Tastant les garnatxes de Vinyes Domènech (Reus, 8/11/2012)

MAINTITLE2

Com a subscriptors al newsletter de l’Orangette de Reus vam rebre, a principis del mes del Novembre passat, una notificació d’un nou tast. Un tast que no ens podíem perdre per res del món. Hi deia: “La garnatxa del Joan Ignasi Domènech. Aquest dijous tenim un tast que serà molt benvingut pels amants de les sucoses i nostrades garnatxes”. Endinsant-nos  din del newsletter, les nostres sospites estaven confirmades: Hi havia tast del celler Vinyes Domènech, el Dijous 8 de Novembre !! Ens ho anàvem a perdre ¿? No pas!!

Aquesta nova entrada serà la nostra petita vivència, amb les Garnatxes (Negres i Peludes) d’aquest celler de la D.O.Monstant, a la botiga de vins del Carrer Vilar de Reus. Abans d’explicar-nos la petita història (però intensa i plena d’èxits) del seu celler, en Joan Ignasi, es va disculpar amb els presents, per la seva veu i per què no beuria vi (cosa que després no va poder resistir).

Foto extreta del Facebook de l'Orangette

Foto extreta del Facebook de l’Orangette

El projecte de Vinyes Domènech arrenca al 2002, sent el somni de tota la família -fills, esposa i ell mateix- a Capçanes. A tocar d’aquest poble del Priorat troben el seu raconet (10 hectàrees), al Sud de la comarca, sota l’aixopluc de la Serra de Llaberia i el Montalt; i on fent una línia recta imaginaria d’uns 15 km, ens trobaríem la Mare Nostrum. La posició al mapa, l’alçada (entre 400 i 500 metres) de les finques (enganxades al bosc) i els vents (Llevant, Garbí i Mestral); fa que tinguin un micro-clima especial. Gràcies a aquest fet, tenen entre 2 i 3 graus menys que altres indrets de la comarca, menys hores de Sol i així les seves garnatxes no pateixen tant amb les possibles onades de calor.

Tota aquesta amalgama de factors (i d’altres) els permeten fer vins singulars, elegants i subtils. Vins intèrprets dels seus sòls, vinyes, clima i, especialment, de paisatge.

Situats al mapa del Priorat i coneixedors de tots els aspectes que fan especial els vins de Vinyes Domènech, vàrem fer tast dels tres vins negres del celler: Bancal del Bosc, Furvus i Teixar. A l’inici de cada nota us adjunto una cita del pròtpi Joan Ignasi, que escau millor per cada vi.

Bancal del Bosc N’11  (D.O. Montsant)

“Entenem que el vi s’ha de tastar en totes les seves etapes”

bancal del bosc

Per començar vàrem “atacar” el vi més jove de tota la tarda. Un Bancal del Bosc, amb una forta base de Garnatxa (entre un 60 i 70%), acompanyada de Carinyena, Sirà i Cabernet Sauvignon; i passat per uns 6 mesos de bóta (bótes de 3-4 anys). Els assistents al tast vàrem ser dels primers consumidors, en gaudir d’aquesta anyada; doncs feia 15 dies que estava filtrat i embotellat. D’aquí la cita escollida per descriure el vi. Tastàvem el vi en una fase molt primerenca, amb nul arrodoniment en ampolla.

En nas: Confitures de cireres i groselles, sotabosc, farigoles i pells de taronges; unes notes aromàtiques molt mediterrànies. Poder les notes de Cabernet predominaven per damunt de la fruiteta de la Garnatxa. N’esperarem l’evolució en ampolla, doncs ens vàrem emportar una cap a casa.

En boca: Cacaus subtils, espècies dolces (Canyella) i petites notes balsàmiques. Untuós. Tanins elegants i golosos. Final llarg i molt fresquet. Arrodonit serà un vinàs. Magnífica relació qualitat-preu, uns 9€.

Furvus N’09 (D.O. Montsant)

“La nostra preocupació és que quan obriu un vi nostre, tasteu i oloreu paisatge”

furvus 09

El segon vi de la tarda, el més conegut del celler, el que fa feliç a molta gent. Un vi que va agradar molt, aquella tarda. És un cupatge d’un 80% de Garnatxa i un 20% de Merlot, d’uns 25 anys. Fa una maceració més llarga que el Bancal i també hi passa més temps en bóta, uns 12 mesos.

Apareixen aromes del lloc on creixen els ceps: Notes de bosc (Pinassa, resines, pinyons?) i reguitzell d’herbes del Mediterrani (Fonoll, Romaní, Farigola) … com diu la cita: olorem paisatge. També hi trobem fruites madures (nabius, groselles, mores) i notes fresques d’anissos.

En boca l’alcohol gairebé no es nota, està molt integrat. Fresc, golós, rodó i sense arestes. Embolcalla la boca. Ens fa salivar, post-gust agradable. Tornen les fruites vermelles amb tocs fumats i torrats (cafè, cacaus..)

En Joan ens va suggerir un maridatge: Rissoto amb Fonoll … però no amb el bulb o tija de la planta, amb el seu pol.len. Esperarem quan els fonolls estiguin plens de pol.len, per provar aquesta combinació. Això sí amb un Furvus 2008, que tenim en reserva.

Teixar N’09 (D.O. Montsant)

“Aquesta mania persecutòria de treballar la Garnatxa Peluda, ha portat al Teixar, a ser un dels vins més reconeguts de la D.O. Montsant”

Teixar 2009

Ara anem pel vi més guardonat del celler. Un monovarietal de Garnatxa Peluda. Peluda? Sí! És una peluda delicada. Té aquest nom per què a l’anvers de la fulla té uns petits pèls, el raïm és més matisat, diuen que té menys acidesa i és originària de les comarques tarragonines. Hi ha unes 40/50 ha. d’aquesta varietat a tot Catalunya, i ells tenen unes 4 ha. Van ser uns dels pioners en elaborar un vi 100% Garnatxa Peluda (d’uns 70 anys) i n’estan molt orgullosos. Arreu del Món, es comença a parlar del vi i de la varietat.

Una dada que ens va sobtar a tots els presents: “De cada 4 ceps, en fem una ampolla” Déu n’hi do, no? Una dada més que justifica, el per què de la nostra assistència a aquest tast.

Ens va “pentinar” l’elaboració d’aquesta perla. Donen protagonisme a cada part de la finca, fins el punt que les parcel·les del Teixar, hi fan petites micro-vinificacions (l’anyada 2012 n’han fet fins a 7 diferents); després en fan el cupatge definitiu, el que arribarà a les nostres copes. Utilitzen llevats autòctons i el vi passa entre 15 i 18 mesos per bóta francesa nova i de segon any.

En nas ens ensenya el seu caràcter excepcional. Fuites de diversos orígens: boscoses (mores dolces, maduixes madures), de vinya (pell de préssec) i, en menor grau, cítriques (mandarina). Apareixen aromes de criança, però en segon terme (coco, vainilla, tabac ros). Frescor en el seu nas, no embriaga el seu alcohol.

A la boca ens fa una carícia al paladar. Té una petita acidesa, és lleugerament càlid. No s’està per ximpleries i et ve a buscar de manera directa, sofisticada i amb un equilibri envejable. També hi trobarem una mica de mineralitat i tanins dolços. Tornen a aparèixer les notes fumades i fruits del bosc, mentolats i caramels de Crema Catalana. Al cap d’una estona, notarem la boca de vellut. Tenen culpa d’això, els pèls d’aquesta Garnatxa? -Poder, sí.

Aquest vi mai et defraudarà, compra’n un per la teva taula de festa i gaudeix d’una bona tertúlia.

Finalitzat el tast, vam agafar el camí de tornada cap a casa. Sempre agraint els tastos que organitza en Xemi Gené a la seva botiga; apropant-nos vins de de proximitat. Agraïts també a en Joan Ignasi Domènech, per guiar-nos pel meravellós món de les seves Garnatxes. Per acabar una cita que va dir en Joan, i que a mi també m’identifica:

“Som Garnatxers i creiem en les varietats autòctones”

SALUT I VI !!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: