10 Pinzellades de Priorat.

pinze

Dies enrere us explicàvem la intenció de treure la pols a la nostra llibreta de tasts i explicar-vos antigues sortides realitzades mesos enrere. Moltes sortides i tasts d’aquests últims mesos es quedaran allí, en els fulls de la nostra llibreta i altres sortiran a la llum del mateix mode que ho va fer aquella “Llegenda del Trepat” i com ho fan aquestes “10 Pinzellades de Priorat”, que ens dedicarem a explicar-vos tot seguit.

VinifiCATs és un quadern de bitàcola vínic, cada vegada més atemporal (les obligacions ens devoren) i un reflex d’aquesta llibreta de tasts. Fruit d’aquesta recuperació “d’antigues” anotacions víniques i sensacions trobades amb una copa de vi a la mà, ens topem amb les notes de tast de la 18 Fira del Vi de Falset. Una Fira del Vi que es va celebrar el Dissabte 4 i Diumenge 5 de Maig, per a tothom, i el Dilluns 6 per als professionals. Nosaltres vàrem tindre la sort d’anar-hi dos dies: el Dissabte 4 i el Dilluns 6.

collagefira

Durant aquells dos dies vàrem tastar glops, glopets i xarrupades de 56 vins. Ep! Dissabte vàrem compartir moltes copes i xarrupades, amb molts amics (la Gemma, la Georgina, la Lourdes, en Pep Fari, els meus cunyats o fins i tot, parroquians de l’Orangette de Reus, com la Cori o l’Albert) Som adoradors dels Déus, Bacus i Dionís… però amb moderació!!

Comentar els 56 vins seria una totxana considerable. Per això farem una mena de Top-10. Un Top on us explicarem els vins que més ens van agradar aquells dos dies. Una classificació, on parlarem de vins de les dues DOs de la comarca: DOQ Priorat i DO Monstant, les dues presents a la Fira. Pels qui no ho sabeu, a la comarca del Priorat, hi ha dues Denominacions d’Origen de vi. Aquí teniu un mapa on ho podeu veure fàcil. Imagineu-vos el Priorat com un ou: el rovell seria la DOQ Priorat i la DO Montsant, la clara.

20110420-montsant

Quan vaig escollir el nom d’aquesta entrada, vaig trobar adient titular-la d’aquesta manera, perquè no volia parlar dels 56 vins. Serien 10 pinzellades ràpides (encara que ha sortit una entrada d’unes 4000 paraules). Pinzellades com les dels quadres. I així em vaig plantejar buscar un quadre per cada vi: Sovint català, altres vegades no … En fi podien ser uns altres quadres, però són els que he trobat adients. Si t’ho veus que, poder un altre quadre és més adient, fes-m’ho arribar 😉

Per cert l’ordre d’aparició no serà un ordre d’excel·lència o predilecció, simplement serà l’ordre de tast. Ja us farem notar quin vi va ser el que va destacar per sobre dels altres. Va som-hi, aquesta “criança” ha durat massa!!

1) *MAS PLANTADETA BLANC ROURE B’12 del Celler Sabaté (D.O.Q Priorat)*

collagePLANTA

La primera parada va ser a l’estand del Celler Sabaté, de La Vilella Baixa. Després de parlar amb en Jaume Sabaté (fill) – ja el coneixíem d’un tast, aquí la nostra crònica- ; vàrem tastar el Ranci del celler, el Mas Plantadeta Criança N’06, el Mas d’en Bernat N’12 (novetat per la Fira i una garnatxa punyent, fresca i divertida) i … La primera pinzellada del Priorat que us vull destacar: el Mas Plantadeta Blanc Roure 2012.

Fruit del tast, abans esmentat, ja vam descobrir aquesta beneïda obra d’art. Una obra d’art pintada de blanc amb un 95% de Garnatxa Blanca i un 5% de Macabeu + Moscatell i abans de ser presentada al gran públic, la meitat del vi, espera uns 4 mesos en bótes noves franceses.

Pel mes de Maig ja tenia 2 mesos d’evolució i vam notar-la una mica, poder, aquelles aromes d’ametlles eren més torrades, les mels (de tarongina) es notaven més presents i ens va aparèixer una aroma nova: gessamí. També els aromes trobats la primera vegada: aranges, llimes, tocs de pomelo i meló. A la boca gustet de molles de croissant, aquella mantega del croissant ens deixa la llengua mantegosa.

Confirmar una dada que ja us vam comentar: segueix sent un dels descobriments de l’any 2013. El comparo amb el quadre del pintor americà, James Abbott McNeill Whistler, “Simfonia en Blanc N1 La Dama Blanca“, pels tons blancs del quadre, per la presentació de la dama (podem comparar amb la Garnatxa Blanca, que per a mi és la VARIETAT blanca del país).

2) *MARTINET BRÚ N’09 de Mas Martinet (DOQ Priorat)*

martinet2

Els nostres winefriends de Vinologue, a la seva guia d’enoturisme Vinologue Priorat, ens descriuen aquest el vi com el vi “perfecte per iniciar-se al Priorat“. I no podem estar més d’acord amb aquesta afirmació. Simplement per què, juntament amb el Negre de Cellers de Scala Dei, va ser dels primers DOQ Priorat que vaig tastar.

És el vi més “accessible” del celler, per preu (uns 17€) i cada any el tastem a la fira (en l’anyada pertinent) i cada any ve amb nosaltres a Tarragona. La Garnatxa i la Carinyena destaquen, i la Cabernet, Merlot i Sirà les acompanyen. La seva criança es complexa però no us vull atabalar amb mides de bótes i tal: en resum, a grosso modo, té un envelliment d’uns 18 mesos.

Al nas es nota la presència de Garnatxa: pruna madura i fruites del bosc madures, cacaus un pèl amargants. No m’oblido de les aromes torrades de les bótes: notes anisades i herbes provençals. A la boca té nervi, acidesa marcant, potència i també frescor. Gustet de pega dolça, melmelada de móres i sucre de crema catalana.

madame-monet-and-child2

El comparo amb el quadre “Camil·la amb el seu fill al jardí d’Argenteuil” de Claude Monet. La força de Camil·la, la dona de l’autor, la comparo amb l’empremta de la Sara Pérez (l’actual propietària del celler) en els seus vins, i de pas aquestes roses que embolcallen la composició, ens poden recordar als reflexos del color del Martinet Brú.

3) *ANEXE N’12 del Celler Cedó Anguera (D.O.Montsant)*

collageann2

Després de la visita l’estand de Mas Martinet, ens vam aturar a veure en Xavi, del Celler Cedó Anguera de La Serra d’Almos. Primers vins que tastàvem de la DO que més estimem. Aquest celler té una llarga tradició familiar, i cap allà la collita 2006 o 2007, van construir el seu celler propi. Deixaven de vendre els seus raïms a la Cooperativa per començar un camí propi. La família Cedó-Anguera té unes 17 hectàrees i fan els seus vins amb vinyes de la seva propietat.

Allí vam fer tast del seu vi jove (sense pas per bóta) l’Anexe 2012. És un vi d’anyada, fresquet, juganer, divertit i sense moltes exigències, ni pretensions. Un vi pel “cada dia” (a botiga ronda el 5€) que marida a “les mil meravelles” amb una calçotada, unes carns a la brasa, un pollastre a l’ast, unes costelletes de xai o el que facis avui per sopar.

Fet d’un 45 % de Garnatxa, un 45 % de Carinyena i un toc de Sirà, en nas es presenta amb unes aromes a cireres, gerds, a la terra argilosa que l’ha vist créixer i a canyella acabada de moldre. A la boca és refrescant, acidesa plaent, d’aquells que en fas glopet darrere glopet. La fruita vermella abans esmentada la notarem al paladar

En faig un paral·lelisme amb la “La família de Saltimbanquis”, per què us he dit que és un vi, alegre i divertit …. I quina cosa és més divertida que l’espectacle del circ? El Saltimbanqui posseeix una gran capacitat coordinativa i d’elasticitat, guaita! com el vi d’en Xavi, on les 3 varietats presents estan ben coordinats a les nostres genives. I si us fixeu en el quadre, la principal figura del quadre és el bufó vestit de vermell … Un bufó ufanós com les Carinyenes que tan bé elabora en Xavi Cedó.

4) *GRAN CLOS N’04 del Celler Gran Clos (DOQ Priorat)*

gran clos

Ja fa uns anys que ens declarem fans incondicionals del blanc d’aquest celler, el Gran Clos Blanc (abans conegut com a Vinya Llisarda), però encara no havíem tastat els vins negres d’aquest celler de Bellmunt i aquesta 18ena Fira del Vi de Falset era l’ocasió ideal per fer-ho. Vam tastar de la mà de l’enòleg del celler, en Josep Mestre, dos vins negres: el Finca El Puig N’03 i el Gran Clos N’04. Tots dos ens van meravellar i en especial aquest últim, per això us vull parlar d’ell.

Gran Clos Negre 2004 és un vinarro com una Catedral, d’aquells que tenen un caràcter fort. Està fet d’un bon percentatge de Garnatxa, acompanyat d’una pinzellada de Carinyena i puntet de Cabernet i totes dormen uns 18-20 mesos en bótes noves franceses. La Garnatxa d’aquest vi és d’uns 80 anys (en amunt) i està plantada en costers. Agricultura de valents.

2013-05-04 142

De nas amb tocs de pebre, clau, vainilles, cuir i xocolata desfeta, és molt seductor. Remenant i remenant la copa, emergeixen uns bons tocs d’herbes, a bosc mullat, a pinassa, romaní, orenga … Ben decantat, és una festa olfactiva. A la boca potent i elegant, persistent i afable, explosiu i amable … És un com un Jekyll and Mr Hyde, afectuós i contundent; deixa bocabadat. El gustet de fruita madura de melmelada, sopa de farigola, panses, xocolata intensa, ombra de regalèssia i mineralitat salvatge. Té un bon acabat, de gran abast, perdura durant un bon temps a la boca. Ara és el moment oportú per consumir aquest vi. Busca’l, ja està llest per tu.

De totes, totes, és un vi de festa: per la seva qualitat (en traureu un bon resultat amb un xai al forn o un bon estofat de porc senglar) i pel seu preu, ronda els 40€ a botiga. Però jo et xibaré un secret: si us passeu per Pradell de la Teixeta, a Cal Porxo, el trobareu per 28€!! Per cert, com molts cellers de la comarca, exporten gairebé tot el vi fora de casa nostra. Això està molt bé, però comencem a valorar i a comprar més vins catalans!!

Norman-Rockwell-Mine-Americas-Coal-Portrait-of-a-Coal-Miner-1943

Vull fer-ne paral·lelisme amb el quadre de l’il·lustrador novayorkès Norman Rockwell, anomenat “American Mines“.Rockwell va ser l’encarregat d’il·lustrar molts anuncis dels anys 50 i sempre, carregat d’ironia, reflexa alegria en els seus traços. Per què la figura d’un miner per descriure aquest vi? Molt fàcil Bellmunt del Priorat té un passat miner molt important, encara es veuen vestigis d’aquest passat al poble, fins i tot, tenen un Museu dedicat a aquest passat. I recordeu com us el descrivia? Com un Jekyll and Mr Hyde, afectuós i contundent. Fixeu-vos en la pintura. Malgrat la duresa de la seva feina, aquest miner, també és afectuós i dur com un roc.

5) *SOLPOST BLANC 2011 del Celler Sant Rafel (DO Montsant)*

solpospinze

Aquest és un guanyador. Nosaltres no ho sabíem, però alguna cosa intuíem. Van vindre dues ampolles cap a Tarragona. Vam tastar 6 vins blancs i després del Mas Plantadeta Blanc, és el que més ens va agradar.

Un vi guanyador? Ben bé no és així, ara us ho explico: va ser escollit vi blanc genèric de la DO Montsant, és a dir, va ser seleccionat per representar la DO en els actes institucionals i de promoció. El tast es va dur a terme el 25 de Juliol, mitjançant un tast a cegues en el que hi van prendre part professionals de diferents àmbits; al assabentar-nos vam dir: doncs mira!, una bona encertada vam fer en comprar dues ampolles d’aquest magnífic vi blanc, de Pradell de la Teixeta.

El Solpost Blanc és un monovarietal (vi d’una sola varietat de raïm)de Garnatxa Blanca. Com no ens ha d’agradar? És la nostra varietat blanca predilecta i la revindiquem. Aquesta Garnatxa Blanca fa la fermentació en bóta i posteriorment fa criança, d’uns 5 mesos, a la mateixa.

En nas festa d’aromes de fruita blanca (peres, pomes), alguns records de pinyes … en donar tomets a la copa emergeixen aromes de préssecs, nespres o nectarines, aromes florals (ametller) o massa de pa en plena fermentació. A la boca és on més em va guanyar: sent un vi que et diu la veritat, agraït, llegeix la cartilla a les teves papil.les gustatives, t’embolcalla el paladar amb una acidesa bastant domada i l’alcohol amb prou feina es nota. Et deixa sensacions salades, gustet a mantega, a ametlla marcona o pomes passades lleugerament pel forn.

collagerusiñol

Per acompanyar aquest Solpost Blanc una obra de Santiago Rusiñol: “Primaveral. La vall de Gènova“. L’he escollit per dos motius principals: El Primer, recordeu les aromes de flors d’ametller que dóna el vi? El gustet a ametlla marcona que ens deixa? mireu el quadre. Tatxan! Tenim un camp ple d’ametllers. El segon motiu, en Santiago Rusiñol, artista polifacètic, va tocar la pintura, l’escriptura, el periodisme o fins i tot, el teatre. Doncs bé, aquest Solpost Blanc també és molt versàtil a la taula: per un aperitiu, per un arròs caldós, amb uns formatges tendres, amb un peixet al forn amb patates, amb unes gambetes a la planxa ….

6) *GOBE N’10 del Celler Amics del Gobe (DO Montsant)*

SAMSUNG

Amistat. Estimar. Memòria. Lloança. Participació. Record. Paraules que van de bracet amb aquest vi. Quan obres un Gobe no emanen aromes, emana un bonic homenatge al Josep Barceló. Els seus amics l’anomenaven, Gobe. L’anomenaven per què en Josep va patir un accident laboral i va perdre la vida. Amb el seu tiet portava una petita finca familiar, d’una hectàrea, a Marçà.

El seu desig era fer vi d’aquella finca de sauló i de Carinyenes,d’uns 80 anys. No va poder complir el seu somni. Els seus amics d’escola, els de tota la vida, estaven assabentats d’aquell desig i van tirar endavant aquest homenatge en forma de vi. Per cada verema tots aquests amics es retroben i fent aquest tribut, posant en una ampolla, tots els bons moments i records que van passar plegats.

Extreta del Facebook d'Amics del Gobe

Extreta del Facebook d’Amics del Gobe

Un parell de dades: al 2005, es van plantar Garnatxes a la finca i els Amics del Gobe, elaboren el vi a Venus Universal. És un vi que mostra tipicitat de la DO Montsant, amb presència de les dues varietats de la finca, Carinyena i Garnatxa, passades uns 12/14 mesos per bótes franceses ja usades.

És un vi per divertir-se amb els amics, per gaudir d’un àpat lleuger, entre confidència i confidència, entre riures i somriures. Així és com l’imaginen els amics d’en Josep i així és. Una de les 12 persones que tiren endavant aquest projecte, en Marc Pérez, ens va servir el vi.

Un Gobe 2010 d’aroma a iogurt de fruites del bosc, fulles seques, cacaus, cafès … A la boca: carícies de Carinyena, salutació àcida, saborós, amb “carnositat”. Et deixa la boca amb gustet de canyella, de clau, de menta, de frescor, d’alegria.

2560865161408461

Aquesta última paraula em fa venir al cap la cançó d’Antònia Font i em quedo amb dos trossos de la mateixa “es dies s’acaben i es fars il·luminen” i “deixen un cràter per sempre dins sa meva vida”. La llum d’en Gobe ja no hi és, però va deixar una petjada al cor dels seus amics, que el recordaran per tota la vida.Per acompanyar aquest vi he escollit el quadre “Amistad“, de l’autora amateur, Maribel Piñero. Sobren les paraules en veure la pintura.

7) *HERETAT DE LA FINCA N’09 del Celler Tane (DOQ Priorat)*

tane

S’apropava el final del nostre primer dia a la Fira de Vins de Falset i en Pep Fari, del Celler de Can Mata, ens va recomanar, amb molt d’entusiasme que paréssim a l’estand de la família Borràs. Els Borràs, de Poboleda, són els propietaris del Celler Tane. Després de molts anys venent el fruit de la seva terra a altres cellers, van decidir tirar endavant el seu projecte.

La zona de l’estand del Celler Tane, estava atapeït i en Pep em va apropar una copa, amb un petit tresor dins: “David a tu que t’agrada la Carinyena vella, tasta aquest vi” Ostres! Ostres! Ostres! Tancàvem la tarda amb una altra obra mestra sorgida de la complicada terra prioratina. Un vi que està a l’altura dels grans vins de Carinyena de casa nostra. Per què, no? Penso que pot mostrar-se al món com un vi de gran nivell i representatiu d’un territori, com sabeu tots, singular.

En la primera arrencada de copa ens mostra aromes de violetes i amb els seus tocs de prunes, de regalèssia i tabac; fa que sigui una petita llaminadura, pels amants de la guapa Carinyena. La boca és rodona, suau i tanins, madurs i fins. El sabor melmelada és per llepar la copa i no deixar ni una gota.

Sabeu el millor de tot? El preu del vi … 11€!!! Per una Carinyena vella i d’aquesta qualitat, és un regal. Una ampolleta va vindre cap a Tarragona. I un altre detall: no sabíem de l’existència d’aquest celler. El Priorat, una terra, uns vins i una gent, que sempre ens seguiran sorprenent!!

la-maric3a9e-by-marc-chagall2

A VinifiCATs ens agrada anomenar a les varietats tradicionals del Priorat, la Garnatxa i la Carinyena, com les dues dames del Priorat. Doncs si en aquest Heretat de la Finca en porta una, no podien deixar escapar l’ocasió i comparar-lo amb una de les obres mestres del pintor bielorús, Marc Chagall. L’obra no és altra que “La Mariée”: un quadre on veiem una dama vestida de núvia però de color vermell, vermell com el suc d’aquest vi Tane. Si us fixeu, la dama es presenta a l’espectador d’una manera cridanera, com si l’espectador és el que ha de casar-se amb ella. Jo amb ella no em casaré, però sí amb els bons vins de Carinyena de Catalunya.

8) *CERVEROLA N’11 de Ficaria Vins (D.O. Montsant)*

cerve

Ja estem a la segona data on vàrem participar d’aquella, llunyana ja, Fira del Vi de Falset. 6 de Maig i Tast Professional. Agrair a l’organització per pensar en nosaltres per participar aquell dia. Els tres últims vins d’aquestes Pinzellades del Priorat, vindran d’aquella jornada per a Professionals.

Doncs bé, tastats 56 vins, ens topem amb EL VI en majúscules per a VinifiCATs de la 18ena Fira del Vi de Falset. Un vi que surt de La Figuera, un vi que surt de les mans d’en Jaume Roca. Sí de les mans del Jaume doncs, encara utilitza premsa manual. A Ficaria Vins respecten i veneren la Garnatxa i intenten que aquesta dama prioratina, expressi la terra on ha crescut. Aconsegueixen aquesta expressió respectant la Mare Terra fent vins amb les menys intervencions possibles a la vinya i tenint un retorn a lo ancestral: de la vinya a l’ampolla, i punt.

Aquest Cerverola, com tots els vins de Ficaria,exliquen d’allà on venen. Aquest prové de la finca del mateix nom. Una finca que en Jaume s’estima molt i que té ceps de Garnatxa d’uns 40 anys. Any rere any veien que aquesta finca donava uns raïms especials i per fi en bevem el resultat. Dir-vos que té una criança d’uns 12 en bótes noves i, lògicament, és 100% Garnatxa de la Finca Cerverola.

Vi delicat. Vi extraordinari. Vi de llaminadura de Garnatxa. Elegància fent petites gorges a la nostra boca. Marcat a foc al meu cervell. Olor a crema pastissera, a confitures de préssec, a mandarines i taronges. No m’he deixat les olors a prunes i mores, també hi són. Les notes torrades de xocolata i cacaus emergeixen com més giragonses fas a la copa. A la boca notes làctiques, gustet de panses, entra elegant i gens potent mostrant-se molt fresquet.

pinzells_pintura_art_recurs

Aquest vi no el comparo amb cap il·lustració, el vull comparar amb una fotografia. Una foto on es mostra els pinzells d’un pintor. Un element tan primari com necessari per l’ofici de pintar, element necessari, com aquella premsa manual que fa servir en Jaume i molts petits productors de casa nostra.

9) *CLOS MANYETES N’11 de Clos Mogador (D.O.Q Priorat)*

manyetes

El temps se’m tirava a sobre, vaig guaitar molta estona per la part de dalt del Castell del Vi (on es va fer el tast professional). A la part de dalt, es feia el tast de la DO Montsant, i ja sabeu és la nineta dels meus ulls. Després vaig apropar-me “a la part de baix” on estaven els cellers DOQ Priorat, allí vaig veure a un simple cop d’ull, la taula de Clos Mogador. Cap allí vaig anar.

Seria la meva primera experiència amb un vi del mestre René Barbier. Mestre i uns dels responsables als anys 80 i 90 de l’anomenat boom del Priorat. Bé, ja que estem associant vins i pintura, el compararia amb un dels genis del Renaixement pictòric (i el meu preferit), Michelangelo di Lodovico Buonarroti.

Una de les persones que estava representant el celler (error meu no preguntar-li el nom) em va donar a tastar el Clos Mogador 11 (una altra obra mestra d’en Barbier i el vi més famós del celler) i el Clos Manyetes 11. Em quedo amb el Manyetes, perquè poder (ara diré un sacrilegi) l’hi faltava molt camí per córrer al Mogador. Era un nadó, que feia els primers passos i el Manyetes fa uns tres mesos que ja està al mercat.

Manyetes és un vi fet d’un 90% de Carinyena (Yupiiiiiii!) i un 10 % de Garnatxa, passades per bóta uns 16/17 mesos. Si el sòl del Priorat, és pobre i sec, on creixen els ceps d’aquest Manyetes,(a Gratallops i a la finca del mateix nom) va més enllà i encara és més extrem. Un sòl amb molt de fòsfor, MOLTA mineralitat, on les plantes són totes unes heroïnes. Així doncs, el nas d’aquest vi és mineralitat, una mica de fruita de gran puresa, llorer, i moltes notes especiades. A la boca és pur, et deixa la llengua de vellut, és càlid, posseeix una frescor de fruita que et fa esparverar. És un vi de Festa Major i de celebració grossa.

the-persistence-of-memory-1931

Abans us comparava en René amb en Michelangelo. No seré previsible i no compararé el Clos Manyetes 11 amb un quadre del geni toscà; el compararé amb un quadre d’un geni empordanès: el comparo amb “La persistència de la memòria” d’en Salvador Dalí. Molts ja sabeu, que aquest quadre es representa com un manifest del temps que ens menja i que menja, on el rellotge no serveix, no és matèria, no funciona. A vegades tinc la sensació que necessitem rellotges que no funcionin i no ens esclavitzin …. pareu el temps! amb una bona copa de Clos Manyetes. Temps, allò immaterial que no em va deixar gaudir més del Tast de Professionals.

10) *ELS ESCURÇONS N’11 de Mas Martinet (D.O.Q Priorat)*

SAMSUNG

Els vins del Priorat (de les dues DOs) tenen la capacitat de transportar-nos cap a la comarca. Per sort em passa amb molts vins que tasto d’aquesta comarca i trec bitllets d’anada al paisatge on neixen. La revisora d’aquell viatge va ser la mateixa Sara Pérez, una revisora que anava de bòlit saludant a molts coneguts que passaven per la seva taula. Amb prou feines em va poder explicar els vins que vaig tastar del celler, però les 4 nocions bàsiques estan a la meva llibreta de tasts. Ja n’hi ha prou, vaig intercanviar unes paraules amb ella. Això ja és tot un honor.

Amb una copa d’Escurçons anem directament cap a la finca del mateix nom, cap als 600 metres sobre el nivell del mar, cap a una finca de les zones altes del Priorat. Allí hi trobarem Garnatxes i Garnatxes Peludes plantades l’any 1999. Té un sòl de pissarra molt ferrat.

Els Escurçons 2011 està fet de 100% Garnatxa. No vaig apuntar el temps de criança, però sí una dada que em va agradar molt: el 50% del vi està criat en àmfores de fang. Flaire de mores i nabius ben madures, roses, va obrint-se: xocolata, menta, eucaliptus. No puc deixar de recordar l’olor de terra mullada de pluja i pinassa molla. Trobem la llicorella a la boca, dolçor, elegància. Entrava lleuger a la boca, amb molta finor i amb la sensació que es trencaria a les papil·les, com una delicada copa. Però el que em va sobtar més va ser la FRESCOR del vi, frescor que t’eleva cap a l’alçada de la finca, amb la sensació que pots tocar un núvol. Té un gran futur al davant, l’evolució (de ben segur) farà que doni moltes alegries a les taules.

road-through-corn-fields-near-the-zuider-zee-1662

Si us deia que amb aquest vi es pot tocar el cel i els núvols, no podia deixar de comparar-lo amb un quadre del mestre holandès Jacob I. Van Ruysdael, un dels pintors del segle d’or neerlandès. El quadre no és altre que “Camí travessant camps de blat prop de Zuiderzee“. Van Ruysdael destacava per pintar paisatges amb núvols (aquells que es poden tocar amb un Escurçons), que s’escampen com una volta sobre el llenç. Amb aquesta comparació, toquem els núvols del nord dels Països Baixos i de Falset.

tast

Doncs au!, aquí teniu 10 pinzellades prioratines. Si us fixeu hem parlat de vins de tots els preus, per tots els gustos, amb criança, joves, blancs, negres … Variats, com la paleta d’un pintor. Esperem que us hagi agradat. Fins a la propera!

SALUT I LLICORELLA, GRANATXA I CARENYANA!!!

Anuncios

One Comment on “10 Pinzellades de Priorat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: