Escorça 2012 del Celler Matallonga: Un Senyor Macabeu

MAINTITLE

Avui ve un atac de sinceritat. Ho volem reconèixer, tenim tres DOs catalanes un xic oblidades en aquest bloc: la DO Alella (volem fer una propera expedició), la DO Catalunya (també, aviat, farem un post d’un celler d’aquesta DO) i la DO Costers del Segre.

Volem anar de cara barraca, solucionant-ho: sigui bevent més vins de les respectives Denominacions d’Origen, visitant-les més o escrivint més posts, per aquest petit altaveu. De mica en mica volem posar-hi remei. Avui és el cas. Aquesta entrada de Vins VIW, és un pas més en conèixer més vins, cellers, paisatges i persones, d’aquestes respectives DO.

macabeu

Avui toca passar-nos per la Denominació d’Origen Costers del Segre, on tastarem un monovarietal de Macabeu, que ens va enamorar a la primera ensumada i al primer cop de canell. El més senzill seria anar al Penedès per anar a cercar un Macabeu, no? Volem ser originals.

Abans d’aprofundir en el vi, primer dues pinzellades sobre el Macabeu. El seu origen o zona de naixement, com passa tot sovint, és difícil situar-lo. Uns diuen que a la conca de l’Ebre, d’altres a València i d’altres que el seu origen és català. Remenant llibres a la Biblioteca, en llibres per casa i per internet, no he acabat de treure l’aigua clara. Cada vegada que trobava una pista, rebatia l’altra. He trobat referències, on l’any 1587, ja la situaven a casa nostra i es referien a ella, amb el nom “Machabeu”. Per altra banda ampelògrafs francesos i occitans, del segle XIX com Rendu o Mistral, no dubten en atorgar-li un origen català. Sabeu què? El Macabeu porta aquí, tant de temps que és igual d’on sigui. Els ceps de Macabeu estan arrelats,i molt, a Catalunya com per aparèixer en aquesta secció, on volem destacar vins monovarietals de varietats tradicionalment cultivades a casa nostra.

Fotor0528184352

El Macabeu, és una de les varietats blanques més conreades a l’Estat, i no cal dir-ho, a Catalunya. Com molts sabeu és una de les tres maries del Cava, junt amb la Parellada i el Xarel·lo. S’adapta molt bé a tots tipus de sòl, li encanta el clima mediterrani, és d’altíssim rendiment, també és delicat en vers la podridura grisa, però fort contra les gelades. Característiques, a grans trets. Incidim en un tret que avui volem destacar: la seva lenta oxidació.

Va! Anem tirant cap a Fulleda? Res! Està a 20 minuts, si arriba, de les Borges Blanques. Allí trobarem la família Penella i el seu petit celler, Matallonga. Pagesos de tota la vida, en Joan Penella i la seua muller, Rosa, decideixen l’any 2010 tirar endavant la primera anyada dels seus vins. Així comença un projecte ple de passió pels seus ceps, pel món del vi, gaudint dels fruits que els hi dóna la terra i posant valor (i arrels) al seu territori.

collage2

En Joan, servint Escorça

Aquell 2010 comencen amb un petit nombre d’ampolles, d’Escorça (del vi que us parlem avui) van fer 800 ampolles i del Vi de la Banya (el vi negre que fan) unes 2.000. Actualment ronden les 10.000 ampolles.

No compren raïm a altres pagesos i tenen unes 10 Hectàrees de vinya, de les quals 5, són per elaborar, la resta les venen a altres cellers. Preparant aquest post, en Joan, ens comenta: “Intentem fer les coses ben fetes, per això és important treballar i mimar les vinyes. Un bon vi comença per tindre un bon raïm“. Entén que la feina de camp és fonamental en la seva manera de fer: no tiren herbicides ni pesticides, treballen de manera sostenible i quan ensulfaten, ho fan tenint en compte els paràmetres ecològics.

cisterna

Una vegada tenim pentinada la manera de fer i d’on ve el celler Matallonga, anem a explicar-vos com és realment aquest Escorça 2012… Ah! Espereu! Em deixava per què el celler es diu Matallonga: és el nom d’una de les seves finques, on hi ha la cisterna de pedra seca que surt a les contraetiquetes (i a la foto de sobre). Cisterna que va construir el padrí i el pare de la Rosa. Ara sí que us presentem el vi:

ESCORÇA B’12 (D.O.Costers del Segre) del Celler Matallonga 

Primer ens fixem en l’etiqueta. Curiosa, oi? Un llumí i una ferradura. La ferradura simbolitza l’aprenentatge dels padrins i el llumí el nou projecte que comença i que tira endavant.

collageesco

Com us hem dit anteriorment, estem davant d’un monovarietal de Macabeu, de vinyes de 60 anys (i més) de les finques La Granada i Matallonga. Aquestes dues finques són de sòls de secà, situades a 650 msnm, en fondalades, petits altiplans i entremigs dels boscos, que donaran un caràcter especial al vi.

Fan selecció acurada del raïm i veremen en caixes de 20 kg, per evitar possibles malmeses. Una vegada arriben al celler, aquests Macabeus, maceren amb les seves pells durant 12 hores. Després comença la fermentació, a una temperatura de 15° durant 3 setmanes, així n’extrauen molts aromes. Estabilitzen el vi naturalment i fan una criança durant 8 mesos en tina d’acer inoxidable, amb lies.

esco1

El dia que el vam obrir feia un xic de calor. Aquella calor que va ensenyar la poteta fa un parell de setmanes. Per això ens vam donar pressa a fer un dels plats que més ens agraden: mongetes del ganxet amb cloïsses. Aviat la calor no ens deixarà gaudir d’aquest plat. Mongetes… Cloïsses… Van anar de fabula amb l’Escorça 2012.

Un cop obert, de seguida vaig apropar la copa a la Núria, (la companya d’aventures de la vida i l’altra part de VinifiCATs, més silenciosa) i sense saber quin vi era, ni la varietat, ensuma i em diu: “Macabeu, oi?” Bocabadat em vaig quedar, no per l’encert, per què aquest Escorça té trets aromàtics propis, comparat amb altres Macabeus.

A la primera ensumada timidesa, pel meu gust. Al cap d’una petita estona, ensenyà oloretes delicades i alhora intenses. En primer pla avellanes, flors d’ametllers, flors de malví i de briox. Una barreja ben curiosa, això sí, enamoradissa. Continuàvem fent voltes amb el vi a la copa, apareix les aromes de fruita: pomes golden, préssecs grocs, plàtan no massa madur, orellanes i allí al fons, mel sortida de la bresca i petits tocs de sàndal. Qui deia que el Macabeu era tímid en nas? Jo ho dic al títol de l’entrada: és un Senyor Macabeu.

esco2

Boca concentrada, amb ànima, càlid, de volum, expressant com va ser l’any 2012: sec i amb calor. Un puntet greixós, aportant sensacions mantegoses, acidesa juganera i el volum que us comentava, el fa molt llarg. Sense gustos a fumats, demostració que les lies han fet una maduresa, gairebé perfecta. Gust agradable a les pomes que trobàvem en nas i préssec. Glop rere glop ens anava enamorant i ja no teníem ni cloïsses, ni mongetes. Però si quedava una darrera copa d’Escorça.

escorça3

Bons records d’aquest vi de Les Garrigues. Per això apareix per aquí. Un Lord Macabeu, Herr Macabeu, Monsieur Macabeu, Senhor Macabeu … Per treure’s el barret. Per tancar aquest post animar-vos a visitar aquest petit celler de Fulleda o aconseguir el seu Escorça. Tanquem amb una frase que un bon client va dir a en Joan: “Un vi que calenta l’ànima i desperta els sentits” Millor descrit, impossible.

SALUT I ESCORÇA!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: