Textures de Pedra 2011: Cinc-cents dinou anys després.
Com esteu estimats lectors i lectores!? De nou us volem apropar, un vi amb varietats tradicionals de casa nostra. I ho fem amb un vi especial. És especial per 2 motius: el primer perquè és un escumós i ja teníem ganes de parlar d’un vi ple de bombolles, a vins VIW! i el segon, perquè és una novetat.
Una novetat que ve d’un celler, que ens fa emocionar, cada cop que obrim un vi seu: Raventós i Blanc. Farà unes 3 setmanes que en Pepe Raventós, el seu pare Manuel i tot l’equip que els envolta, han tret al mercat un nou escumós: Textures de Pedra 2011. Gràcies al celler, una ampolla ha caigut a les nostres mans i ens encantarà explicar-vos les sensacions que ens ha transmès aquest Textures… però abans de res, us volem fer 5 cèntims de la història del celler i la seva manera de fer.
Parlar del cognom Raventós, és sinònim d’història. Història del Món del vi de casa nostra, també història d’una família, arrelada a una finca durant més de 500 anys. Sí amics, els Raventós porten fent vi des de 1497, per les contrades, on està avui en dia el seu celler, unes 21 generacions treballant l’art de la vinya. Són paraules majors! L’any 1659 en Miquel Raventós es casa amb Anna Codorniu. Amb aquesta unió, dues sagues de viticultors, estableixen els fonaments de Raventós Codorniu, com «empresa» vinícola. I si continuem parlant d’història, un avantpassat seu, en Josep Raventós Fatjó, elabora l’any 1872 el primer vi escumós, de segona fermentació en ampolla de l’Estat. S’elabora per primera vegada a Espanya, un vi pel mètode Champenoise i s’estableixen els fonaments del que avui en dia coneixem com a Cava. També la família Raventós és l’encarregada de fundar Codorniu.
Codorniu va creixent, la fama i el prestigi del nom Raventós, també. És un nom amb molt pes a la comarca i tot arreu per on va, i en Josep Raventós Blanc, l’avi d’en Pep i pare d’en Manuel, va ser determinant en l’establiment de la DO Cava com a DO. També fa que Catalunya, es conegui com un país vitivinícola de qualitat. Però malgrat tot, en Josep Raventós, no estava satisfet. Anhelava una petita instal·lació on poder elaborar vins, de la més alta distinció, en lloc de les grans quantitats i ja no creia tant, en Codorniu que s’havia convertit en un gegant vínic.
I així, l’any 1984 Josep Raventós Blanc i el seu fill Manuel, fan el pas: es vénen la seva part de l’imperi Codorniu i funden el que avui en dia coneixem com Raventós i Blanc. I comencen a fer, el que saben fer de manera genial: fer els millors vins possibles de la seva finca de 50Ha. El somni de crear una marca de referència al món del vi, esdevé dia a dia una obsessió. Els vins que gaudim avui, és sens dubte el fruit d’una gran passió, tradició, futur i savior faire, que a nosaltres ens emociona a parts iguals.
Actualment la història, continua gràcies a en Pepe Raventós, la tercera generació. En Pepe és inquiet, un apassionat del món del vi, la viticultura i amb uns objectius molt clars, que garanteixen la continuïtat del projecte. Un projecte i filosofia que està completament lligat al terroir: produint vins i escumosos, que expressen plenament la geografia, la geologia i el clima, de les seves terres úniques i històriques. Al final, el resultat que ens surt de tots aquests elements, són vins de profunditat, caràcter, d’encant, de gràcia i, especialment, d’ànima. Sota la nostra humil opinió, elaboren bombolles que posen a prova, a les millors regions del Món … i això ho fan, bàsicament, amb les 3 maries del Penedès: Macabeu, Xarel·lo i Parellada.
També posen molt èmfasi en l’any de collita, a les seves etiquetes, i l’expliquen, amb pèls i senyals a la seva plana web. Així es poden apreciar les diferències subtils, o no, que cada collita pot destacar. Pensem així que, la mare naturalesa, s’expressa de la millor manera possible.
Tots els raïms dels Raventós provenen, de l’agricultura orgànica, sostenible i des de 2009, hi apliquen pràctiques biodinàmiques: tenen les vinyes amb cobertes vegetals espontànies, que donen biodiversitat, fertilitat i vida al sòl. També aporten fems dels animals que tenen i fan ús d’infusions de plantes com fitoteràpia, per minimitzar l’ús de coure i sofre. També recullen els seus raïms a mà, element molt important per preservar els raïms «com Déu mana».
Acabant ja, ens volem detenir en el seu logotip. Hem llegit per la xarxa, el seu perquè i el volem compartir, amb vosaltres: el seu senyal de marca és un roure, envoltat d’un parèntesi i rematat amb un accent. Cada element té alguna cosa a dir: el roure representa, el que tenen al pati celler. Un roure, que fa 500 anys, que està al mateix lloc i ha vist passar, per allí a tota la família. El parèntesi representa la protecció i la cura de la família, com un membre més dels Raventós. I l’accent reflecteix l’acció, de cada generació, en el seu afany, d’elaborar vins, cada cop més grans.
Després de conèixer de quin celler ve aquest Textures de Pedra ’11, que com llegiu, era bastant transcendent saber-ho; a continuació us presentem el vi, que avui ens ocupa:
TEXTURES DE PEDRA 2011 (Conca del Riu Anoia) de Raventós i Blanc.
Per elaborar Textures de Pedra, utilitzen varietats blanques de casa nostra, com la Parellada i el Xarel·lo … però també una varietat rosada, com és el Xarel·lo Vermell … i per acabar-ho d’adobar 2 varietats negres: el Sumoll i el Bastard Negre. Un cupatge curiós, sorprenent i per ara, inèdit. I pel «friquis» aquí en teniu les proporcions: 30% de Xarel·lo, 20% de Xarel·lo Vermell, 20% de Sumoll, un 10% Parellada i un 20% de Bastard Negre.
Aturem-nos aquí un moment. Bastard Negre? Des del celler afirmen, que aquesta varietat està documentada, des de 1974, a les seves terres i que és un raïm local molt atípic i en desús. Es pensaven que era Monestrell, però en un recent anàlisi d’ADN, s’han adonat que no era així. Desconeixem si hi té alguna cosa amb el Bastardo Negro (o Baboso Negro) típic de les Canàries i, si és així, com va anar a parar a les finques de Raventós… vés a saber, poder són coses dels moments post-fil.loxèrics o anades i vingudes, de terres llunyanes. També ens expliquen, que és un raïm rústic d’alta acidesa, ben adaptat a la finca i que aporta força i color daurat, al vi.
Els Xarel·los i el Bastard Negre, el 70% del vi, provenen la Finca Més Alta, situada a la part més elevada de la seva finca El Serral. És la finca amb més alçada dels Raventós i els sòls mostren una textura pedregosa. D’aquí el nom del vi i la localització, a la seva etiqueta. Aquest terreny pedregós fa que les arrels dels ceps, facin arrels més profundes per buscar l’aigua i això dóna un raïm que afavoreix uns vins més concentrats i amb més estructura, ideals per envellir aquest Textures de Pedra. Un envelliment que cal destacar, perquè té una criança mínima de 42 mesos, a les fredors i foscors de la cava. No afegeixen licor d’expedició, aspecte per gaudir encara més dels trets diferencials i virtuts de la Finca Més Alta.
Al nas ens va encantar, és un escumós força fragant i agraït d’olorar. Té aromes d’avellanes, brioixeria, minerals, pomes rostides, mandarines, peles de taronja, préssec amb almívar, orellanes, cireres, móres, maduixes madures i alguna nota de sotabosc (romaní, farigola). Una elegància olfactiva, difícil d’oblidar.
A la boca té més força i potencia, que altres escumosos del celler: l’anyada 2011 ho va ser, aquí la seva carta de presentació … o poder les varietats negres ens «ensenyen la poteta»?… o poder són les dues coses? També té força densitat, volum i més acidesa, que els seus germans. I ens va deixar un gust, a tot el reguitzell de fruita, abans anomenada. També olora a l’esperit d’una terra sense artificis, a natura i la seva bombolla fina, et deixa bocabadat.
Ho han tornat a fer … en Pepe, en Manuel i el seu equip de vinya i celler, s’han tornat a superar!!. Aquest Textures de Pedra, està a l’altura d’un De la Finca. N’han fet unes 6.352 ampolles, que no deixen indiferent.
Cinc-cents dinou anys després, continua la llegenda. SALUT I BOMBOLLES!
VinifiCATs 