent es guanyava la vida fent vi en aquells temps, sense els focus de les bones crítiques i el renom que té ara la comarca «Gairebé ningú treballava la terra en aquella època. Molta gent marxava a ciutat a guanyar-se la vida… fins i tot, els van dir: Esteu sonats plantant vinya!» Ens va reconèixer, que als anys 80, van estar a punt de llençar la tovallola, però no ho van fer. De nou: quins pares més valents, Maria!
Si la família Sangenís és de Porrera de tota la vida, és fàcil endevinar, qui va ser el primer celler de Porrera (de manera oficiosa) en embotellar vins: Sí! Ells. Els seus avantpassats ho van intentar però diferents crisis i affaires, van frenar aquella idea.
Detalls del celler.
Els Sangenís tenen tota la seva vinya a la vila de Porrera, en un total d’unes 13 hectàrees de vinya. «Tenim una vinya d’uns 50 anys a les Roques Llises, després a La Coranya, que la varen plantar els meus pares i també, a La Cometa» D’aquestes finques treuen el seu raïm. Un raïm que se selecciona de manera minuciosa a la mateixa vinya, madur i d’alta qualitat. El raïm que no és apte, es llança allí mateix.
Un cop arriben al celler, els raïms, van de pet a la història vínica de la família: als antics cups del celler. Uns cups que en Pere, el pare de la Maria, va restaurar i dividir en diferents dipòsits. Uns cups que fan unes fermentacions espectaculars i amb resultats espaterrants: «Els llevats i els bacteris, deuen estar contents amb les rajoles que va posar el meu pare!» va comentar-nos de manera joiosa. Fan fermentacions d’unes 3 setmanes, amb 2/3 remuntatges al dia i les malolàctiques són molt naturals: aprofitant «les calors» que encara queden als cups, de la primera fermentació.
Antics cups de la família, restaurats per en Pere. Ara són uns magnífics dipòsits.
Com coneixen tan bé les seves terres, els seus raïms i els vins que fan, realitzen el cupatge dels seus vins, quan van a fer les fermentacions i no després, que és com es sol fer: «Quan fa tant de temps que elabores vins de la teva vinya, un pot arriscar-se a fer-ho d’aquesta manera»
Són defensors, a peu i a cavall, del matrimoni prioratí més tradicional: amor entre la Garnatxa i la Carinyena. Creuen que són molt complementàries i, els vins que fan, són un reflex d’aquest amor: «La meva família sempre ha elaborat els vins amb aquestes dues varietats.» De fet, les seves terres, ja estan plantades d’aquesta manera: mitja parcel·la de Carinyena, mitja de Garnatxa: «És un fet força curiós per aquestes terres. Els sortia bé plantar així i elaborar vins al 50% – 50%«. Ara sabem que són varietats complementàries químicament, una és oxidativa, l’altra és reductiva, una té l’acidesa baixa, l’altre baixa … misteris de la natura i de la tradició vinícola, amics meus! I és que, tot sovint, l’amor és inexplicable!
Algunes de les bótes del celler.
Després de xerrar una estona, la Maria, ens va convidar a pujar al pis superior del celler, on guarden repòs les ampolles i on les bótes fan nones. 180 bótes de roure francès (i alguna d’americana) ens miraven i xafardejaven el que dèiem. Unes bótes que, a Sangenís i Vaqué, tenen una vida d’uns 5 anys i un únic vi té l’exclusivitat d’estrenar-ne de noves: el Clos Monlleó.
Ben a la vora, ens observaven tot un reguitzell d’ampolles: creuen en la criança en ampolla! (Aquí posaria unes ballarines del Whatsup). No treuen un vi al mercat, si no beuen i veuen, que aquell vi és rodó i complet: «Creiem que els nostres vins tenen força estructura i els hi va bé una mica de repòs, dins l’ampolla. I com, cada vegada, les cases són més petites, preferim fer la criança nosaltres, abans que el consumidor«. Un repòs, que pel seu vi més jove és mínim de 2/3 anys i que, pel seu millor vi, és de 6/7 anys: «Mínim, eh? Hi ha cops que és més! Aquesta és una de les diferències amb un celler familiar i un que no ho és»
Després de conèixer una mica millor el celler, ens va convidar a tastar un bon grapat dels seus vins. Ens vàrem passejar per les seves vinyes, de manera virtual i vam gaudir amb 7 vins de la família. Esperem comentar-vos el tast de la manera més esbiaixada possible.
LO COSTER BLANC 2012 (DOQ Priorat) de Sangenís i Vaqué.
Un vell conegut per mi i únic vi que havia tastat, fins aleshores, del celler. Aquí, trobem l’únic raïm que compren, doncs no tenen varietats blanques plantades.
Va néixer com a projecte de carrera de la Maria, quan estudiava a Tarragona, cap allà el 2004: «Al celler sempre s’havia fet vi negre i vaig tenir ganes d’elaborar-ne un de blanc» Així doncs, és el vi més personal de la Maria Sangenís. Va decidir comprar raïm de Macabeu a Torroja del Priorat i des de 2007, Garnatxa Blanca de Porrera. Quan el va fer, va rebre molts elogis i van decidir, que el continuarien fent. Un encert! És un dels petits tresors blancs del Priorat, des del meu punt de vista.
Bé com us he dit, és un vi de Macabeu i Garnatxa Blanca, al 50% – 50% …»Bé i també té un puntet de Moscatell» ens va indicar la Maria. Totes tres varietats passen uns 8 mesos en bótes.
Té un color que ja enamora des del primer cop d’ull: abans de premsar deixen el raïm, un o dos dies, amb les seves pells, així agafa «un xic de color». Té un nas que enamora, el Moscatell ens saluda, i olorem un meló sucós acabat d’obrir, a mels, poma golden madura, pinya, ratlladura de llimona, flors del gessamí, crema pastissera (aquella de les coques de Sant Joan), a pera llimonera, a brioix acabat de fer … un festival de perfums!
A la boca es mostra salí, mineral, et deixa la boca seca, tens ganes de més, bavejam com un mastí, és carnós com el meló del nas, licorós … un vi amb rauxa i sentit. Obra mestra blanca.
LO COSTER BLANC 2013 (DOQ Priorat) de Sangenís i Vaqué.
Copa servida directament de la tina. Tot just ara sortirà al mercat. El vàrem tastar amb el sulfurós acabat de posar. A força de cops de mà, vàrem fer sortir les aromes reductives, com un dimoni escuat.
En aquesta mostra de tina, encara es noten més les carícies del Moscatell, com aromes properes a l’hidromel. Té un cos molt viu i encara té més rauxa que el 2012, cosa normal si encara no tenia repòs en ampolla. La festa olfactiva entre el meló sucós i la pera llimonera, jugaven de manera fastuosa.
SANGENÍS I VAQUÉ PORRERA N’2008 (DOQ Priorat) de Sangenís i Vaqué.
El vi negre més jove del celler i l’únic vi de Sangenís i Vaqué que no passa per la bóta. És el vi que sempre ha elaborat la família i per això encara el fan. Encara que sigui jove, no el consideren com tal, per què el vinifiquen com si «el preparessin» per fer criança: amb estructura prioratina i força extracció de color. Té criança en ampolla uns 2/3 anys. Pot aguantar el pas del temps força bé. Per cert, no busqueu l’anyada 2009, aquell any no el van fer
El vi més jove del celler té Garnatxa i Carinyena, amb un toc subtil de Sirà, un 5%. Si l’olorem, trobarem bones notes de maduixes madures, gerds, olor de esbarzer, alguns records a préssec, fonolls, flors seques. És un vi fàcil de beure, senzill i juganer. És fresc i potent alhora, baixa per la gargamella de manera audaç i els tanins són presents i té certa d’estructura.
Me l’imagino amb uns embotits i un formatges manxegos o també amb un fricandó de vedella. Una bona opció si vols gaudir de la DOQ Priorat i no et vols gastar massa diners. Val uns 8€.
DARA N’2008 (DOQ Priorat) de Sangenís i Vaqué.
Un vi més actual, més d’ara … d’aquí el nom del vi. El podríem definir com l’evolució de l’anterior Sangenís i Vaqué Porrera 2008, però aquest Dara, passa per bóta uns 12 mesos. Unes bótes que ja han estat utilitzades, uns 4 o 5 anys. És un cupatge de Garnatxa i Carinyena (les dues al 45%) i un 10% de Merlot, que el fa força elegant.
A la primera ensumada ens enamoren les cireres en licor que mostra, tocs de vainilla, coco, canyella, tòfones acabades de ratllar, groselles, cassis. Aquesta darrera fruita, olorava com si l’acabéssim de collir. Un cop a la boca, tenim més intensitat, més cos … però alhora elegància, tanins ben integrats amb la fruita del nas i força frescor, com la Marinada que bufa al voltant de les 12 del migdia a Porrera. Bóta? Sí? Segur?, no la notem enlloc.
La Maria ens va comentar que el Dara 08 té menys estructura, que altres anys. És ben amable, sucós i deliciós. De nou una RQP més que fabulosa, uns 11€.
VALL POR N’2004 (DOQ Priorat) de Sangenís i Vaqué.
Amb aquest Vall Por volen retre homenatge a la seva vila. Ens expliquem: Vall Por és com es coneixia al poble, de vell entubi. Era la Vall de la Por, zona de pas de llops i bandolers. També fan bandera de la seva població a gairebé totes les etiquetes dels seus vins, Porrera és ven present de manera il·lustrada.
A la vista en fixem en el seu color més «pujat», senyal que és un vi amb més concentració. A Vall Por trobem un 35% de Garnatxa, 35% de Carinyena i la resta Cabernet Sauvignon + Merlot. Totes elles passen un any, aproximadament, més el corresponent temps de guarda en ampolla.
Malgrat, tindre 10 anys de vida, és un vi que ha aguantat molt bé el pas del temps i encara en té molta més. Amb unes bones agitades de copa, olorem a cireres, móra (propera a la melmelada), cassis, espècies dolces, cacaus amargants, caramels de toffee, cafès torrefactes i alguna herba, com l’espígol.
A la boca, els tanins són equilibrats i molt dolços, va per les teves papil·les gustatives de manera directa, notem més mineralitat que en els altres vins tastats, l’estructura (que és marca de la casa) està ben marcada, és gustós, el seu equilibri és envejable i l’acidesa és juganera.
Sense desmerèixer, ni de bon tros, els anteriors vins (que són una bona manera d’introduir-te a la DOQ Priorat) aquí trobem moltes més coses. Coses més serioses. Per coses serioses, els últims vins que ens va presentar la Maria. Dos vins que, com diuen a la terra de la meva àvia: «quitan el sentío!!
CORANYA N’2001 (DOQ Priorat) de Sangenís i Vaqué.
Un esglaó més. Un esglaó fet de marbre, d’altíssima qualitat. Els raïms d’aquest Coranya, vénen de la finca que varen plantar els seus pares quan van començar … i és de Garnatxa, més Carinyena. Ja sabeu, aquell matrimoni ben avingut i ben prioratí, que al principi us comentava. Ambdues són presents al 50%, cada una.
Seleccionen els millors raïms de la finca del mateix nom: «Ja sabem, més o menys, els ceps que treballen millor. Els collim per separat de la resta de la finca i aquí els teniu!» Aquests raïms, ben triats, passen uns 12 mesos a les bótes. El 50% de les bótes són noves i el 50% de segon ús i d’aquestes darreres, un 15% són americanes.
Olorant aquest Coranya, vàrem trobar fruita negra típica de melmelada, pinassa, serradures, pebre acabada de moldre, canyella llesta per anar a un arròs amb llet, notes fumades, tornen les tòfones, xocolata amb llet, esbarzer, a eucaliptus … una bona xerinola olfactiva.
Un cop a la boca es presenta una elegància potent com un Lamborghini Aventador (aquell que condueix Cristian Bale a «El Caballero Oscuro»), molt fi, sedós, suau, et deixa la boca secant, notes minerals, i és de gran persistència.
A l’etiqueta, tornem a veure Porrera des del Coll de Falset i fixant-me en l’anyada, comenta la Maria: «Ara tenim a la venda 2001, 04 i 05. Els anys 2002 i 2003, els raïms no tenien suficient qualitat, per a fer-ne vi»
Creieu-me, és un gran vi. Un vi que ens fa saltar, cap a vinyes d’uns 40 anys, i que albira la tradició prioratina. Un Coranya que ronda la vintena d’Euros i del que se’n fan unes 5.000 ampolles de marqueteria fina. Ens va encantar!
CLOS MONLLEÓ N’2000 (DOQ Priorat) de Sangenís i Vaqué.
La joia de la Corona. I no ho diem nosaltres (bé, també … És flipant!), en el seu dia ho va dir l’il·lustríssim John Radfort, crític britànic i autor de The New Spain. L’any 2003 va tastar aquest Clos Monlleó, en un tast a cegues i primer el va definir com el millor vi del Priorat i quan va tastar tots els vins espanyols que havia de qualificar, resulta que tenia la millor puntuació!!.
Us podeu imaginar com d’orgullosos es van sentir els Sangenís, tenint a casa seva, el millor vi de l’Estat per aquesta publicació. Això va acabar d’esperonar a les noves generacions, a la Maria i a la seva germana Núria: «Aquests reconeixements van arribar quan jo i la meva germana estàvem estudiant, el pare estava molt sol al celler i aquests guardons ens va donar l’empenta definitiva per estar aquí, treballant la terra dels nostres avantpassats»
Detall de la publicació que va «catapultar» el Clos Monlleó.
Nom, imatge i anagrama que apareixen en aquest vi tenen el seu «suc». El nom és un homenatge a la família materna del pare de la Maria, que sempre van a estar al peu del canó i al peu de la vinya. La imatge que apareix, és una petita construcció on la família tenia guardada les eines, al fons, la vinya d’on surt aquest vi. I l’anagrama, no és altra cosa que l’escut heràldic dels Monlleó, que també és present al penell, que corona la petita construcció de la imatge. Un homenatge a aquelles generacions passades, que van lluitar per mantenir un ofici i llegat.
A Clos Monlleó, trobarem un cupatge, a parts iguals, de Garnatxa i Carinyena, de la finca més vella dels Sangenís: Les Roques Llises. Raïms ben seleccionats i preciosos, de ceps de més de 50 anys. Totes dues varietats, tenen el luxe i privilegi d’estrenar (sempre) bóta francesa. Allí van romandre, uns 12 mesos. Els Clos Monlleó de nova generació, des de 2005, estan a les bótes uns 18 mesos.
Olorem aquest vinarro?! D’entrada ens ensenya una explosió de fruita molt madura, quasi compotada, reguitzell de móres, prunes seques, cireres madures, una mica de maduixes, xocolata a la tassa. Amb més remenades de copa, apareixen aromes a bones vainilles, espècies dolces com la canyella, més enllà clau d’espècia, nou moscada, sucre cremat, cafè expresso, notes fumades. I ja allí al final, quan estàs a punt de posar-te’l la copa a la boca, ens vénen olors a fruita pansificada i dolça.
Ja, a la boca, notem molt gust de la fruita madura i la vainilla, fa vibrar. Passeja entre les teves dents amb elegància, amb notes làctiques, encara té un xic d’acidesa, l’astringència ha desaparegut, deixa gust dolç, notem mineralitat, delicadesa i maduresa. Està a l’altura dels grans vins de la comarca. Un gran vi que el públic, més generalitzat (per dir-ho d’alguna manera) ha de descobrir. Un fantàstic punt final, pels vins de Sangenís i Vaqué.
En Miquel i l’Èlia de Vinologue a l’esquerra, qui us escriu i a la dreta del tot la Maria Sangenís
Un cop vàrem acabar el tast i el magnífic recorregut per la història de Porrera (per què és un celler de tota la vida i traspua savoire-faire), la Maria ens va proposar donar un tomb per les vinyes de la família. En sortir a la Plaça Catalunya per agafar el cotxe, ens vàrem trobar amb en Miquel i l’Èlia de Vinologue. Aquests winefriends, ja són uns porrerencs més i és fàcil trobar-los pel poble. Bé, és fàcil trobar-los i també sabien de la nostra presència a Porrera 😉 i es van passar pel celler a veure’ns. Ells també es van apuntar a passejar per les vinyes.
La Cometa, amb la «caseta d’eines» que apareix al Clos Monlleó.
Tots cinc al cotxe, ràpid vàrem arribar a La Cometa, una de les finques del celler. La marinada ens pentinava i l’astre Sol, no era gaire virulent … un oratge magnífic per passejar entre els ceps més joves de Sangenís i Vaqué. Vèiem terra de Llicorella, bones Garnatxes, Cabernets i Merlots, d’uns 25 anys, i … recordeu la caseta d’eines que apareixia al Clos Monlleó?, doncs ens vàrem topar amb ella i amb una grandiosa bassa que tenen allí. Una bassa, que s’alimenta d’una séquia d’uns cent anys, que convidava a fer una remullada. No la vàrem fer, vam continuar veient les vinyes de Sangenís i Vaqué.
Magnífiques vistes de Porrera, des de les parts més altes de La Cometa. Unes vistes que, una mica més amunt us ensenyem. Ja ens acomiadem de vosaltres, per avui. Gràcies Maria per obrir-nos les portes de casa teva. Fins aviat!
SALUT I VINS DE PORRERA!!!
VinifiCATs 