Cause Life Is Too Short (Visita a Fredi Torres Viticultor)

La Tardor. Aquella estació melancòlica. Aquella estació de l’any, on les boires s’apoderen de l’ambient. Aquella estació on la pluja mulla, els carrers i els camps. La tardor on les carabasses s’unflen i les avellanes, cauen. La tardor, on la llum canvia. Una estació, on ens prepararem per a la foscor, al fred, al declivi de la vida. Però si aneu a les vinyes, obriu els ulls. Obriu-vos a l’espectacle de colors, que us donen els pàmpols de color roig i taronja!! Fa temps que, nosaltres, ens passegem per les vinyes en aquesta època de l’any i la cromolitografia, és un espectacle. Ens encanta visitar cellers a la “primavera de l’hivern”. Una època que també el seu encant.

Les portes de casa d'en Fredi. Foto de Vera Lair

Les portes de casa d’en Fredi. Foto de Vera Lair

I, com us diem, ens sembla una estació genial per visitar cellers. Doncs això és el que vam fer un 15 de novembre de l’any passat, anar a visitar una persona que fa vins, que és viticultor i un gran coneixedor del món vínic: en Fredi Torres. En Fredi, fa un grapat d’anys que està vivint i treballant la terra, al Priorat. I per fi, vam trobar un forat per què ens expliqués els seus projectes i com entén el seu ofici. Projectes en plural, per què ja veureu, que en té uns quants.

Vam quedar a Gratallops, punt vital a la seva vida des de fa uns anys. Uns anys perquè ell no va néixer al Priorat: en Fredi és gallec, tota la seva família prové de la zona de la Ria d’Arousa. Amb 5 anys, la seva mare, ell i els germans van emigrar a Suïssa: “Vivíem en un poble molt petit de Galícia, en una terra dura per guanyar-se la vida i vam marxar“. Així doncs, ell mateix, es considera mig “guiri” i una persona que s’adapta allà on va, com ell mateix ens va dir: “Al final no sé d’on sóc: si prioratí, si gallec o suís … però tampoc m’importa massa“.

caixa

I us preguntareu, com va arribar en Fredi al Priorat. Té una resposta fàcil: es va enamorar dels vins d’en René Barbier. Es va enamorar de les fragàncies i sabors dels Clos Mogadors. Va aprofundir d’on venien aquells vins. Va trucar, escriure i, fins i tot, presentar-se davant les portes d’en René, per treballar, fer pràctiques o fer una estada, a Clos Mogador. No l’importava el que fer. Si l’importava aprendre i treballar, per un pou de ciència vínica com és en Barbier. Va obtenir resposta negativa, va insistir i en René, finalment, va accedir. Un cop al Priorat, es va enamorar profundament de la terra de la Llicorella.

Més endavant va fer el seu propi projecte, amb uns socis suïssos: Saó del Coster. Va anar passant el temps i en Fredi, era més prioratí. Saó anava funcionant… fins que un dia, va partir peres amb els seus socis. Va marxar de Saó. D’això en farà un any i mig, gairebé dos. Va ser un moment dur per ell. Tan dur, que es va plantejar la seva vida: marxar o quedar-se … “En dos minuts m’ho vaig plantejar tot, però també en dos minuts vaig tindre les idees molt clares: Jo al Priorat estic com a casa” Bravo Fredi! Entenem la força que té Gratallops i tota la comarca!

En Fredi i la seva nova finca. Foto de Vera Lair.

En Fredi i la seva nova finca. Foto de Vera Lair.

Amb unes tres hores que vam ser amb ell, ens vam adonar que és d’aquelles persones que respiren per i pel Priorat. No és d’estranyar que, finalment, es quedés. El vam veure moure’s, i per poc que pot, s’acotxa i palpa la terra. Respecta cada pedra que hi ha, cada planta i cada element que creix, entre la pissarra màgica del Priorat. Defensa a mort, tots elements de la comarca, com si fos un membre més de la seva família. Bé, per sort de tots nosaltres, en Fredi va decidir continuar la seva feina al Priorat, d’una manera més íntima i encara més personal, que tot just ara us explicarem.

Ens vam trobar amb ell a Gratallops. Ens va muntar al seu vehicle i vam anar tirant, direcció Vilella Baixa. En un petit indret ens va ensenyar “el seu petit joguet” com així el va anomenar. El seu petit joguet, no és altra cosa, que la seva nova finca. Una finca on començar de nou a volar i a fer vins, tot sol. Aquesta finca també és un reflex de la seva nova vida: recuperació, sàvia nova i noves esperances.

En aquesta finca, ens va mostrar el que us dèiem abans: el seu amor pel Priorat. Aquí en Fredi està recuperant ceps (amb peus americans i de vitis vinifera) “deixats de la mà de Déu”, uns 26 anys. També té ceps, que va plantar a l’Abril de 2014. Amb els ceps plantats ha fet un joc “a la portuguesa” o l’antiga: barrejant ceps de varietats negres i blanques. Ha plantat Garnatxes, Malvasies, Picapolls, Cadalocs, Siràs, Carinyenes, Moscatells … Una barreja que fa trempera i bona pinta.

paissatge

El nou “joguet” d’en Fredi a Gratallops

Pujant la finca, que és prou costeruda i amb alçada, vam albirar una petita construcció “Estic treballant amb uns arquitectes per construir aquí, la meva casa i el celler” Sí amics!, el celler al bell mig de la vinya! We love it!. Ara mateix, òbviament, no pot vinificar allí i està llogant un celler, a Bellmunt, per elaborar els seus vins DOQ Priorat.

Dalt de tot, vam baixar del cotxe. Jo vaig exclamar “Que xulo!” I la Núria “Deu n’hi d’or!” Tot i ser un dia mig plujós i amb una mica de boira, vam veure unes vistes meravelloses. És tot un espectacle: “Una pena que vingueu en un dia tan tristot i sense llum, perquè des d’aquí dalt es pot veure, fins i tot, Miravet“. Tot seguit, ens va explicar com es va fer amb la finca: des de 2006 anava darrere d’ella, va anar insistint i desitjant-la. Finalment, els seus antics propietaris, van accedir a vendre-la, farà uns tres anys: “Quan vaig venir per primera vegada, hi havia 2 metres d’herba i feia molt que no es treballava“.

A poc a poc va anar condicionant-la, mimant-la i estimant-la, cada cop més … com un nadó acabat de nàixer. La seva manera d’estimar-la (i treballar-la) és molt meticulosa, pulcra i delicada. Això ho aconsegueix amb l’agricultura biodinàmica. Ara per ara, no entén la viticultura d’una altra manera. Vam veure que el sòl feia poc havia estat tractat amb compost. Un compost que ajudarà als inicis d’aquestes plantes. Vol fer els mínims tractaments possibles “Un tractament de sofre, 4 ortigues … i ja està!

També ens va ensenyar un primer cep. Ens vam acotxar i vam veure que era un cep recuperat (d’entre 60 i 80 anys), de peu americà i empeltat amb Carinyena. Allí acotxats, vam veure com és el terra de la finca: de llicorella molt esmicolada, degradada, força compostada i, pel que ens va dir, amb un alt nivell de matèria orgànica. La llicorella és tan degradada perquè, segurament, els antics propietaris van fer llaurada, sobre llaurada i vinga llaurada … desfent el sòl cada cop més. En Fredi ens va convidar a gratar la terra i vam veure moltes microarrels i ens pujava una oloreta a terra humida, que enamorava. Poder si haguéssim continuat gratant més, hauríem trobat molta argila.

ma terra 2

En Fredi palpant el sòl de la seva finca

En aixecar-nos, vam preguntar per les oliveres i ametllers que hi ha a les parts més baixes de la finca i que també, estan presents, de forma més esquitxada a les partes mitjanes-altes de la mateixa. Ens va comentar que, en total, hi ha unes 60 oliveres: “De moment allí hi són. Un cop tingui els ceps “perfilats” i ben portats, em plantejaré fer-ne alguna coseta. Poder, oli i comercialitzar-lo … però lo primer, és lo primer: els ceps i el vi!“. També vol respectar molt, moltíssim, el bosc que envolta la finca i la vinya: “No pot ser tindre el 100% plantat de vinya: s’ha de fomentar una barrera natural i vegetal, al seu voltant. El bosc, em regularà la temperatura i em refrescarà, amb l’ajuda dels vents“.

De debò, insistim, en la grandiositat de la finca d’en Fredi. Una finca d’unes 4 ha, que quan estigui “ordenada” i en ple rendiment, l’esclat de vida posarà a més d’una la “gallina de piel” i orgullós ens va dir: “El fet de veure com ha evolucionat, com ho estic recuperant tot, la feina feta … bufff és l’hòstia!” En 2/3 anys estarà en ple rendiment i començaran a sortir-ne els primers vins. Amb aquella emoció i imaginant-se com rendirà, ens va admetre que allí on érem, a la part més alta, li encantaria muntar un espai, per poder rebre visites i tastar els seus vins, amb les vistes que s’ofereixen allà dalt.

coster

La finca d’en Fredi a Gratallops. Aquí podeu veure ceps recuperats i de nova plantació, en un coster de vertigen!

Bufava un xic el vent i, en Fredi, ens va destacar que ho fa en totes les èpoques de l’any i, a l’estiu, especialment. Ho fan les baixes pressions. Un fet molt positiu, per les vinyes, en una època de l’any tan calorosa. I sabeu una cosa? Tot i ser el mes de Novembre, venien unes aromes a garriga, romaní i farigola, que feia trempera. Són plantes que també estan presents a la finca. Unes plantes que fan i faran, uns bons intercanvis d’informació i sinergies amb els ceps “Quan tens tanta vegetació i complexa, t’ajuda a oxigenar la terra de manera brutal i fa que “aguanti” millor l’aigua i amb això, no tenim tantes erosions“. Aquest últim detall és prou important, perquè al Priorat cau força aigua en dos moments importants: un a la tardor i sobre la primavera. “En aquells 2 moments, cauen 40/50 litres en un no res i s’ha d’aprofitar, al màxim, l’aigua que cau“. En aquells 2 moments, el sòl ha d’estar llaurat i oxigenat. En aquells 2 moments, és quan en Fredi llaura. 2 llaurades l’any i sobre uns 20 cm, perquè la planta faci arrels, amb una bona profunditat: “L’aigua entrarà dintre i ens donarà un sòl viu. És clau, en aquells 2 instants, tindre aigua i tranquil·litat a la terra“.

llevataps

Anàvem xerrant amb ell i sortiren temes diversos, però no recordo com, vam tornar al “fil prioratí”. Jo li vaig dir que el primer vi que vaig tastar del Priorat, va ser un Negre de Scala Dei del 1999 i ell, ràpidament, va mostrar la seva admiració, de nou, a la comarca i als que van portar el vi allí: els cartoixans de Scala Dei. Està fascinat per aquell Priorat antic i cartoixà, on no hi havia bancals, tot estava plantat en coster i en vas. Així és com ell ha plantat els nous ceps i com vol treballar: “A mi el bancal no m’interessa massa, no m’atrau” També llaura a l’antiga: amb mules.

Com us expliquem, en Fredi li ha “rentat la cara” a la finca, l’ha canviat molt, n’està molt orgullós i satisfet. En un futur, els vins que en faci d’aquí, es basaran en la Carinyena. Un motiu més, per seguir la pista d’aquest viticultor, de ben a prop.

També vam xerrar de la seva activitat a Instagram (si en sou usuaris, l’heu de seguir!), una activitat que, a mi personalment, em fascina. També admiro tots els vins que obre, especialment a la nit. Ens va explicar el seu ritual: “Quan cuino, començo a obrir un blanc o un xampany, així faig l’aperitiu. Els vins negres? Normalment els deixo pel final, amb els formatges i una bona conversa” També comença a sopar ben aviat, en un horari molt suís i, tot sovint, rodejat d’amics: “Això fa que els sopars s’allarguin fins a les 2 o les 3 del matí i ens dóna temps per obrir moltes ampolles, rodejats de la xemeneia o a l’estiu, a la terrassa!“. Amb aquell to distès que vam crear, en Fredi ens va obrir un vi: el seu Priorat Classic 2013, que tot seguit comentarem.

Priorat Classic Negre 2013 (DOQ Priorat) de Fredi Torres Viticultor

ampolla1

El primer vi d’una nova època, el rising wine d’en Fredi. Trenca amb el seu passat i albira un enorme futur. Aquest Classic’13, és un cupatge de Garnatxa (en un 70% llarg), de Carinyena (un 20%) i una petita esquitxada de Sirà. També hi posa unes “gotes” de raïm blanc de Macabeu i Garnatxa Blanca, una pràctica que en Fredi ja va fer a la seva anterior etapa i una pràctica, cada cop més estesa a casa nostra. Òbviament aquests raïms els compra, no surten de la seva nova finca. Els compra tocant la frontera amb la veïna DO Montsant, en terra de granit i arenoses … a la DOQ Priorat, no tot és Llicorella!.

Els vins d’en Fredi, costa que s’obrin de seguida però, quan s’obren, expliquen coses prou interessants i és emocionant ensumar com ho fan. A poc a poc, ens van seduir les seves aromes i en plenitud olfactiva, ens va enamorar: molta frescor, ni una nota de verdor, aromes a roses, a romaní, a espígol, maduixes madures, iogurt de fruites del bosc, tocs de pebre rosa, alguna pinzellada de canyella. A mi em va recordar a un perfum masculí, dels bons.

ampolla2

Un cop a la boca la frescor es torna a fer present, no es noten els tanins, no té càrrega alcohòlica, és vertical, gens pesant, baixa de manera fina per la gargamella, és subtil … és un vi còmode pel paladar, però ep!, sense perdre el caràcter prioratí, perquè el tens una bona estona. Ens va deixar, un gust a maduixes que ens va flipar. Tot i ser un vi amb una lleugera criança, uns 9 mesos, ni es nota. Busqueu una de les 2.000 ampolles que n’ha fet i a veure si coincidim. El trobareu per uns 12 €.

La Núria, la meva companya, va destacar-li la semblança amb un vi de la DO Montsant i ell ens va fer una reflexió, que estem 100% d’acord amb ell: “Els vins de la comarca, de les dues DO, són diferents i alhora, no tant. Tots 2 tenen molt caràcter. És un error dir que la DOQ és el germà gran i la Montsant el petit, perquè aquesta última, té un potencial brutal, enorme“.

fredi vins

El Fredi amb el seu vins, que vénen: més seriosos

Aquest vi d’en Fredi, demostra que els vins de la DOQ Priorat, també poden ser fins i subtils, no fa falta que siguin grans cavalls de carreres, que et carreguen la boca i el nas. Algú diria que és un vi comercial, facilot, molt afruitat … I? Que passa? La DOQ no ha de tenir ni por, ni vergonya a vins d’aquest tipus: “La gent hauria de tindre qualitat a la copa, també pot ser amb aquesta mena de vins i per aquest segment de preu” En Fredi té tota la raó, perquè aquests vins són i seran portes d’entrada per molt públic, cap a vins més cars i més seriosos… i és el que deia a la seva reflexió: les dues DO no són tan distant com ens pensem.

També pensem, que el potencial d’en Fredi Torres com a vigneron, s’expressa amb vins més reflexius. Aviat vindran, aquests vins més seriosos, amb més estructura i criança. Al Tast amb Llops del passat Maig, els vaig tastar i són al·lucinants. Un vindrà del mateix Gratallops i l’altre de Torroja. Poca cosa us puc explicar d’ells ara, quan siguin al mercat, ja ho faré 😉

Per cert recordeu, abans us hem dit que en Fredi té diferents projectes? Doncs bé, ens els va explicar, en 4 pinzellades, que també us volem traslladar. Com ja veieu, per tot l’explicat i relatat, el seu projecte principal i més íntim és a Gratallops, a la DOQ … però també en té a la DO Montsant, a la DO Empordà i a Galícia, a la Ribeira Sacra.

montsant

El vi d’en Fredi (amb l’Antoine) a la DO Montsant: molt bevible i fi!

D’aquests 3 projectes, es va centrar més en la DO Montsant. Allí el fa en comú amb un amic suís, l’Antoine Touton. El pilar d’aquest projecte és la Garnatxa, una finca de 3 ha de vinya vella que van comprar plegats, un nou celler que estan condicionant i de nou, l’amor a la terra i a la biodiversitat. El primer vi amb l’Antoine, segueix la línia del Classic Priorat: molta frescor, finor i facilitat. També trauran un vi més seriós: La Deva, també el vaig tastar al Tast amb Llops, és un vi extraordinari. Apunteu-lo!

A la DO Empordà, assessora al celler Sota els Àngels, en temes de vinificació i agricultura. D’aquest projecte ens va destacar el potencial de la DO i del mateix celler. Us sonen els Flow del celler? Els va iniciar en Fredi. Un altre projecte a seguir. I a Sober (Galícia), ben a prop les seves arrels, té amb un parell d’amics, el projecte Silice Viticultores. D’aquí no ens va explicar massa, però fer vi a la Ribeira Sacra té una paraula: viticultura extrema.

tots2

Foto finish de la nostra trobada amb en Fredi

Doncs bé estimats amics, això és tot per avui. Esperem que, si no coneixíeu, en Fredi Torres i la seva feina, us hagi despertat el cuquet per saber-ne més d’ell. Si el coneixíeu, ja sabeu com és el Fredi més viticultor, el més vigneron. Com diu en Fredi i com diu aquesta entrada: La vida és molt curta! Gaudeix-la amb bons vins!

Ens veiem a la propera? Vinga! Que anirem al Penedès, a un projecte de pot petit i bona confitura!

SALUT I VICATALÀ !!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: