Trucant a les portes del Massís del Garraf (Visita a Vins de Foresta)

Feia moltes setmanes, masses, que no trepitjàvem el Penedès. Massa temps, sense passar, per una terra on tenim molts winefriends i, on tot sovint, ens sedueixen els seus vins. Massa temps, també, sense explicar-vos vins d’aquella terra i sense fer l’enoturista, per allí. Quan vàrem decidir deixar-nos caure, el celler, ja estava decidit. L’escollit seria: Vins de Foresta.

tap

I per què aquest celler? Senzill: ens van convidar a la presentació dels seus vins , un 18 de Juny. No vàrem poder assistir i vam emplaçar el celler a fer una visita, uns dies després. Aquesta serà la crònica i explicació d’aquell dia. La visita no la vàrem fer sols, ens van acompanyar dues bones amigues, apassionades del vi: la Lurdes Ruiz i la Gemma Morató.

A mig matí, ens trobem a l’Arboçar (una de les portes d’entrada al Massís del Garraf i que pertany a Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), amb en Lluís Carsí i en Joan Olivella, les dues ànimes de Vins de Foresta. Aquests dos amics, que varen treballar junts fa 10 anys, van decidir l’any 2012 fundar el celler. Ens reben just davant de la seva finca Els Cireres, on tenen Xarel·los posats en costers i en marges de pedra centenaris i a tocar d’unes feixes de Marselan.

presenta2013

En Lluís a l’esquerra i en Joan a al dreta. Les dues ànimes de Vins de Foresta

Allí ens començaren a explicar que en Lluís té unes 60 hectàrees, gairebé totes al Massís, on hi ha molt Xarel·lo, una mica de Chardonnay, alguna Parellada, una vinya petita de Carinyena (que poder, un dia, la faran servir), algunes esquitxades de Garnatxa i de Monestrell …

De tot aquest terreny, destinen a Vins de Foresta, una ínfima part: “Penseu que aquest any, hem fet unes 2.600 ampolles de vi blanc i unes 1.000 entre els dos vins negres“. La resta d’hectàrees, en Lluís, les ven a altres cellers del Penedès, que sempre s’han interessat pel seus raïms. “Sí, s’interessen pels meus raïms, … i això que no són els millors!” Els millors?, es queden a Vins de Foresta i nosaltres com a consumidors, ho gaudim i ho celebrem!!

marselan

Ceps de Marselan de 9 anys, amb una llosa de pedra sota. Aquesta pedra fa poc productius els ceps

Si venien (i vénen) grans cellers a comprar raïm a en Lluís, ens vàrem dir, que havíem de fer-hi alguna cosa!!” va exclamar en Joan. Així doncs van decidir, tots dos, agafar aquelles vinyes més curioses i amb més qualitat, per fer els seus vins. Tenen vinyes en totes les orientacions possibles i van començar a mirar quines produïen menys, quines edats tenien … i van anar decidint. En total 5 petites finques. 5 petites parts, que fan 3 grans vins.

De moment, volen anar a poc a poc i continuar sent, el celler petit que són: “Això de fer vi va començar com un entreteniment (per dir-ho d’alguna manera) i no volem que se’ns vagi de les mans!” Realment, amb aquest volum de terreny, podrien fer fins a 10.000 ampolles de vi blanc o elaborar 1.000, del Sumoll que fan, però no, volen mantenir la qualitat, que després vàrem tastar i que us mostrarem, un xic més avall.

xarel.lo

Els Xarel.los a la finca Els Cireres. Ceps plantats l’any 1973, en marges de pedra centenaris. Pura màgia!

Treballen els ceps de manera ecològica, a base coure, sofre i no utilitzen productes de síntesi. Llauren els ceps, filera sí, filera no, per què els ceps s’autoregulin i les arrels vagin buscant aigua. Volen que els raïms madurin bé a la vinya, prefereixen descartar raïms sobremadurats que collir-los, més aviat, verdosos: “Per exemple el Sumoll, dóna molts mal de caps!, perquè madura molt diferent, comparat amb altres varietats. També un mateix cep, dóna gotims madurs i altres, no tant” Uns principis i manera de fer, que van aixecar admiració i trempera.

Parlàvem amb en Lluís i en Joan i vèiem la Serra de les Gunyoles, una de les portes d’entrada geològicament parlant, del Massís del Garraf. Un Massís que és molt important i determinant pel celler. “El Massís ho canvia pràcticament tot, comparant-ho amb altres punts del Penedès” ens va determinar en Joan. “Aviat ho comprovareu

massis

Visió del Massís, des de les parts altes de la Serra de Les Gunyoles

Així, ens convidaren a pujar a una de les parts més altes de la Serra de Les Gunyoles, per fer-nos veure com és de determinant el Massís per Vins de Foresta: “Ens agradaria, portar-vos allà dalt, perquè veiéssiu una fotografia: la diferència entre la plana del Penedès, per exemple i el Massís. Allà dalt es veu molt bé“. Ràpidament, en menys de 10 minuts en cotxe, estàvem a uns 400 metres sobre el nivell del Mar. A dalt, per una banda, vèiem la Mare Nostrum, el bosc, els turons del Garraf, les valls, Sitges, Olivella, alguna esquitxada de vinya entre boscos. Per l’altre Montserrat, Vilafranca, Sant Sadurní … i les grans, grandioses, extensions “planxades” de vinya.

A la Serra, el bosc i la vegetació ens abraçaven. Poniols, fonolls, margallons, farigoles, romanís, olivelles, arboços ens saludaven i formaven part del bosc, que teníem davant i que també hi ha, a la resta del Massís. Un bosc molt important per fer millors vins, doncs fa de catalitzador, ajuda a “fer de refresc” i regula la temperatura de la vinya.

plana

Visió de la plana del Penedès, des de les parts altes de la Serra de Les Gunyoles

La marinada també estava present. Un aire que ve del Mar (està a escassos 15 km en línia recta), entra cap allà les 10:30 del matí i se’n va a les 19 h de la tarda. Quan ja ha marxat, ja ha fet la seva feina: ha refrescat la zona. Però també, una part d’aquest aire, s’ha quedat”estancat”a les parts baixes de les valls del Massís, per facilitar el contrast tèrmic i la bona maduració del raïm.

Intentàvem tocar de peus a terra, admirant aquelles vistes. Tocàvem un sòl calcari, de poca profunditat i que fa treballar la vinya, de manera més pausada i amable. En Joan s’acotxa i ens mostra un bon roc, ple de guix: “Veieu? Aquí trobem, això calç, calç i més calç” Era una mostra, d’uns dels terrers on creixen els ceps de Vins de Foresta.

pedra

Aquests factors i grans detalls, no hi són a la plana del Penedès. Tenen altres coses, sí, però aquests tres “trets” (bosc, terrer especial i influència marítima) no hi són. Poder aquest últim, és el que més em fa gaudir dels vins (de qualsevol celler) del Massís del Garraf. Serà que vaig nàixer al barri marítim de Tarragona i necessito ensumar el Mar, tot sovint, ni que sigui en forma de vi.

Els nostres amfitrions, d’aquell dia, són uns enamorats dels paisatges que vèiem, com no podia ser d’altra manera: “És un paisatge al·lucinant i molta gent del mateix Penedès, desconeix. Poder, el bikkers, que passen per un circuit indicat per a ells. Fora d’això? Gairebé ningú

Un detall més ens va fer acabar d’entendre, tot allò que en Joan i en Lluís ens explicaven: van agafar una petita nevera, que tenien al maleter del seu cotxe, van treure unes copes, van obrir una ampolla i vàrem gaudir del vi blanc del celler.

FORESTA BLANC 2013 (Sense D.O.) de Vins de Foresta.

xarel10

Presenta un cupatge de Xarel·lo, un 92% del vi i un 8% de Viognier. Aquest toc de Viognier és agraït: tots els Xarel·los de la zona, tenen força estructura i et deixen la boca ampla … però, al nas necessiten un xic més “d’arguments”. Això és el que aporta aquest Viognier: més vida alhora d’ensumar. Tot i no ser autòctona de Catalunya, també és mediterrània i és benvinguda en aquest vi!!

El Xarel·lo que trobem dins, prové de tres finques diferents, amb diferents edats: la més jove de 41 anys (que us hem mostrat més amunt) i la més vella de 71 anys. En Joan ens va destacar, que les tres per separat, no es podrien vinificar, però juntes tenen equilibri i aptitud.

La meitat del vi es fermenta en bóta nova francesa de 500 litres i posteriorment, es fa una criança de 4 mesos. L’altra meitat es fermenta i es fa criança en dipòsits d’acer inoxidable.

Ensumar el Foresta Blanc és ensumar fragàncies de les bones: notes anisades de fonoll, tocs de ginesta, xuclamels, romaní, matolls dels boscos de l’Arboçar, poma, pera, albercoc, préssec de vinya i alguns tocs àcids d’aranja. A la boca és frescot, l’acidesa és engrescadora, et fa la boca ampla, cos de seda i alhora estructura sòlida, passa bé, després es queda una bona estona a la boca. Gairebé al final ens mostra el seu perfil més mariner, deixant un xic de sensacions salines. Per cert … Criança? -Joan no es nota * “Doncs mira és un dels compliments més grans que ens pots fer” -va ressaltar de manera plaent.

Un d’aquells vins que et fan un reset al teu cervell i papil·les gustatives. Un d’aquells vins que et fa dir: “Para el carro llobarro” o “A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa”. Et fa parar, reflexionar i et vénen ganes de veure’n més.

botesitines

Havíem de continuar descobrint els secrets del celler i l’espai on creixen. També, ens havien de presentar els dos vins negres del celler. Desfèiem el camí i baixàvem, cap a l’Arboçar. A la part baixa, d’una nova casa (no sabem si d’en Lluís o en Joan i la veritat, és ven igual), és on veuen la llum els Vins de Foresta.

El celler és un petit espai, d’uns 90m2, on un petit reguitzell de bótes fan criança. Sis o set tines, de petites dimensions, estaven en lletania i amb ganes de ser plenes. També unes bótes noves obertes, ronden pel celler, preparades per a la nova verema. Un minúscul espai, senzill, sobri i modern alhora. Ens podem imaginar com a de ser treballar en plena verema, en un celler d’aquestes dimensions: “Quan comencen les fermentacions, aquí es munta un bon xou! bótes obertes amb Sumoll, amb Marselan, bótes tancades amb Xarel·lo … És un espectacle!!

verema

Abans de fer tast dels dos vins negres que quedaven, ens van acabar d’explicar els secrets del celler, com per exemple, la verema del Sumoll o del Xarel·lo: cullen els raïms, parcel·la per parcel·la, a primera hora del matí i acompanyats d’un furgó frigorífic. Caixa, de 15 quilos que tenen plena, caixa que va al furgó. Això ho fan perquè quan es tallen els raïms del cep, aquests es “desconnecten” i comencen el seu procés fermentatiu, i amb el fred, això es para. No deixen, en cap moment, escalfar els raïms del cep al celler. Amb el Sumoll, aquest procés és bastant important, per què si el deixen fermentar un xic, comença a extreure verdors i això no els interessa.

joanexplica

En Joan ens acaba d’explicar els secrets de Vins de Foresta.

També, tots els Vins de Foresta, tenen llevats autòctons. Llevats que es troben a les pells del raïm, a les fulles, a les soques, a terra, al celler … res d’afegitons: “Deixem que els raïms, facin el que vulguin” * I autòctons, de debò per què el celler és nou, vaig exclamar -“Sí, clar! Aquí no hi ha hagut mai un celler i per tant no s’ha pogut “contaminar” de llevats industrials, ni seleccionats” ens va comentar en Joan. També són vins amb lleuger filtratge i estabilitzats en fred. Epppp! ja teníem un vi a la copa! El Sumoll 2012.

FORESTA SUMOLL 2012 (Sense D.O.) de Vins de Foresta.

sumoll

El primer vi negre del celler, ja estava a les nostres copes. Un vi de cupatge: 84% Sumoll, de 45 anys, i un 16% Marselan. La meitat dels raïms, fan fermentació en dipòsits d’acer i l’altre en bótes ja usades, de segon any. La meitat del vi que ha estat a la bóta es queda allí, fent nones, uns 15 mesos.

Els raïms Sumoll que trobem en aquest vi, són uns madurets. Raïms força madurs i seleccionats pel Sebastià Galimany, l’enòleg del celler: “El Sebastià ens diu: colliu aquell, aquest i aquest” i si a l’hora de collir, encara hi ha gotims verds, si cal, tornen dies després a fer-ho.

També ens van admetre com és de complicat elaborar el Sumoll: “Quan l’entres al celler, per fermentar, fa coses molt estranyes i al començament dóna olors a metàl·lics a tintes … i de cop i volta, aquestes coses estranyes es paren i queda un vi molt fi i rodó

Al nas fruites vermelles com la cirera i la magrana o la maduixa, ballaven danses ancestrals. La pell d’una mandarina ens gratava les pituïtàries. Venien records anisats, a eucaliptus, a pinassa, barrejades amb les olors d’arbustos mediterranis com la farigola o el romaní. En segon terme, allà amagades entre les genives, sortien aromes a regalèssia negra, tons fumats, cedre i terra mullada.

A la boca és fi, no és gens astringent, no s’enganxa sota la llengua, baixa veloç, és de llarga durada i molt agradable. El seu gustet balsàmic el fa fresc, com un rentat de cara al matí. De totes, totes, el vi que més em va agradar personalment!!

FORESTA MARSELANNA 2012 (Sense D.O.) de Vins de Foresta.

marselanna

Al Marselanna, trobem un cupatge de Marselán, en un 66% i el restant 34% és Sumoll, de 45 anys. La meitat del vi es fermenta en bótes de roure francès i es cria, uns 15 mesos, en la mateixa bóta. L’altra meitat del vi, fa el procés anterior, en tines d’acer. Una manera de fer semblant a l’anterior Sumoll.

Encara que la varietat Marselan sigui un encreuament de Cabernet Sauvignon i Garnatxa, no trobem ni olors, ni sabors, d’una varietat o d’una altra. Sempre suposa un esforç explicar aromes i gustos, d’aquesta varietat.

Fragants aromes, una bona conjunció de fruits vermells (grosella o gerd) amb notes minerals, de menta i eucaliptus. També aromes a cacaus, pebres negres, canyella, olives negres. De lluny, records a kirsch (licor de cirera). A boca és un vi força ample, gros, madur, deixa la boca sedosa. També destaca el seu final molt prolongat i la riquesa de tanins un xic contundents. Com tots els vins de Marselan, té un poder de guarda elevat.

2vinsnegres

Tot i que el Xarel·lo i el Sumoll, va destacar per sobre del Marselanna, vàrem felicitar als dos socis de Vins de Foresta. Uns petits, grans, vins que ens van enamorar. Amb una de les nostres acompanyants d’aquell dia, la Gemma, estem pensant a fundar un club de fans. Us hi sumeu?

Com veieu, de moment, no creuen en els vins mono-varietals: “Els mono-varietals estan molt bé per descobrir com és aquella o aquesta varietat, però a Vins de Foresta, intentem “treure” al mercat, el millor vi possible i si aquest és de cupatge, així serà. Al final, mana la boca i el nas del consumidor, si li entra o no entra, si agrada o no. Anem a buscar vins, que facin gaudir als nostres clients“. Ja es nota que fan gaudir. Oi?

logos

Per cert, heu vist que no estan a DO? Respostes ràpides: No estan massa d’acord amb la zonificació de la DO Penedès, en vers el Massís del Garraf, tenen dos vins amb Marselan (varietat que no està admesa per cap DO de casa nostra) i pel poc volum d’ampolles que fan, la paperassa administrativa que haurien de fer, els suposava més maldecaps que una altra cosa.

Per acabar, recomanar-vos passar un matí amb en Joan i en Lluís. Veureu tot el que us hem explicat. Us beureu un tros del Massís. Uns vins que creixen a una de les entrades del Massís del Garraf. Uns vins que trucaran a les vostres portes, tard o d’hora!

SALUT I VINS DE FORESTA!!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: