El petit més gran (Visita a Esteve i Gibert Viticultors)

Principis d’Agost i veig per les xarxes socials, unes ampolles d’un celler que no tinc controlat. Ràpidament començo a estirar el fil (digui estirar el fil, digui googlejar). Trobo poques referències del celler, però suficients. Trobo referències al bloc d’en Ramon Francàs i al del Sinisa Curavic i, gràcies a ells, esbrino que els vins no controlats i desconeguts, són d’un petit celler anomenat: Esteve i Gibert Viticultors.

Albert-Lopez-y-Josep-Esteve-en_54415043107_51351706917_600_226 (1)

L’Albert i en Josep, el pilars d’aquest projecte. Foto extreta de LaVanguardia.com

El 10 d’Agost al matí, tenen una estona lliure i ens poden rebre. Genial!, quina manera més ràpida i directa per conèixer un celler. Agafem el cotxe i xino-xano fem camí cap Els Casots (Subirats, Alt Penedès). Passat aquest veïnat i passada la Cava Llopart, trobem la Masia Cal Panxa.

Allí, sota la influència dels Costers de l’Ordal, ens reben en Josep Esteve i la seva muller, la Montse. Dins d’un antic garatge, reformat per rebre visites i vendre els seus productes, ens comenten que falten els altres dos integrants del celler: la seva filla Laura i el seu company, l’Albert López. En Josep ens comenta que estan de vacances “Han de carregar piles, d’aquí uns dies tindrem (i tindran) força feina!!“. Sí amics! això és Esteve i Gibert: un petit celler familiar de l’Ordal. Un minúscul celler dins la DO Penedès. Tan petit que, és considerat el més petit de la DO.

Collage

Aquest petit projecte vínic l’iniciaren en Josep i l’Albert l’any 2008, començant a donar d’alta el celler i a l’any següent, ja van començar a “fer vi”. Per aquelles dates començava la crisi, que ens sacseja. Eren (i són) moments, econòmicament parlant, molts durs, però la passió i les ganes de l’Albert, va arrossegar a tota la família de la seva parella. “El món del vi és la seva passió, la seva devoció. Ho va comentar a la Laura, la nostra filla, les seves ganes de fer vi amb raïms de casa nostra. Es va fundar el celler i bé, aquí està, donant les seves passes” ens va comentar de manera orgullosa la Montse.

visteslluny

Magnífiques vistes des de Cal Panxa: de lluny Montserrat i més a prop, Sant Sadurní

Un jove engrescat, un sogre que coneix pam a pam els seus terrenys, les seves parcel·les, els trossos que donen els millors raïms. Una unió, que no hi ha qui la pari: “Jo sóc pagès, treballo la terra. Ell té formació en enologia i té tècnica. Va ser fàcil entendre’ns” va dir, tot seguit, en Josep.

A la Masia Cal Panxa treballen unes 19 ha de vinya i 1’5 van de pet, als seus vins. Tenen terrenys molt trencats, sense grans extensions i en feixes petites, amb ceps de diferents varietats, foranes i tradicionals. De fet, el camí que volen agafar és aquest darrer: “Volem tornar enrere, volem tornar a les varietats locals del Penedès i vinificar-les“. Teníem una mostra d’aquesta afirmació, a tocar del lloc on ens van rebre: entre ceps de Xarel·lo i Parellada, tenien un cep especial. Un cep de Sumoll Blanc, per ensenyar a les visites.

sumoll blanc

Sumoll blancs. Petits tresors amagats a l’Ordal

Sí amics, heu llegit bé: Sumoll Blanc! Una varietat, a tocar del perill d’extinció (amb prou feines queden unes dues hectàrees a casa nostra) En Josep es va interessar per aquesta varietat, quan el projecte 10 Sentits va fer una vinificació amb ella: “Em vaig tirar a la piscina. Vàrem trobar uns ceps a Salomó i vaig plantar, fa 6 anys, uns sis o set mil metres quadrats de terreny“.

Segur que no heu vist mai un cep de Sumoll, ros i blanquet. Nosaltres fins aquell dia, tampoc. Tenien la idea de començar a vinificar aquesta varietat enguany, però per manca d’espai al celler no han pogut. “Ens diuen que serà una varietat interessant per fer escumós. Ho veurem!” Però aquesta aposta per les varietats tradicionals, no acaba aquí: tenen a les bótes una Garnatxa de l’any 2013 i aquest any l’han continuant fent. Ostres tu! Una Garnatxa al Penedès! Emocionant! I espereu …. “la cosa” no acaba aquí!: aquest any han vinificat Sumoll Negre de 70 anys, que es dirà L’Oblit i ben aviat plantaran Malvasia (en pendent i amb estaques): “Creiem que hem d’avançar de cara cap aquí, fent aquestes petites coses i marcant territori!

Rollings

Ceps vells de Xarel.lo i “canyeros” com els Rolling.

En Josep i la Montse es van animar i ens van convidar a visitar, unes vinyes a 5 minuts de la Masia. “Això és una mostra del que tenim i m’encantaria ensenyar-vos on tenim el Sumoll Blanc, unes Garnatxes i un Xarel·lo, molt especial per nosaltres” * Doncs va! Anem-hi! -vàrem replicar.

Pel camí en Josep ens va acabar d’explicar, que estan en reconversió a l’agricultura ecològica i a la collita 2015, ja tindran el segell CCPAE que ho certificarà. I precisament, l’any que ve, faran un pas més en el seu respecte a la Mare Terra: “L’Albert ha fet cursos de Biodinàmica, i farem “el salt” cap a aquest tipus d’agricultura“. Un altre clar exemple dels passos que està fent el celler: desaprendre, per aprendre. Mirar enrere per continuar albirant el futur: “Mirem el nostre passat, com treballaven els meus avis o besavis. Anys enrere no hi havia empreses químiques. Com ho feien? Així! Curaven plantes amb plantes” manifestà en Josep.

20140810_115814

En Josep Esteve, orgullós del seu llegat vínic.

A l’arribar a la parcel·la que ens volien ensenyar, vàrem entendre el perquè. Teníem davant dels nostres nassos, uns tresors vínics: uns xarel·los gairebé centenaris, plantats pel besavi d’en Josep. Casi ná! Espectaculars i diferents, a tot allò que havíem vist abans, especialment per la seva alçada. Sense llaurar, gairebé “silvestres”, amb una passada fina de cavadora, envoltats d’herba. Uns autèntics dinosaures. Els Rolling Stones dels Xarel·los! “He vist aquests ceps tota la meva vida i els volem conservar sí o sí! D’aquest tipus de cep, ja no en queden” Parlava d’ells com si fossin un membre més de la família, amb respecte, cura, estima i admiració.

Una mica més avall, ens varen ensenyar el Sumoll Blanc amb una bona quantitat de fulles, per què els raïms no tinguin molta afectació del Sol. Entre filera i filera de ceps, força herba i els raïms força verds (és un raïm de maduració tardana). Al costat mateix, ceps de Garnatxa Negra, també plantats fa 6 anys i esperant ser veremats, a finals d’Octubre. “Aquest és el meu petit camp d’experimentació, un camp per arriscar

En Josep i la Núria, l'altre part de VinifiCATs, observant el petit camp d'experimentació d'Esteve i Gibert.

En Josep i la Núria, l’altre part de VinifiCATs, observant el petit “camp d’experimentació” d’Esteve i Gibert.

Tornant cap a Cal Panxa, xerrant amb en Josep i la Montse, ens va comentar que la majoria dels quilos que recullen, com a pagesos que són, els vénen a grans cellers de Sant Sadurní. També tenen horta, oliveres i magnífics préssecs de l’Ordal. De camí, vàrem veure els Merlots pel seu vi negre, l’Antana. Merlots, d’uns 26 anys, ben despampolats, amb prou feines llaurats, amb herba autòctona, segats de manera lleugera, sense massa fusta a la soca, ben equilibrats i, pel que ens va dir en Josep, amb maduracions molt bones i que donen pocs raïms: quilo o quilo i mig, per cep.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Ja, un cop a la Masia dels Esteve (datada del 1638), ens varen ensenyar el seu petit taller vínic. Un celler molt petit, re-menut, que amb prou feines fa 70m2 i recuperat en l’art de fer vi. A casa d’en Josep es va deixar de fer vi, quan tenia 10 anys. D’això en fa 35, més o menys: “Es feia el vi a les Masies i el venien a buscar grans marques de la comarca. Passat el temps, pagaven igual el vi que feies, que els raïms que collies. Era de rucs continuar fent vi a aquells preus” I és així, a poc a poc i sense fer soroll, com es va deixar de fer vi, a moltes masies del Penedès. I a la seva va passar el mateix … fins fa poc.

Un grapat de tines minúscules, unes bótes de roure francès i alguna de castanyer, ens miraven. Un espai tan petit, que no hi ha lloc, ni màquina, per embotellar. *I com ho feu Josep? -“Doncs lloguem un camionet que porta una línia d’embotelladora incorporada i ho fem així. Ens fa el servei i marxa a un altre petit celler. Una pràctica molt estesa a França i que ara es fa aquí” Com els bons tallers artesanals, enganxen les etiquetes a mà i fan l’encapsulat de la mateixa manera. Treball d’orfebres i de marqueteria fina.

celler

Una orfebreria vínica, de la qual s’embotellen unes 5.000 ampolles l’any. A poc a poc es queden sense espai, per què cada any, van fent més proves, més vinificacions i les ampolles, van guanyant espai. Ampolles van guanyant espai, eh?…. uhmmm! Poder, ja sabeu la meva debilitat pels cellers que fan criança en ampolla. Doncs au! Un altre celler que ho fa! (aquí espai per unes ballarines del Whatssup).

Saben que no poden competir en quantitat, però en qualitat? Pocs cellers els guanyen! “Amb totes les hectàrees que tinc, podríem fer … No sé! 50.000 ampolles? Per posar un exemple. Podríem viure tranquils però no podem, per l’espai del celler i no volem, ni de bon tros, per què perdríem coses pel camí” va dir en Josep.

les tres

Els grans restauradors de casa nostra, els han valorat i han afegit vins d’Esteve i Gibert Viticultors a les seves cartes. Començant pels bons restaurants de la seva localitat com Cal Xim de Sant Pau d’Ordal, continuant pels restaurants del grup Tragaluz i aviat al Restaurant Moments de Raül Balam, per posar exemples. És habitual trobar els seus vins, a copes, a la Taverna del Vinseum, de Vilafranca del Penedès: “En Ton Colet és un enamorat dels nostres vins!!“, va comentar la Montse.

Després d’una hora descobrint i posant el nas, dins dels secrets d’Esteve i Gibert Viticultors, vàrem tastar els seus 3 vins. Començarem per un interessant Origen 2012.

ORIGEN B’2012 (DO Penedès) d’Esteve i Gibert Viticultors.

origen

Un vi elaborat, en la seva totalitat, amb Xarel·lo i de raïms collits de bon matí, a la fresca i col·locats en caixes d’uns 15 quilos. Després de 5 mesos de criança, en tines d’acer inoxidable i fent bastonatge diari, ens trobem amb un vi d’autèntica bogeria i addicció.

Olorant aquest Origen’12 podem trobar olors que recorden els fonolls, els préssecs de l’Ordal, una mica d’albercoc per aquí, notes cítriques per allà (una mandarina i una llimona, xerren de les seves coses), les olors a pera i poma, no les podem deixar escapar. De manera més tímida vénen olors a palla, una mica de pell d’avellana i entres al forn de Cal Joan Forner de Sant Pau d’Ordal i olores un llonguet acabat de fer.

A la boca la seva untuositat és evident, es nota el bon treball del bastonatge. És la seva característica més notable. També deixa la boca ampla, té bona acidesa, que li dóna un efecte refrescant i té una profunditat sedosa. Una vegada assaborit, tornen els gustos a fruita d’os groga, que hem trobat al nas. És una mica persistent.

L’Origen és el primer blanc del celler i el primer blanc elaborat per l’Albert a Cal Panxa. Tastàvem un xic d’història del celler! Un vi blanc amb una relació qualitat-preu, que fa trempera. Podeu trobar 1236 ampolles al mercat.

LES VISTES B’2012 (DO Penedès) d’Esteve i Gibert Viticultors.

les vistes1

Ens agenollem davant d’aquesta obra d’art. Aquest monovarietal de Xarel·lo, mereix totes les genuflexions possibles i inimaginables, com aquelles que fa el públic del Camp Nou al Messi. Una filigrana vínica, d’escasses 325 ampolles. Jo de tu en buscaria una, cada cop en queden menys i cada cop tens menys temps, per buscar la teva

El vi que trobem aquí està fermentat en bóta de roure francès, amb posterior criança de 7 mesos amb bastonatge a la mateixa bóta. Un apunt pel futur: en pro de buscar més autenticitat (es feia així en el passat) Les Vistes 2013, substitueix el roure francès, pel castanyer: “Ens agraden més les possibilitats que ens dóna el castanyer, amb la fusta francesa queda un blanc, una mica “canyero”” ens comentà en Josep. Poder és aquest punt de força, el que més em va enamorar del vi. No diré que se sembla a un blanc del Montsant, però es pot mirar de tu a tu amb un blanc d’allí.

vistes2

Al nas trobem més fonolls que a l’Origen, anisats, també pomes al forn, peres molt madures, plàtan madur, aranges, préssecs, flors de farigola, tocs de llorer. De fons, apareixen subtils notes minerals, herbàciesi làctiques (iogurt de llimona). Les notes a vainilles i coco de la criança, juguen com dos vailets entremaliats.

Ens envolta la boca des del primer atac, amb la seva fruita i els records de les mares, són graciosos. Els gustos a mel ens marquen el camí, cap a la gargamella. Bona acidesa, té un final llarg i persistent, amb textures salines i especiades. La fi de boca, té una gran harmonia i contundència elegant.

L’evolució d’aquest vi a la copa és brutal: et fa passar-t’ho bé, a poc a poc va desprenent diferents notes aromàtiques. Els blancs potents m’agraden i aquest, ho és. Res de mitges tintes. Un vi per plats mariners contundents com un marmitako. Si ja és gran, ara per ara, no sé com serà dintre de 4 o 5 anys. Espereu-vos que tenim dues ampolles a casa, ja us explicarem.

La Montse ens va dir: “D’aquest n’hi ha poques ampolles, com veieu, i està agradant molt! Llàstima que s’acabarà ràpid” I en Josep va comentar “Està bo aquest vi, eh?” Si veieu els nostres comentaris, ja us podeu imaginar que vàrem respondre.

L’ANTANA N’2009 (DO Penedès) d’Esteve i Gibert Viticultors.

antana

L’únic vi negre del celler, a hores d’ara. El vi amb més tiratge del celler, unes 2.000 ampolles, el més celebrat i conegut. Va ser el vi que ens va despertar el nostre interès pel celler: “Molta gent ens comenta que aquest vi, no és un Penedès. Diuen que sembla un Merlot d’unes altres contrades

Doncs nosaltres no coneixem molts Merlots d’altres contrades, però si podem dir que és un vi, que ha estat ben afinat pel pas del temps i que, el mestratge de l’Albert López, es nota. És un vi ben parit, ben fet i excel·lentment treballat. No us podem explicar el vi, sense esmentar-vos el per què d’aquest nom: les Antanes, són els camins i corbes, fets pels tractors en passar pels camps, com les andanes dels trens.

botesanatana

Bons raïms madurats de Merlot i passats per la bóta durant uns 15 mesos, ens trobem a l’Antana 2009. Ensumant-lo trobes brillants aromes a cireres madures, gerds, prunes, tocs terrossos a tòfona, notes de xocolata o after eight. Poques notes del seu pas per bóta. Rodó i ben polit en boca, la seva acidesa, mostra que tindrà més anys de vida. Té forces tanins, però estan polits. És flexible i dóna una sensació sedosa al paladar. Detractors del Merlot aquí teniu la vostra redempció.

És un vi de categoria, lo més lògic és assaborir-lo amb un plat a la seva alçada, com un plat d’ànec, guisat de vedella o amb formatges forts i ben curats.

Acabat el tast, en Josep es va fixar en els meus Uhmms!! Pfff! Ahhhs!! i altres sons del meu deliri i em va dir: “No estan gens malament, aquests vins, fets per un enòleg de 26 anys, oi?” No Josep, no estan malament, són catedralicis!, d’algú que té un present prometedor i un futur enorme.

En Josep a l'esquerra i qui us escriu a la dreta, com a foto finish de la visita.

En Josep a l’esquerra i qui us escriu a la dreta, com a foto finish de la visita.

Ja veieu, un pagès “de tota la vida” i un jove gendre, capaços de sorprendre i fotre uns vins deliciosos. Com ens va dir més d’un cop en Josep: “Això ho ha engegat la generació, que ve per sota“. Doncs visca l’empenta del jovent!! Visca la sapiència, de qui ha vist créixer (i cuidat) els ceps de la Masia Cal Panxa!!

Visca el petit, més gran! Molta força Josep, Albert, Montse i Laura!! A seguir remant!

SALUT I VINS D’ESTEVE I GIBERT !!

Anuncios

One Comment on “El petit més gran (Visita a Esteve i Gibert Viticultors)

  1. Pingback: Recordant que vol dir la paraula: LLEGAT (Visita a Can Gallego-Mas dels Clavers) | VinifiCATs

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: