Pujant al cel … per una escala.

MAIN THEME PUJANT ESCALA

Rondava la primera quinzena de Gener d’aquest any, i volíem entrar l’any enoturísticament amb bon peu. La visita la volia fer al Priorat, sí o sí. Encara que no ho sembli, és tanta l’oferta, que no tenia clar quin celler seria l’escollit. Per això vaig demanar consell a l’Àstrid Goldstein  del Celler de Can Mata. Ella, coneixedora de l’ampli ventall vinícola del Priorat, sí ho va tindre clar i ràpidament em va contestar: “Pots anar a Cellers d’Scala Dei i fer visita, pura història!!” Doncs ràpid vaig trucar, per demanar hora i el passat 19 de Gener, vàrem fer visita i tast per aquest Celler mític i històric.

La veritat el dia, meteorològicament parlant, no va acompanyar gaire. Vàrem pujar pel coll d’Alforja i la boira engolia les carreteres sinuoses que et porten des del Baix Camp cap al Priorat. Passant per Poboleda, la llicorella i els ceps ens donaven la benvinguda a la comarca. Ja arribats a Escala Dei, en Ferran Mestres ens esperava a la porta de la casa Peyra. Ell seria el nostre guia per Cellers d’Scala Dei.

Dins les instal·lacions del celler, en Ferran, ens va fer una excepcional repassada per la història del Celler i alhora, també del Priorat. Va dividir aquesta història en 4 fases:

1) Fundació de la Cartoixa.

Tot un grapat de monjos cartoixans provinents, en la seva majoria de França, i desprès de la donació de terres per part del rei Alfons el Cast, comencen a establir-se a la zona de l’actual Priorat. Estem cap als volts de 1163 i es comença a gestar la La Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei.

santamaria

Les ruïnes de Santa Maria de la Cartoixa

Al voltant d’Escaladei, els monjos, troben el lloc ideal per establir-s’hi i desenvolupar la seva vida de silenci. Un punt de partida ideal per colonitzar i evangelitzar aquesta terra prioratina, ferotge i complicada. Ells són clau per entendre la cultura i la presència del vi a casa nostra: introdueixen el cultiu de la vinya a la comarca (no es pot assegurar al 100%, però sí podem dir que van portar l’art d’una viticultura més refinada, la dels monestirs de la Borgonya o la Provença). També planten cereals, llegums, fruita i horta; tot l’indispensable per la seva subsistència.

2) Glòria, esplendor i fugida cames ajudeu-me.

Estem a cavall dels segles XVII i XVIII. Esplendor econòmica de la Cartoixa d’Escaladei i del cultiu de la vinya. Temps de travessies transoceàniques i on l’aiguardent és molt important: serveix per enfortir el vi (i conservar-lo millor), com a cordial i com a guaridor. A la zona, el mercat era dominat pels holandesos i travès de Reus. La Cartoixa, gràcies a aquest mercat, va ser un lloc ric, referent cultural, econòmic i polític. Va arribar a acumular un terç de la riquesa de la província de Tarragona, un fet que no agradava gaire a l’emergent burgesia catalana i a la població prioratina.

collagemendizabal

Juan Álvarez Mendizábal i un monjo abusant del vi

1835: La desamortització de Mendizábal. Als monjos els hi arriben notícies de cremes de convents i esglésies de Tarragona, Reus o Valls. Temps de fugida, de cames ajudeu-me. Una vegada els monjos varen fugir, el monestir va ser saquejat i incendiat. Ja us deia: els prioratins no estaven contents amb l’abús de poder dels monjos.

3) La Unión de Scala Dei.

Una vegada van marxar els monjos, les seves terres, van ser adquirides per famílies burgeses. Famílies provinents de fora de la comarca, normalment, de Barcelona. Poca gent del territori va poder comprar-ne. La terra d’Escaladei, es va repartir entre 4 famílies de la Ciutat Comtal: les famílies Peyra, Rius, Rialp i García de Faria. Ben aviat varen voler treure rendiment d’aquells terrenys acabats de comprar, van unir forces i així va néixer el primer celler privat de la història del Priorat. Era l’any 1843 i sorgeix La Unión de Scala Dei. Cap als volts de l’any 1870 comença a elaborar vins de qualitat, vins de prestigi venuts a Paris i Barcelona. A la sala on estàvem vam veure 2 objectes que acreditaven aquest fet: a l’Exposició de Paris de 1878 el celler va participar-hi i va guanyar una medalla. Les cròniques d’aquella Exposició, ens expliquen que eren vins continuadors de la manera de fer de la cartoixa, de tradició mediterrània, vins rancis, vins oxidatius, misteles, dolços… en definitiva, amb molt d’alcohol, però refinats, amb aromes agradables i ben elaborats.

ampolles

Antigues ampolles de vi de Cellers Scala Dei, entre elles un Cartoixa de 1987

Però aquells vins no van tindre continuïtat, ni els d’Unió de Scala Dei, ni els de cap celler de la comarca. Al final d’aquell segle, el Priorat es va enfonsar. Diferents varen ser els motius: 80% del bosc prioratí arrasat per posar vinya amb la conseqüent aridització, sobre-explotació de les vinyes, sobre-població de la comarca (es va passar dels 15.000 als 30.000 habitants, en un tres i no res), adulteració de vins que s’enviaven a França, augments d’aranzels… i el flagell diví: La Fil·loxera. Una fil·loxera que va trobar el seu terreny ideal a Catalunya per escampar-se: hi havia un monocultiu de vinya, i no va tenir fre.

4) La revolució dels vins del Priorat. El Cartoixa 1974.

El segle XX tampoc va començar gaire bé. Grans sequeres als anys 10/20 i la tragèdia absoluta: la Guerra Civil. Desprès d’aquesta guerra pocs homes quedaven per treballar la terra i molta gent va emigrar. Però hem d’agrair als pagesos que es van quedar per lluitar pels ceps plantats en aquella època, ara centenaris. Desprès oblit i desprestigi. La població de la comarca estava molt envellida, reganava el pessimisme. No es veia la llum al final del túnel.

Arribem a finals dels anys 70 i principis dels 80 i al Priorat, el món del vi, es veu sacsejat (en positiu). Una sacsejada o revolució liderada per Álvaro Palacios, René Barbier, Josep Lluís Pérez o la família Pastrana, a diferents pobles del Priorat i Cellers d’Scala Dei al seves immediacions.

A Escaladei, pels volts del 1973, es va refundar aquell celler anomenat La Unión de Scala Dei i es va adoptar l’actual nom: Cellers Scala Dei. L’any 1974 va ser clau pel celler: treuen al mercat el “Cartoixa 1974”, un dels primers vins prioratins amb la voluntat de ser un gran vi, amb la intenció d’adoptar un canvi de mentalitat, de fer seva la manera de fer vi més científic i aplicant-hi la tradició bordelesa, sense deixar de mirar la cartoixana. Un Cartoixa 1974, encara queden ampolles a la botiga del celler, que ha aguantat el pas del temps i avui en dia és un vi pausat, calmat, però que enganxa com un vellet marxós i ple de vida. Aquí podeu descobrir l’experiència de dues companyes blocaries amb aquest vi. És un vi propi, malgrat el pas del temps, del caràcter del paisatge del Priorat.

Foto extreta del Blog de Ruth Troyano.

Foto extreta del Blog de Ruth Troyano.

Desprès d’aquest viatge pel temps, en Ferran, ens va parlar d’aquest paisatge prioratí i també del d’Escaladei i les varietats de raïm que s’adeqüen millor a la zona. El Priorat, no fa falta ser massa espavilat per saber-ho, està en un entorn mediterrani. Sorgeixen vins potents, amb molt de color i amb molt d’alcohol. I els estius de la comarca són molt secs i calorosos, amb la conseqüent maduració de pells, llavors i amb una quantitat de sucre al raïm considerable.

I si parlem de varietats al Priorat, parlem de carinyenes i garnatxes. Ja les podem considerar part de la història, del paisatge i de la tradició prioratina. Són les majoritàries i les que es consideren tradicionals. En Ferran ens va dir que no els hi agrada dir varietats autòctones, doncs si busquéssim l’origen, poder hauríem d’anar a Armènia, Geòrgia o Itàlia. La Garnatxa es pot dir que la van portar els cartoixans al segle XIV i la Carinyena “fa menys” que està per allí, uns 300/400 anys. Varietats molt adaptades al Priorat i les que van restar desprès de la fil·loxera. Abans d’aquesta plaga, hi havien fins 56 varietats. Moltes s’han perdut per sempre, ni tant sol ens coneixerem el nom… i d’algunes altres queda algun cep, alguna finca i ara hi ha una certa voluntat de recuperar-les com: la Carinyena Blanca, el Picapoll (que es plantava entre Poboleda i Porrera), la Sumoi, el Trepat o l’interessant Escanya-vella.

grntxCari

Les dues dames del Priorat: Garnatxa i Carinyena

Desprès una xerrada sobre les varietats foranies plantades a la comarca com la Sirà, la Cabernet Sauvignon o el Merlot. Es va coincidir que hi ha opinions per tots els gustos envers aquestes varietats: uns diuen que no s’han adaptat bé al clima extrem del Priorat i altres, sí. A Cellers d’Scala Dei són del pare que la Sirà s’ha adaptat, més o menys i les altres dos, no gaire. Per això, i altres raons (poder una recerca d’autenticitat) s’està tornant a les dues varietats tradicionals.

Si ens hi fixem bé, al cap i a la fi, les varietats emprades i el clima del Priorat, no disten gaire de tot el que trobem a llarg de tot l’arc mediterrani. Llavors que fa diferents els vins de la DOQ Priorat? El sòl de Llicorella, la pissarra màgica. Un terra sedimentari (fet capa a capa) d’argila, molt vell, poc fèrtil, cristalitzat i una raresa en sòls vinícoles. El fet que sigui d’argila (és ferrosa) ens donarà vins minerals en boca.

Els Cellers d’Scala Dei tenen vinyes plantades en llicorella (faltaria més), però alhora posseeixen una diferenciació: tenen vinyes a la Serra del Montsant  i aquesta no és de pissarra, és una gran mola de terreny calcari, d’argiles, de guix i de còdols. Això s’hi suma l’alçada: estan plantades a uns 650/700 metres, i això dóna un xic més de frescor, més finura, menys pes de la terra i més fruita de Garnatxa (normalment és el que tenen plantat allí). També tenen vinya vella, de fins a 110 anys i l’estimen molt, la cuiden amb molta cura.

Montsant1

La Serra del Montsant. Foto extreta de http://www.turismepriorat.org

Al cap d’una estona una guaitada a la zona de tines, on en Ferran va posar èmfasi en la tria del raïm quan es fa la verema. Una verema que sempre fan a mà: “Així els raïms arriben sencers  i sense oxidacions” Quan arriben al celler, els raïms, tornen a ser seleccionats per 4 o 5 persones, per treuen raïms pansits, amb alt nivell de sucre o amb baixa acidesa, raïms verds i tots aquells no aptes sanitàriament (cendroses, fongs o picades d’insectes) “Com més bé es triï el raïm, millor sortirà el vi“.

tines

Desprès venen les fermentacions, on a Cellers d’Scala Dei cada vegada són més naturals. Fa 4 anys que no utilitzen cap llevat extern: “Estem treballant amb els llevats que neixen a la terra i que desprès s’enganxen a la pell del raïm. El raïm té tot el que es necessita per ser vi“. Així entenen que els llevats també són part del paisatge, formen part del caràcter de cada finca. Aquestes fermentacions, les separen per finques i les fan bastant llargues, de fins a 30 dies. L’any 2012 de 41 finques van fer 56 vinificacions, és a dir, fins i tot d’alguna finca fan micro-vinificacions.

Desprès de la sala de tines, vàrem anar a l’antic estable dels monjos, on vàrem poder veure uns cups de ciment recoberts amb resina. La pedra o el ciment són els materials més tradicionals per fer les fermentacions i el que ells consideren que controla la temperatura, de manera més natural. Utilitzen aquests cups per determinats vins, i són claus per entendre una manera de fer les fermentacions com els feien els antics:  amb la tija del raïm, amb l’anomenada rapa.

Normalment, en aquests cups, hi va Garnatxa perquè a aquest raïm (ensucrat, alcohòlic i tànnicament, molt fí) la rapa li aportarà més tanins, més cos i més volum en boca. També han detectat, per tast, que el taní verd de la llavor queda absorbida per la tija i al laboratori, també han comprovat que baixa mig grau d’alcohol. Aquesta forma de vinificar té una connexió directa amb la Borgonya i Châteauneuf-du-Pape. Aquesta rapa també ha suposat modificacions a la sala de bótes. Cap allí vam anar!

L’actual sala de bótes, va ser la Casa de la Procura (edifici d’administració del Prior) i a la portalada una data ens va donar la benvinguda: 1693. “Ep! Que no us enganyi la data de la porta, l’edifici va tindre moltes modificacions, i aquella finestra d’allí és del segle XIV”. I per aquesta part de l’edifici, els monjos, també hi guardaven el vi que tenien. Era un vi destinat a comerciar, pel consum propi i per donar a caritat; i era part fonamental de la seva dieta vegetariana. Si llavors si guardava vi, el Cellers d’Scala Dei hi fan la seva criança.

botes

No tot el vi passa per la sala de bótes, la meitat del vi (més o menys) del celler serà vi jove. Tot el vi de la sala fa la seva criança separat per finques: “Aquí teniu Sant Antoni, aquí Mas Déu, per allí Artigots, La Creueta … ” i en bótes franceses de 225 litres molts noves i utilitzades com a màxim 5 anys. Últimament estan introduint-ne de 500, 600 litres i Foudres de 1.400 litres; aquests canvis els fan per mimar la Garnatxa amb rapa: fan criances “més tranquil·les”. En aquest joc de bótes s’hi estan de 4 a 24 mesos, la durada la decideixen per tast, no hi ha una norma fixa… cada any és diferent.

Desprès d’aquest viatge per la història vínica del Priorat, que com heu vist també està lligada a la del celler, a fer tastets de diferents vins de Cellers d’Scala Dei. Ho vam fer a l’antic celler Peyra, ara restaurat, com a gran recepció del seu projecte enoturístic. La sala està presidida per una gran tina de fusta, antiga (d’uns 200 anys), també veiem una gran barra per poder fer tastets, i expositors amb seus vins i d’altres cellers que s’estimen (per poder-los comprar). També vàrem veure que es poden comprar llibres, camisetes i molts productes que respiren Priorat.

Detall de l'antic celler dels Peyra, actual centre de recepció per l'enoturisme.

Detall de l’antic celler dels Peyra, actual centre de recepció per l’enoturisme.

Vàrem fer tast de 7 vins relacionats amb Cellers d’Scala Dei. 7 tastets per la història del Priorat. Per cert amb cada vi us he posat una frase per descriure’ls o apunt personal:

Scala Dei NEGRE N’11 (D.O.Q Priorat)

“Retorn a la meva primera experiència amb un vi del Priorat “

negre

Doncs sí, corrien els primers mesos de l’any 1999 i el primer vi prioratí que vaig comprar, amb 19 anys, va ser un Negre 98. Aquell vi és un dels culpables de la meva passió pels vins. Aquest Negre és un bon introductor a la cultura del vi.

El Negre és el vi més jove dels Cellers del Priorat i també el més fàcil. EP ! És  jove i senzill, però l’hem de tindre en compte. És un vi molt Garnatxer (en un 85% aproximadament) amb un toc de Sirà i Cabernet Sauvignon.

Ja veureu el color lilós als costats de la copa. M’encanta! I al ensumar-lo? Els aromes frescos a fruita són una característica del vi: Maduixetes, nabius, cireres. També es noten a roses o fulles de gerani: “Files molt, molt prim!!” Em va dir la meva companya. En boca és fresquet, lleuger i no gaire intens, fruit de la seva joventut (com ho érem tots en aquell 1999) i és juganer a la boca. Aquelles fruitetes fresques també apareixen a la boca, acompanyades per la mineralitat de la pissarra màgica del Priorat.

No arriba als 10 Euros i serà un acompanyant ideal per fer unes tapes, un pa amb tomàquet i embotits/formatges o d’un bon plat de pasta.

LES TRES CREUS N’09 (D.O.Q Priorat) de la Cia. de Vins la Creu Negra

Un jovenet amb un xic de coneixement

tres creus

Una ampolla d’aquest Les Tres Creus va vindre a casa, ens va agradar força. És un altre vi jove, però amb un petit pas per bóta i posterior repòs d’uns 2 anys en ampolla. Per això és un vi jove amb una mica de tranquil·litat, de pausa… de coneixement.

Si us fixeu bé el vi està etiquetat sota un altre nom: Companyia de Vins la Creu Negra. Això és degut a “mogudes” comercials. Les mateixes fan impossible trobar els vins sota aquesta marca diferent, a botiga. Si els voleu comprar haureu de viatjar a Escaladei. Ep! Té un nom diferent però fet i sorgit de les mateixes instal·lacions i ceps de Cellers Scala Dei.

En aquest vi hi trobem les varietats tradicionals del Priorat (Yabadabaduuuu!!): Garnatxa i Carinyena, acompanyades de Sirà; i ens mostra de nou la cara “més fàcil i menys complexa”  dels vins Prioratins.

Estem davant d’un altre ventall de fruita fresca, acompanyada de lleugers torrats i balsàmics (d’aquell petit pas per bóta). Festa de prunes, móres acabades de collir i maduixes molt madures. També hi vaig trobar records de préssecs i florals (gessamins). Al nas la mineralitat sempre acompanya (com a terra mullada…)

Quina boca més golosa! D’aquells vins que t’embolcalla la boca amb tanins rodons i amables. La seva acidesa és molt agradable i té una calidesa plaent. Gustet a Xocolata una mica avainillada i tornen aquelles prunes i móres del nas. Et deixa un post gust mitjanet, d’aquell que un parell (o 4) minuts desapareix.

Un bon descobriment amb una relació qualitat-preu correcte, costa uns 12 Euros. L’acompanyaríem amb un arròs amb conill i/o costelles, Carn a la brasa o una taula de formatges molt madurs.

Scala Dei PRIOR N’09 (D.O.Q. Priorat)

“Posseeix austeritat, com la del Cartoixans”

prior

Deixem enrere la fruitositat fresca dels dos vins anteriors, per topar-nos fruites més madures, més serioses, més austeres. Ja sabeu, el Celler és molt garnatxer el vi també, ronda el 60% de cupatge, acompanyat de Cabernet Sauvignon, Carinyena i Sirà. Els ceps venen de terreny de llicorella i sols calcaris. Aquesta seriositat, poder, li ve de la fusta: passa uns 13 mesos per bóta ja utilitzada, de bóta de segon any.

Feu memòria de les olors d’un pot de melmelada de fruites del bosc. Les teniu? Doncs és el primer que me va vindre a l’olorar aquest Prior 2009. També olor a prunes seques d’aquelles per farcir un pollastre rostit. Ja que parlo de farcir pollastres, també olora a herbes aromàtiques (romaní, farigola, alfàbrega) però de manera esbiaixada. Les notes torradetes de la bóta es noten un xic.

A la boca no destaca més un raïm que un altre, tots estan “de bon rotllo” per les nostres genives. Bon gustet, tanins madurs, saborosament mineral (que volem? Priorat !!) acidesa magnífica. Boca fruitosa, amb puntets de xocolata i cacaus. És un prioratí disfressat de bordelès. Us he de dir que el vaig notar un xic tancadet, però entre xerrada i xerrada amb en Ferran, Núria (la meva companya) i jo, es va mostrar tal com és. Si el compreu (uns 17 €), decanteu-lo. Va agradar força. Una ampolla està a casa, el guardarem (si es deixa) 3 o 4 anys més.

LA CREU NEGRA N’08 (D.O.Q Priorat) de la Cia. de Vins la Creu Negra.

“El més mineral d’aquell dia”

la creu negra

L’altre vi de la Companyia de Vins la Creu Negra. Aquest més madur i golós que Les Tres Creus. No sabria dir quin dels dos ens va agradar més. Hi trobareu un genial equilibri entre estructura, mineralitat, acidesa i frescor.

Una sensacional manera de fer un cupatge de Garnatxa, Carinyena i Sirà (que tant s’estima el seu enòleg). Les proporcions serien un 55%, 30% i 15 % per cada raïm i un pas per bóta, d’uns 18 mesos. Un vinarro molt prioratí.

Nas de llicorella, de fruites vermelles madures (poti-poti de prunes, cireres i gerds). També pell de taronja, avellanes i notetes de cafè. Una vegada a la boca és potent, alhora elegant, complex, expressiu, d’agradable taní i… us he dit mineral? ;). Gustet de vainilles amb la fruita del nas, i estarà una estoneta al vostre paladar.

Ara us el podeu beure, però… I si teniu paciència i el deixeu fer nones 7 o 8 anys? A nosaltres ens encantarà obrir-lo llavors. L’únic però que té el seu preu: uns 30 Euros. I el que m’agrada és la seva polivalència amb la Cuina Catalana: amb Canelons, Tall-rodó amb rovellons, Guisats de cérvol o Onglet de vedella.

Scala Dei CARTOIXA N’07 (D.O.Q Priorat)

“L’hereu del 74”

Scala-Dei

He possat una foto del Google, doncs amb l’emoció no vaig fer foto. I’m sorry

Una mica més amunt ja us he explicat el que va significar aquest vi l’any 1974: històric, per la memòria, per la llegenda… El Cartoixa més modern és: elegància, distinció, galons vínics, refinament, poder licorós…

Aquí hi ha les millors finques, ceps d’edats diverses (d’entre 40 i 110 anys), hi venen els millors raïms, diferents paisatges i diferents sòls (Còdols, argiles, llicorelles…) En Ferran, ens va comentar que cada vegada han donat més protagonisme a la Garnatxa, i augmenten el percentatge d’aquest raïm, any rere any i conseqüentment, més fruita. Llavors un dels raïms ja el sabeu, Garnatxa (en un 60% més o menys) i els altres? Carinyena, Sirà i Cabernet Sauvignon. Té una llarga criança, gairebé s’hi està 24 mesos a la bóta nova francesa i té un posterior repòs en ampolla d’uns 3 anys. Doncs sí, com totes les coses bones, aquest vi es fa esperar.

Explicar-vos les sensacions trobades amb aquest Cartoixa, serà un repte. De ben segur que em deixo algun matís, repassant les meves notes d’aquell dia un comentari ressaltava sobre els altres: Complexitat a Tutti Pleni. En nas ho és: notes de fruites vermelles madures, maduixes, cassis, melmelada de pruna, regalèssia, vainilla, espècies dolces… I em sembla a mi que no pararíem. Festassa pels nassos! I a la boca la cosa no defalleix: Cos corpulent, molt carnós, untuós, acidesa vibrant i notes minerals que parlen del lloc d’on ve. I ens retornen aquestes fruitetes negres compotades del nas, amb gustet d’eucaliptus.

Aquesta filigrana vínica la trobareu a botiga per uns 40€. No serà una compra, serà una inversió de futur.

Entre xerrada i xerrada, intercanvi d’opinions de vins dolços de Garnatxa i una mica de debat sobre el vi de casa nostra, en Ferran ens va donar a tastar els últims dos vins d’aquell dia. Sense desmerèixer els anteriors, que vam gaudir molt de tots, són els 2 vins del tast: el RaR Garnatxa Blanca’10 i Artigots ’10. Dues joies.

RaR Garnatxa Blanca “3” B’10 (D.O.Q. Priorat) de Vins Singulars.

“Una Garnatxa Blanca frescota, frescota !!”

rar3

Ens trobem davant del blanc de Vins Singulars, el projecte més personal d’en Ricard Rofes, l’enòleg de Cellers d’Scala Dei. Un vi blanc del Piorat. Clar que sí! Cada vegada que tasto un vi blanc del Priorat (tant de la DOQ Priorat, com DO Monstant) em deixen amb la boca oberta. M’encanten!. Aquest RaR 3 no podia ser menys i és un dels descobriments del present 2013.

Està fet, en un 80 %, de Garnatxa Blanca de 80 anys d’una finca molt petiteta anomenada, La Macipa. Per completar el cupatge un Chenin Blanc molt especial: la seva plantació la va promoure una de les hereves de la família Peyra (i promotora de el re-fundació del celler l’any 1973), la Sra. Assumpció. Passa un any en bóta de 500 litres.

En nas trobareu aromes a préssecs, albercocs, orellanes i herbes frescotes del paisatge mediterrani: romaní o marialluïsa. No vull passar per alt les olors a brioixos/pastisseria a les 8 del matí. En boca és molt fresc… (Poder la culpa d’aquesta frescor, és l’altitud de La Macipa, uns 700 metres) …. Cos exuberant, deixa la boca amb ganes de més, amb les genives cremoses, amb equilibri excel·lent i al cap d’una estona el recordes. Bo ! Bo ! De veritat, ens va deixar KO! Bravo Ricard!

ARTIGOTS DE SCALA DEI N’10 (D.O.Q. Priorat) de Cellers Scala Dei 

“Llaminadura de Garnatxa”

artigots

No és una llaminadura qualsevol. És d’aquelles llaminadures que et donaven els teus padrins, que les feies durar temps i temps a la boca, d’aquelles de dies particulars, per què eren especials i molt preuades. Doncs amb aquest vi passa el mateix: un vinarro que escures fins l’última gota, un vi únic, fet de Garnatxes molt valorades.

És un vi fet 100% de Garnatxa, provinent d’una única finca (que dóna el nom al vi) anomenada Artigots. Artigots és una d’aquelles finques, que abans us he dit, que estaven al peu de la Serra del Montsant; situada a uns 600 metres i és d’un sòl calcari-guixos amb còdols. D’aquesta finca surten unes 16 caixes de raïm, que farà fermentació amb rapa i posterior criança en una sola bóta de 500 litres ja utilitzada, uns 12 mesos. Doncs ja veieu de 16 caixes, una sola bóta, en surten unes 280 ampolles. Podeu intuir lo privilegiats que ens vàrem sentir al tastar aquest tresor. Tot un luxe!

La puresa d’aquesta Garnatxa es fa notar al nas, ja sense remenar la copa: Fragant, molt fragant. Esclat de Maduixes i roses acabades de collir! Pastís de maduixa, préssec, menta, timó (com m’agrada trobar aquesta olor en els vins!!), romaní… Un nas honest, d’aquells que no oblides mai. En boca té rauxa, ve a buscar-te les pessigolles a la llengua, dens, ampli i elegant. Gustet de maduixetes.

Com diria aquell, és un vi TOP. Fora de lo comú, de primera categoria, excepcional. Cada ú té marcat a foc i brases, a la seva memòria, vins únics. Aquest ho és per mi i el tinc gravat per sempre al meu disc dur.

Bé, arribem al punt i final d’aquesta nova entrada. Fins ara és la  més extensa de VinifiCATs, però la història que traspuen les parets de les instal·lacions dels Cellers d’Scala Dei, s’ho mereixia. La història i els vinarros que podeu tastar sempre que aneu a Escaladei no us deixaràn indiferents i els germans Mestres us faran d’amfitrions, pel viatge de les seves Garnatxes, del cep a la vostra copa.

SALUT I VI … I busqueu sempre una escala cap al Cel del vi … català!!

Anuncios

One Comment on “Pujant al cel … per una escala.

  1. Pingback: 10 Pinzellades de Priorat. | VinifiCATs

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: