“Dolç Mataró 2011 d’Alta Alella”: El suc del Sol.

main

Uns mesos ençà els vins dolços i generosos estan d’enhorabona. Els amants d’aquests productes nostrats i velats pel temps, estem molt contents que no parin de caure premis i punts, nacionals i internacionals, reconeixent d’una vegada aquests productes.

Personalment recordo, que de ben petit, en acabar els dinars familiars apareixien misteles, vins de missa o alguna garnatxeta dolça. Em paro en el següent punt: doncs una vegada adult, sempre he procurat que a casa meva, tampoc hi faltin les garnatxes dolces siguin de l’Empordà, del Priorat o d’alguna altra zona de casa nostra.

mataró 2

Darrerament, fruit d’aquesta fal·lera i, boom que té tothom, per aquest tipus de vins ens vam interessar per un, que també ha copat diferents mèrits i mencions: el Dolç Mataró d’Alta Alella. Ens vam interessar per 3 motius: estem enamorats dels vins dolços, volíem tastar més coses d’Alella i pel raïm que posseeix aquest dolç: la Mataró.

La Mataró, no és altra cosa que el Monestrell o Morvedre. Una varietat, que no és originària de Catalunya (el seu origen es perd entre Bordeus i Sagunt), però sí que és una varietat tradicional de casa nostra (i de tot l’Arc Mediterrani) documentades plantacions, cap als volts del 1600.

Mpa corregiment de Mataró

Després de consultar diferents llibres i pàgines d’internet, ens podem aventurar a dir, que totes 3 sinonímies (almenys en origen) són la mateixa varietat. A la zona del Maresme afagà el nom de la vila de Mataró, per l’extensa plantació de Monestrell que hi havia abans de la fil·loxera, i pel caràcter portuari de la vila. Aquest caràcter portuari, va fer que la varietat (amb el nom de la vila) saltés directament o indirectament, als nous Mons. És per això que a Austràlia (cobreix el 20% de la superfície de vitivinícola) i a Califòrnia trobem ceps de Monestrell, anomenats Mataró.

SAULO DEL TALL

El Sauló, el sòl de la DO Alella

La vila de Mataró, al segle XIX, produïa uns 17.000 hl l’any, uns 5.000 hl més que Alella (que avui dia dóna nom a la DO de la comarca). Després de la plaga i el boom immobiliari del segle XX (per què en feu comparació, l’any 2013 a la DO Alella es van produir uns 3.810 hl), és difícil trobar ceps de Mataró a la capital del Maresme …. però a Tiana, la família Pujol-Busquets Guillén (propietaris d’Alta Alella), s’ha encarregat que a la comarca, almenys, sí que n’hi hagi i es recuperi.

Raïms de Mataró

Raïms de Mataró

Les ganes de deixar-ho tot i d’engegar aquest projecte, ja fa més de vint anys, d’en Josep Mª Pujol i la seva muller Cristina Guillén, va marcar els inicis d’aquest celler, emblema del Maresme. Uns inicis ben marcats: els ceps d’Alta Alella, serien mimats (i són, més faltaria) sota l’agricultura ecològica. Decisió valenta fa 20 anys i necessària, tenint en compte la proximitat amb Barcelona (l’aire i el sòl ja està prou, diríem, “carregat” per la proximitat de l’urbs). Com a tota (o gairebé) la comarca del Maresme les vinyes d’Alta Alella estan plantades sobre terra de sauló (terra granític en descomposició), entre Tiana i Alella i ben bufats pels vents de la Mare Nostrum.

1377430_599055426802491_1460407774_n

Vistes del teatre de ceps d’Alta Alella

Una vegada coneguts els motius d’aquesta nova entrada #VIW, qui és aquest raïm Mataró i fetes dos pinzellades del celler, anem a explicar-vos les nostres sensacions amb aquest DOLÇ MATARÓ 2011 d’Alta Alella.

DOLÇ MATARÓ 2011 d’Alta Alella (D.O.Alella)

collage1

Per començar comentar-vos que es fan unes 9.000 ampolles d’aquest Dolç Mataró a l’any, i es presenta en una ampolla tota guapa ella, de coll allargassat, de 50 Cl. És el mimat del celler. Tots els vins del celler ho són, segur, però aquest un xic més, doncs és el vi emblema del celler al Món. Quina sort trobar un botiguer que ens la va encarregar per gaudir-la!!

No se’ns passa citar-vos a la carta de quins grans restaurants està present: al Celler de Can Roca, Fat Duck de Londres, Gordon Ramsay (si el de Pesadilla en la Cocina, i gran xef) gran enamorat d’aquest vi. A més, es pot trobar, també, al Restaurant del Four Seasons de Hong Kong, el Lung King Heen i al Swissotel The Stamford de Singapur.

collagecuiners

Al ser un vi que hem comprat a botiga, i no directament al celler o a l’autor del vi, (VinifiCATs no accepta mostres, comprem els vins que ens venen de gust), us explicarem l’elaboració del vi com posa al web del celler. La verema del raïm es duu a terme abans que el raïm comenci el procés de pansificació. Després va a dipòsits d’acer inoxidable durant sis mesos, macerant amb les seves pells, per obtenir una màxima extracció del color. Després, el vi es cria en bóta de roure francès, uns 2 mesos.

Certa i veritablement, tenim poques experiències amb la varietat Mataró (o Monestrell), tret de les dues obres mestres de l’Edu Pié de Sicus, i estàvem expectants per si ens agradaria o no. Per anar bé, vam triar un casament gastronòmic ideal: una selecció de formatges. L’equip va ser de luxe: un Brebiou francès, un formatge de cabra al romaní de Múrcia, un Payoyo de Cadis i un formatge ecològic de cabra d’Artelac (Sant Vicenç de Castellet). Ah! I per rematar-lo vam tallar unes maduixes i, amb dos pebrots, vam tirar un bon raig de vi a dins.

formatgmaduix

Tallant els formatges ja vam fer les primeres ensumades i xarrupades: Sense remoure la copa em va vindre una olor de pa de figa que ja em va enamorar. Es tractava de recordar moments d’infantesa, no? Recordo a la meva besàvia tallant pa de figa per Setmana Santa. Al remenar flors del camp que, ara ens regalen olors i colors, tomàquets a la brasa, mores madures d’aquelles que costen d’agafar per què et punxes, prunes molt madures, prunes seques per fer una farda de festa, cacaus i cafès també hi són, maduixes regades amb nata i tot un festival d’espècies dolces. Olors molt llamineres, olors que feien un contrapunt amb els formatges de cabra.

copa

A la boca entra com una tempesta d’aire. D’aire que ve de Sibèria. Encara que ens venti les papil·les, mostra les hores que la Mataró ha passat al Sol, sent intens. Deixa la boca vellutada i sedosa alhora, llisca per la nostra gargamella, acabant amb sensacions làctiques. Així accentuarien el maridatge dels formatges. Gustet de maduixes, cafè torrefacte i olives mortes d’Aragó, són els seu punt final.

Ens va meravellar el contrapunt tànnic, dolç i àcid que posseeix. Les expectatives van quedar més que satisfetes. És d’aquells dolços que no “enfarfeguen” i que no et cansen.

Vi dolç de filigrana, vi dolç dels grans de casa nostra, us ho diu un enamorat de les Garnatxes dolces. Aquesta Mataró dolça ens ha guanyat.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Un raig de Sol a la nostra copa. Aquell Sol que acaricia la Mataró. Una Mataró que adora al Sol.

 

 

 

 

Anuncios

2 Comments on ““Dolç Mataró 2011 d’Alta Alella”: El suc del Sol.

  1. Totalment d’acord, una autèntica maravella, amb xocolata hi casa molt bé. Molt recomenable també l’altre dolç de la bodega, Blanc de Neu.
    Salut!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: