Els 5 magnífics de VinifiCATs a la 17 Festa de la Verema del Bages. (Artés, 7/10/2012)

Molts em coneixeu personalment i sabeu que, no fas pas tant, el món del vi m’ha atrapat. Ara fa dos anys vaig descobrir-lo, i no paro d’aprendre i interessar-me per DO’s que no coneixia i les varietats de raïm més representatives de Catalunya. Els caps de setmana, majoritàriament, intento anar a visitar cellers, anar a fires o activitats diverses relacionades amb el vi i descobrir-ne de nous.

Doncs això precisament vaig fer el dia 7 d’Octubre. Anar a Artés (El Bages) a la Festa de la Verema del Bages, i gaudir de nous vins, retrobar-me amb altres i xalar amb la varietat Picapoll.

Amb vosaltres ….. La Vedette del Pla de Bages … LA PICAPOLL

He de confessar un secret: he descobert recentment el Picapoll, a l’Agost vàrem fer un mini tour pel Bages,  i el meu paladar està enamorat d’aquest raïm. Per això vaig intentar fer tast, del major nombre de vins amb aquest raïm; sense deixar de costat els grans vins negres de la DO Pla de Bages.

Vàrem tastar fins a 12+1 vins, però no us vull angoixar amb un gran post i n’he fet una tria de 5. Personalment, són el vins que mé vaig gaudir. Començarem amb un negre, pentinarem 3 blancs amb Picapoll i acabarem amb un altre negre.

Comencem amb el primer negre. Sabeu?, a vegades els ceps estan arrelats al sòl on son plantats amb una força titànica; poder trobarem ceps amb metres i metres d’arrels. També trobarem famílies fortament lligades a un indret  determinat. Això últim passa amb la família Margenat al Castell Oller del Mas de Manresa.

Els actuals hereus del llinatge Oller (36ena generació) elaboren vins amb certificat CCPAE (Vins ecològics) i influïts per la muntanya de Montserrat. Una muntanya que fa de topall a l’entrada de vents marins, provocant una oscil·lació tèrmica dia-nit molt severa, afavorint l’òptima maduració del raïm. Tenia grans referències d’aquest celler i no podia deixar escapar el Bernat Oller, el vi de gamma mitja (per dir-ho d’alguna manera) del celler.

*BERNAT OLLER N’07 (D.O. Pla de Bages)*

Va ser el vi negre del dia. Un Merlot 100%, afinat en bótes noves de roure francès durant 12 mesos. Oller del Mas demostra que, per gaudir d’aquesta varietat a vegades, no fa falta acompanyar-lo de Cabernet Sauvignon o Franc. Sí, és una varietat de fora però adaptada força bé i satisfactòriament a les faldilles de la Moreneta. És un Merlot que pot mirar cara a cara els seus “cosins” i companys de gamma, provinents de França.

En nas hi trobem un reguitzell de fruites vermelles madures, i típiques del Merlot: Móres, Nabius o Prunes. No podem deixar passar per alt el treball de bóta, trobant-t’hi també aromes de vainilles. En boca és on es mostra més juganer, elegant, “carnós” i suau; i on trobem les fruites abans ensumades, afegint-t’hi notes gustatives de terra humida, tabacs i Bombons de licor (Mon Chéri). Tanins suaus, sedosos i un xic dolcencs. Post-gust llarg, al cap d’una bona estona, les teves dents i papil·les encara el recorden.

Passem al primer blanc. La Senyora Picapoll no venia sola. Venia de la mà d’un amic: el Senyor Macabeu. Sí! un cupatge de Picapoll i Macabeu. Us parlo del vi blanc de Celler El Molí. Vins ecològics (i com m’agraden !) amb segell CCPAE i provinents de la falda del Turó de Collbaix (a tocar de Manresa).

*COLLBAIX PICAPOLL-MACABEU B’11 (D.O. Pla de Bages)*

Us vull parlar d’ell, per què el vaig trobar molt interessant i versàtil a l’hora de posar-lo a la taula, i per tindre un preu molt ajustat. Fet d’un 65 % de Picapoll i 35% de Macabeu (n’estic segur que les proporcions variaran segons l’anyada), és més murri en nas que els monovarietals de Picapoll.

Si ensumem hi trobarem fruita tropical, com el mango o la pinya i també fruites més properes com el meló o la pera. També hi trobarem herbes de muntanya, com el fonoll o una camamilla molt esbiaixada (això també hi és present en monovarietals de Picapoll).

En boca té una bona acidesa, és saborós i fresquet. A part de trobar-hi tot el reguitzell de fruita abans esmentada, trobarem una mica de notes fumades. Al venir acompanyat de Macabeu (penso que és per aquest motiu) no apareix en boca el plàtan que dóna un vi fet únicament de Picapoll.

No acabaríem mai si us recomano un maridatge en concret. Crec que és un dels vins blancs més versàtils que he tastat mai. Aperitiu o amb formatges? Endavant! Amb arrossos i peixos? Òbviament! I fins i tot a la sobretaula, per pair una gran menja. Si us he de recomanar un plat en concret per combinar-lo, crec que seria ideal per un suquet de peix.

Ara toca un altre blanc amb la Picapoll de convidada. Un blanc de Jaumandreu, sota el paraigua i distribució de SentitSbcn. Per a mi va ser el vi blanc de la jornada, per aquest motiu us parlo d’ell.

*MÉS QUE PARAULES BLANC B’11 (D.O. Pla de Bages)*

Cupatge original. Hi predomina la Sauvignon Blanc (en un 80%), l’acompanya una pinzellada de Chardonnay (un 12%) i una mica (un 8%) de Picapoll. Les 3 varietats són cabdals per entendre el concepte del vi: la Chardonnay aporta estructura, la Sauvignon acidesa i frescor i per últim, la nena mimada del Bages, hi aporta la fruita. Abans d’anar a l’ampolla, aquestes tres amigues, romandran amb les seves mares durant 3/4 mesos.

Ensumem? Hi trobaràs notes madures de pinya, mango i plàtans. Préssecs en almívar i tons melosos. També herbetes amables (romaní i fonoll). En boca és ampli, t’omple la boca. Acidesa molt viva i present.

-Me’n poses més ¿? – Ja no en queda. Això és el que us passarà. Anireu bevent, i ja no en quedarà més a l’ampolla. Podríem beure’l amb un entrant, Pollastre o Peixos Blaus.

Ara sí! Un monovarietal de Picapoll. El Pd’A (Picapoll d’Acàcia) del Celler Solergibert. Ja vàrem parlar de l’altre blanc del celler, el PIC i tastat aquest Pd’A us puc dir, sense cap mena de dubte, que en Josep Solergibert és el “Senyor dels Picapolls”. Sí, és un mestre vinificant la vedette del Pla de Bages, hi té la mà trencada.

*Pd’A B’10 (Picapoll d’Acàcia de Vinyes Centenàries)  (D.O. Pla de Bages)*

100% Picapoll de vinyes centenàries. Vinyes mimades fins l’extenuitat, donant el màxim de si mateixes. Si l’elaborador té una gran matèria prima, com és el cas, es pot fer un extraordinari vi. El most obtingut d’aquesta vinya, fermenta en bóta i després s’hi estarà entre 4 i 6 mesos, depenent de l’anyada, amb les seves mares.

Aquest vi és un bon exemple de la re-invenció i re-evolució de la criança, recuperant la bóta d’acàcia. Amb aquest envelliment, es potenciarà les aromes a flors blanques i els fonolls i el farà únic al Món.

Vinga va! No m’enrollo més. Tens ja la teva copa a la mà? Ensumem, doncs ¿? Jo hi vaig trobar, després de remenar la copa uns segons: tons cítrics, flors de gessamí, polpa madura de poma i Peretes de San Joan, herbetes de pinar mediterrani (Garrigues, Ginestes…) i una barbàrie de fruits tropicals.

A la boca es nota el treball de mares i battonages diversos, sent una mica greixós. Bastant potent per ser un blanc. Ens retorna totes les herbetes del nas i la fruita blanca. I té un toc mineral.

En tinc una ampolla a casa no dubtaré, acompanyar-lo d’un bons rostit de pollastre o peix molt elaborat.

Anem pel darrer vi. Com us he dit abans, acabarem amb un altre vi negre. Us sembla acabar amb el Cabernet Sauvignon 2005 del celler Fargas-Fargas ? Doncs som-hi!

*CABERNET SAUVIGNON CRIANÇA N’05 (D.O. Pla de Bages)*

Un 100 % Cabernet, criat 14 mesos en bóta americana i centre-europea. Ja era la segona vegada que tastàvem aquest vi (també els vàrem visitar a la tournée d’Agost) d’en Quim Fargas i vàrem trobar les mateixes sensacions que a l’estiu però aleshores, VinifiCATs no estava en marxa i ara les explico.

Tinc la sensació que s’ha de decantar o airejar una mica abans d’atacar-lo, doncs en les dues ocasions, en les primeres ensumades, el vàrem trobar una miqueta tancat. Passat un temps, es mostra tal qual és. Molt expressiu en nas, trobant-t’hi cireres i prunes molt madures, envoltades d’unes notes a eucaliptus i menta. També hi vàrem trobar un xic de síndries i puntes de llapis, cacau i tabacs. En boca, notem potència controlada i taní una mica accentuat. Hi són presents sabors a caramels i cacaus.

Us proposo un maridatge diferent. Jo l’he fet i és una passada. Amanida de bajoques amb salsa de mostassa de Dijon. És una combinació brutal! Al mateix dinar, vàrem continuar amb Xai al forn…. També hi deia molt.

Si una vegada us passeu per Salelles i visiteu en Quim i la Rosa, us atendran d’una manera molt casolana i propera. Una manera d’entendre l’enoturisme molt familiar. En Quim us ensenyarà la vinya i us encomanarà (de ben segur) la seva passió i estima pel cep. Passareu per la sala de tines i entrareu dins de la sala de criança, i passareu una gran estona amb aquesta parella de vinificadors, honestos i sincers. Jo i la meva companya vàrem xalar com nens, el dia que hi vàrem anar.

Fins aquí les sensacions trobades a la Plaça Vella d’Artés. El proper any aneu-hi, gaudireu força….Ah ¡! Me’n oblidava….

SALUT I VI ¡!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: