Recordant que vol dir la paraula: LLEGAT (Visita a Can Gallego-Mas dels Clavers)

Al bell mig de les Valls de l’Anoia, allí mig amagat, allí en una zona no gaire coneguda, trobem Cabrera d’Anoia. Ben a prop de Piera, Masquefa o Sant Sadurní, trobem aquest petit poble (amb diferents nuclis de població) de fortes arrels agrícoles i víniques. La veritat, no havíem sentit a parlar de la població… però si d’un celler del poble: Mas dels Clavers. La curiositat, les bones sensacions percebudes i la recomanació de l’Albert d’Esteve i Gibert, ens va portar un 14 de Març a visitar aquest celler.

El Celler Mas dels Clavers, l’hem d’anar a buscar a la Finca Can Gallego. Una finca, rodejada de boscos d’alzines, de roures, de pi blanc i esquinçada pel Riu Anoia. Arribar-hi és senzill, està ben indicat… Però sempre estarà Google Maps per guiar-nos i trobar Can Gallego, història viva de la vinya, a la comarca de L’Anoia.

L'entrada a Can Gallego

L’entrada a Can Gallego

A l’arribar en Josep Durán, la cara més visible del projecte, ens saluda i reconeix que el seu poble no és massa conegut i, que poder, se’l coneix pel celler Can Feixes. “Però per això estem, volem donar a conèixer les Valls de l’Anoia, el poble, el nostre projecte … com a punt d’interès turístic i enoturístic“.

Ara no serà molt conegut Can Gallego, però la història de la casa és llunyana i es remunta a l’any 1400. Ens imaginem les històries que ens podrien explicar les seves pedres i vivències, allí passades. Ens explicaria, això sí, coses dels avantpassats d’en Josep, doncs sempre ha estat en mans de la seva família “Des de llavors han canviat cognoms!… però sempre ha estat lligada a l’agricultura, a la vinya, al vi …. i la meva família!”

Raïms ufanosos de Can Gallego

Raïms ufanosos de Can Gallego

Tampoc costa imaginar-se, els litres de vi, misteles o aiguardents que s’han elaborat, al llarg de 600 anys. Tants litres es van fer, que un moment de la història, va ser la 11a Fassina de Catalunya. Val a dir que fer vi a casa d’en Josep, no s’ha fet de forma continuada, doncs al s. XX es va deixar estar: als anys 80 les grans companyies de Cava es fan més grans i demanen molt raïm. Tant que, en aquelles cases i masies, que tenien el bon costum de fer vi al seu celler, en deixen de fer i es vénen tot el raïm a les grans cases de Sant Sadurní o Vilafranca. Això també va passar allí: “Tothom feia vi a casa seva. L’embotellaven o no, el venien o no … però aquells dies, s’ho venien tot i ja està! No es complicaven la vida“.

20150314_163419

Avui en dia, moltes d’aquelles cases i masies, tornen a fer vi i per sort dels consumidors, també el comercialitzen com és el Cas de Can Gallego o de Cal PanxaTant de bo tothom en tornes a fer! Perquè aquí està la “gràcia” i la potència del Penedès, com a regió vinícola

A Can Gallego tornen a fer vi, perquè en Josep, va acabar d’estudiar a l’Escola de Viticultura i Enologia d’Espiells, l’any 2004 i tenia ganes de fer vi de nou a casa seva. El seu pare també en tenia i van començar a estudiar la idea. Una idea, que no va engegar aquell mateix 2004, doncs en Josep té un amic enòleg, en Ferran Gironès, que el va engrescar perquè l’acompanyés al Pirineu, per començar un projecte vínic a Andorra. Van començar a donar forma al celler Cim de Cel “Em va engrescar a pujar allà i vam començar a plantar els primers ceps… i m’ho vaig passar molt bé!” En Josep va créixer com a viticultor allí i va aprendre molt d’aquella experiència. Es va lligar a Cims de Cel i a aquella terra, fins al 2012. Després d’uns anys va notar que ja era hora d’arrencar, d’una vegada, aquella il·lusió que tenia des de 2004: donar vida a Mas dels Clavers.

Josepexplica

En Josep Durán explicant les particularitats de la Finca Can Gallego

Tot això, en Josep ens ho explicava mentre anàvem a l’extrem de la Finca Can Gallego, on s’uneix amb la Finca Can Codony, també propietat de la família. Allí ens va ensenyar uns Cabernets Sauvignon plantats l’any 1980. Uns Cabernets que avui en dia estan en plena maduresa i estan preparats per fer qualitat, res de quantitat: “L’any 2014 (any de poca producció) no hem arribat als 5000 kg per Ha … quan hi ha gent que els treballa a 15.000 kg/Ha“. En Josep es movia amb orgull entre els ceps, se’l veia molt content i a gust: “Penso que en puc treure un gran vi d’aquesta part de finca. Si vull treure un vinàs de la meva terra, n’estic segur que sortirà d’aquí” va dir de manera plaent.

Un xic més amunt intuíem alguna Parellada i també estàvem rodejats de ceps d’Ull de Llebre. Allí ens vàrem adonar, i el mateix Josep ens va explicar, que la majoria de ceps que té, tenen més de 25 anys i això, per començar un projecte, té un efecte força positiu. Cada cop ens endinsàvem més als budells de Can Codony i pujàvem a les zones altes de la finca. Allà dalt, el terreny canvia: és més pedregós, també més pobre i pensa que en aquells sòls, les vinyes, s’equilibraran de manera més ràpida. En aquests terrenys més elevats té vinyes més joves, tant que amb prou feines tenen 4 anys. Són ceps de Pinot Noir i Merlot … però la idea d’en Josep, és plantar, més endavant varietats de casa nostra com el Sumoll, poder Garnatxa, Macabeu … el temps dirà, ara per ara no ho té clar del tot. Vàrem veure i constar, que aquesta zona de Can Codony, és molt maca, ben conservada i amb un potencial enorme.

raim2

Macabeus de Can Gallego, acabats de veremar.

També vàrem passar a tocar d’una vinya de Macabeu dels anys 80. Una vinya que, en opinió d’en Josep: “treballa molt bé i està força equilibrada“. D’aquí en treu el 50% de vi, del seu fantàstic Macabeu passat per bóta, L’autòcton. També vam fer una passada ràpida per una vinya d’un Merlot de l’any 1997 i més amunt d’allí, vàrem veure uns Chardonnays, molt estimats per la família. D’aquesta vinya, poder en traurà un nou vi: “per satisfer la demanda de vins, fets amb aquesta varietat“. En Josep es va mostrar, en tot moment, enamorat dels seus ceps, del seu ofici (viticultor) i de la seva terra. També es mostrà orgullós del gran equilibri de producció de les seves plantes.

sumoll

Gairebé 100 anys estant al mateix lloc. Els Sumolls de Can Gallego!!

Un orgull, que va esclatar i es va fer notar, encara més, quan ens va ensenyar el seu petit tresor: unes 4 fileres mal comptades de Sumoll, plantades l’any 1920. Unes fileres de Sumoll, plantades ben a prop, d’una vinya espectacular de Parellada. Vam al·lucinar amb la sobrietat i l’elegància que posseïen aquells ceps, gairebé centenaris: “Són així com dieu, però també estan molt fotuts, vellets … però els tenim ben cuidats i els ajudarem a arribar a complir els 100 anys. És una vinya que porta aquí molts anys i no tinc ni pensaments en tocar-la. Aquí es quedarà fins que ella digui prou. Fa molta pena arrencar ceps i d’aquesta edat, encara més … abans arrencaria vinya emparrada que això!” I com molts sabeu, els ceps vells no produeixen quantitat i aquests Sumolls tan ancians, produeixen entre quilo i quilo i mig de raïm.

infiltrat

L’any 2005 va fer algun test i es va adonar com n’és de complicat vinificar aquesta varietat. I, a sobre, ell té un factor més: com té un petit volum, és més complicat tirar-lo endavant, pels riscs d’oxidacions que comporta: “És delicat però alhora, és un repte”. L’any passat, es va animar a vinificar-lo i va poder fer una bóta de vi amb aquest Sumoll: L’Infiltrat’14. Les quatre fileres no donen per més … a més a més, els senglars van fer de les seves, picant raïms i va completar la bóta, amb una mica de Merlot.

Anant cap al celler, en Josep, ens va explicar la seva manera de fer al camp i al celler. Al camp més o menys ja us hem explicat el seu deliri i amor pels ceps … però com els cuida? De manera ecològica: aquest any 2015 ja tenen el segell d’agricultura ecològica. A l’hora de collir els seus raïms, com ho fa? De manera manual i en caixes: “Sempre a mà! Sempre! No tenim la intenció de collir els raïms, destinats als nostres vins, de manera mecànica. No és el mateix!” En Josep, també treballa transportant raïm per altres viticultors quan és verema i n’ha vist de tots colors: “El raïm collit a màquina es maltracta molt i també se’n xafen molts al remolc… i és igual que el remolc sigui gran o petit“. Tot suma per fer un bon vi i la manera de collir el raïm, és un factor força important: “Tot és una suma i, per a mi, aquest n’és un de força important. Penso que pot acabar afectant-ne el resultat final

sumoll2

Un Sumoll de 1920, ben brotat!

El raïm també s’ha de cuidar un cop està dins el celler, amb bombes més respectuoses, amb moviments “més dolços” alhora de treballar-lo i això a Mas dels Clavers, es fa al màxim: “Si estàs cuidant la vinya, amb el raïm s’ha de fer el mateix! S’ha de tractar bé!” ens manifestà. També ens va donar una dada que ens va fer trempera: a la verema 2015, tan sols utilitzarà bótes de castanyer, per fer criança als vins que ho necessitin. Bótes de Castanyer, per tots els seus vins: siguin blancs o negres. Emocionant! Una pràctica que ja es feia en temps immemorials i ara es torna a fer. Una pràctica que segur ja es feia a Can Gallego, segles enrere i en Josep vol recuperar: “Vull passar de bótes franceses, americanes i a poc a poc, tindre-les totes de castanyer

celler

Tenen una finca força gran i han diversificat l’agricultura: també tenen oliveres (d’on treuen el seu oli, pel consum propi i per tots aquells que us apropeu a casa d’en Josep) i pomers. Uns pomers que van plantar als anys 70 i, que per conservar-ne els fruits, van construir una enorme cambra frigorífica. Una càmera avui en dia condicionada, preparada i reciclada, per ser el celler de Mas dels Clavers. Un celler on no hi ha rastre de pomes, però si un flaire de most treballant a les tines, que fa trempar. Tot just a tocar del celler tenen la seva sala de criança, on reposen els seus Clàssic Penedès i les bótes. Unes bótes que es contaven amb una mà. Una sala de criança on el temps s’ha aturat: “Això era un celler del Mas, on es feien misteles i aiguardents, i que hem preparat per fer la criança” Les parets d’aquella sala impregnaven veremes passades, saviesa i sobrietat. En una part, un xic més elevada, en una antiga recepció de raïm del Mas, volen fer una sala de tast: “Tinc tants projectes al cap! Hi ha molta feina a fer aquí!

botes

Llavors en Josep ens va animar a tastar vins d’una tina i de les bótes. Vam començar amb un Xarel·lo del 2014, que encara estava a la tina. Aquest vi és una part del seu Xarel·lo Selecció’14 i l’obtenen d’un most flor d’alta qualitat: amb prou feines fan una fracció de premsada. Feia dies que no es trasbalsava i, el seu treball de mares durant 3 mesos, ens va semblar tremendo. Per continuar, vam tastar un Macabeu del 2014, que estava a la bóta de Castanyer, des del 16 de desembre de l’any passat. En Josep estava expectant i molt il·lusionat, per com anava treballant el vi i nosaltres, el vam trobar força interessant i emocionant. El tercer vi que vam tastar, va ser un altre Xarel·lo, però aquest cop, estava a la bóta. Un vi, que aniria amb aquell de la tina, per acabar el cupatge del Xarel·lo Selecció’14. Vam al·lucinar amb el seu cos, la seva acidesa explosiva i la seva flipant untuositat. Per acabar aquell tast fugaç de tines i bótes, en Josep ens va deixar tastar aquella joia en forma de Sumoll de 1920, que us explicàvem abans. El vi encara estava a la bóta americana de 3r ús, des del 2 de gener d’aquest any, però aviat el passaria a una bóta de castanyer. Ens va enamorar el seu color: un color ben impregnat de tons vermells. A la boca, vam celebrar la seva acidesa polida i neta, la seva frescor, els seus tanins secants i, la gairebé nul·la, presència de sensacions alcohòliques. Tota una filigrana!

20150314_171552

Les bótes fan nones a Mas dels Clavers

A continuació en Josep ens va premiar amb un tast de tres vins embotellats. Uns vins que vam tastar a l’entrada del celler, on tenen una petita botigueta per vendre la seva feina i que també els serveix com a recepció de visites. Allí mateix, té una col·lecció de trofeus vínics: un reguitzell d’ampolles buides que l’han emocionat o projectes on ha treballat. Vam veure ampolles d’Esteve i Gibert, de Vins de Foresta, de Vinyes Singulars, vins italians, vins de gel del Canadà, vins andorrans … i això ens va acabar de confirmar una dada: en Josep s’estima el Món del vi i, ho demostra sempre que pot. Ens va reconèixer el seu deliri i la seva afició als Icewines i ens va fer un minimàster en aquest tipus de vi, tan típic del Canadà i Alemanya.

XAREL·LO B’2014 (D.O.Penedès) de Can Gallego-Mas dels Clavers.

X14

Per començar el tast de vins embotellats de Can Gallego, vam tastar un Xarel·lo jove. Jove, amb un mes i mig de lies. Res de fusta. Un Xarel·lo jove molt fàcil de beure, com diuen a França, un vin de soif (vi de set). Ideal per refrescar-se un dia d’estiu. Tot i així, prové d’una vinya, capaç ella mateixa, d’aportar cert volum “a la cosa”.

Al nas el vam trobar molt floral, dels Xarel·los més florals que ens hem trobat mai: les aromes de gessamí, es barrejaven amb aromes de fonoll i herbes aromàtiques. El vam notar fresc, fragant, on les aromes a fruita cítrica, eren força presents. També vam trobar records vegetals i certs tocs minerals.

A la boca torna la frescor del nas. Ens va deixar la boca amb sensacions agradables i una aspror lleugera. També el vam notar equilibrat i amb una acidesa molt ben compensada, de ben segur, gràcies al minuciós treball a la vinya d’en Josep. Al final ens va deixar un gustet dolcenc, súper juganer.

XAREL·LO SELECCIÓ B’2013 (D.O.Penedès) de Can Gallego-Mas dels Clavers.

X13

Amb el segon vi blanc vam al·lucinar, per què en Josep ha aconseguit amb aquest Selecció, un Xarel·lo que trenca esquemes: té una potència i una maduresa, gens comuna al Penedès. A nosaltres aquesta potència i maduresa, en els vins blancs, ens encanta … som de Tarragona!, estem més que familiaritzats amb els blancs potents del Montsant, Priorat o Terra Alta. Vam frisar, imaginant-lo dintre de 3 o 4 anys amb notes, encara més madures … però ep! ara també es pot beure! Nosaltres ho vam fer! En Josep va aconseguir aquest volum i maduresa, fent un gran treball amb les lies i amb una petita aportació de les bótes.

Al nas vam notar notes mentolades, florals, fruita blanca, préssecs madurs, albercocs, peres. I també un fons de vainilla, fumats i records a farigola, fonoll o alfàbrega. A la boca és molt complex i també equilibrat. Bona entrada, seriositat, volum, de recorregut untuós i saborós. Marcat per una profunda acidesa, et convida al proper glop. Final llarg i persistent. Us tornem a insistir: amants dels vins blancs madurs i amb alta capacitat de guarda: aquest és el vostre!

CABERNET SAUVIGNON N’2013 Vinyes de Can Codony (D.O.Penedès)

de Can Gallego-Mas dels Clavers.

CB

Alto les seques! Al lloro! (que diria aquell). Esteu davant d’un vinàs com una casa de pagès. Un d’aquells vins que hom té gravat, a foc, dins el seu cervell i les seves pituïtàries. Un vi que tens marcat a la teva llibreta de tasts. Aquest ho és per a nosaltres. Un vi que deté el temps.

Un vi elaborat Cabernet Sauvignon de les millors vinyes i dels millors raïms de Can Codony. D’aquell lloc, que en Josep i la seva família, en vol treure un gran vi. Aquest ho és? No ho sabem pas, però si us podem dir una cosa: emociona. La seva elaboració és fàcil d’explicar, no té masses secrets… bé poder en té un: el poder d’emoció. Després d’una acurada selecció, entren el raïm al celler, es derrapa, fan maceració i, totes aquelles coses màgiques que passen dins un celler. Després el passen per una premsa vertical i “a passar el Nadal tranquil” com ens va dir en Josep. També passa per les bótes uns 13 mesos.

CB2

Quan el vam tastar va destacar la seva essència de grosella, de cireres o prunes. També aromes a tabac o xocolata … i res de pebrots. Però una nota sorgia amb mà de ferro dins el nostre nas: aromes de bosc. A bosc en plena tardor, quan ja són les 6 de la tarda i ja està tot fosc.

La seva boca presenta sabors a pi, a cedre, a grafit, xocolata negra i olives negres….. A través dels minuts va patir una transformació, que el fan d’aroma profund, vellutat, de molt bon paladar i estructura. Una obra d’art vínica, sorgida del ventre de Can Codony.

tast

Les converses i confidències, entre qui us escriu, en Josep i l’altra part de VinifiCATs, la Núria, anaven caient. Xerràvem d’allò i d’això, de lo llunyà i de lo proper … amb els bons vins de Mas de Clavers, a la copa. El temps va anar passant, sense adonar-nos… però de cop i volta, una tempesta de Maig, va caure a sobre els nostres caps i ens va “tallar el rollo”.

Temps per acomiadar-nos de Can Gallego i del nostre Cicerone d’aquella tarda. Vam agrair, de tot cor, aquell temps passat amb ell i ell la nostra visita: “A mi m’apassiona i em motiva, que s’interessin pels meus vins… així es compensa tot l’esforç del meu germà, del meu pare i meu, durant tot un any. Es compensa tot l’esforç que ens ha costat portar la vinya. També es reconeix l’esforç del meu avi, que va plantar molta vinya que ara cuidem… i tota la feina que porta muntar tot això. Tot el nostre treball queda recompensat!!

Josep

En Josep en plena feina olfactiva.

Doncs per avui, anem passant. Esperem despertar-vos “el cuquet” i la vostra curiositat per aquest celler. No tenim massa més a explicar-vos … bé sí, el mes que ve, més descobertes que vénen del Penedès 😉 !!!

*** Les fotos sense la nostra marca d’aigua, són extretes del Facebook del celler.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: